Davant el Tribunal Constituciónal
El Govern basarà el seu recurs contra la llei de lloguers en el Consell de Garanties Estatutàries
L’organisme va concloure l’agost passat que bona part de la norma no casava amb la Constitució i l’Estatut
L’Executiu central impugnarà dimarts el text català i demanarà la seva suspensió fins que els magistrats resolguin

El recurs del Govern davant el Tribunal Constitucional (TC) contra la llei catalana de lloguer, avançat dijous per aquest diari, ja no té marxa enrere. S’aprovarà dimarts vinent en Consell de Ministres, expliquen fonts de l’Executiu. A la Moncloa, no obstant, rebutgen que la impugnació es degui a motius ideològics, o a un desig de limitar sense més ni més la capacitat d’acció de la Generalitat. De fet, les mateixes fonts expliquen que el recurs es basarà majoritàriament en el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries.
L’agost de l’any passat, arran d’una petició del PP i Ciutadans, l’organisme que vetlla perquè les normes del Parlament s’ajustin a l’Estatut i la Constitució va emetre un informe contra la norma catalana, que fixa límits en els lloguers. Per unanimitat, el dictamen, que no és vinculant, va concloure que una bona part del seu contingut era incompatible amb les dues lleis fonamentals. El que farà ara el Govern central és calcar pràcticament aquest escrit per argumentar davant el TC que la norma, que amb la mateixa presentació del recurs quedarà suspesa, ha de ser declarada nul·la.
Notícies relacionadesAlhora, continuen les negociacions entre el PSOE i Unides Podem per crear una norma estatal sobre els lloguers. Si fos aprovada, substituiria la llei catalana. Però res, segons fonts de la part socialista de la coalició, fa preveure que l’acord hagi de ser imminent. Les posicions segueixen enverinades, amb Podem sent partidari de limitar els preus i el PSOE rebutjant una mesura d’aquest tipus.
La invasió de competències
En el seu dictamen, el Consell, format per juristes proposats per partits independentistes i no independentistes, va assenyalar que la norma catalana era contrària a l’Estatut i la Constitució, per invasió de competències. La Generalitat, en canvi, sempre ha argumentat que no existia tal vulneració, al basar-se en el Codi Civil català. En concret, l’informe de l’organisme conclou que 11 dels 15 articles i 7 de les 14 disposicions de la llei no tenen empara ni en la Carta Magna ni en l’Estatut. El Consell va observar incompatibilitats en els articles que permeten calcular rendes inicials, preus de referència i repartiment de despeses, entre d’altres. A això s’agafarà l’Executiu en el seu recurs, que ja ha despertat una forta controvèrsia a Catalunya, amb el Sindicat de Llogateres organitzant mobilitzacions en contra de la impugnació. Els aliats tradicionals del Govern en el Congrés, i també Unides Podem, ja han anunciat que no comparteixen la decisió de recórrer.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Lloguer de vivenda Govern Generalitat Govern Tribunal Constitucional Consell de Garanties Estatutàries
- Novetat Cercle blau a Whatsapp de Meta AI: com treure'l del telèfon
- Accident Un funeral multitudinari acomiada la família Escobar-Camprubí
- Sant Jordi 2025, la festa del 23 d'abril Cercas, Bosch i Dueñas coronen un Sant Jordi miraculós i pletòric
- Sant Jordi 2025, la festa del 23 d'abril La festa d’‘Abril’ converteix el Dry Martini en l’Studio 54 de Sant Jordi
- Ciutat vella Els comerciants del Raval reivindiquen la presència de ‘skaters’
- Salut El doctor Manuel Sans Segarra explica l'origen de l'estrès: "La causa fonamental de la nostra societat actual és l'ego..."
- Freixenet acomiadarà 180 empleats i reduirà un 25% la seva plantilla per la sequera
- Això és del que t’has d’acomiadar als 60 si vols ser més feliç
- Crisi en la coalició El Govern rescindeix de manera unilateral el contracte d’armes amb Israel d’acord amb Sumar
- Crítica de la patronal Foment acusa el Govern d’Illa de provocar «més decreixement i misèria» amb l’acord de vivenda amb ERC, els Comuns i la CUP