Enginyers d’elit de l’UCO van puntejar els senyals dels mòbils per buscar les nenes de Tenerife

Era com buscar una agulla en un paller. Sobretot, perquè l’última conversa (27 d’abril) entre Tomás Gimeno i Beatriz Zimmermann, pares de l’Olivia i l’Anna, es va donar quan aquest ja era a alta mar. El senyal es va perdre en l’instant en què el segrestador de les nenes suposadament es va llançar a l’aigua (el seu cos no ha sigut localitzat) després de desenganxar l’àncora de la llanxa i nuar les bosses que contenien els cossos d’aquestes al llast: efectius de la Unitat Orgànica de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Santa Cruz de Tenerife van trobar un rotllo de cinta americana a l’embarcació.

Triangular les converses telefòniques entre la Beatriz i el Tomás i el repetidor més pròxim es va convertir en la prioritat dels agents del Grup de Recolzament Tècnic Operatiu (GAT) de l’UCO que es van desplaçar a Tenerife per fixar les coordenades d’aquest últim contacte. Quan l’autoritat judicial va autoritzar el clonat de la targeta SIM del mòbil de Gimeno es va obrir un horitzó inesgotable cap al desconegut que va començar a construir les seves peces al número 23 del camí Cruz Colorada d’Igueste de Candelaria, adreça on havia fixada la residència del pare de l’Olivia i l’Anna.

Tres dies i mig

Durant tres dies i mig els experts del GAT, unitat d’elit de la Guàrdia Civil formada per enginyers en telecomunicacions que acumulen experiències similars en casos com els de Diana Quer o Gabriel Cruz, ‘el Pescaíto’, van completar un treball de camp consistent en la recollida de dades (distàncies entre repetidors, temps de desplaçament entre el domicili del pare, el dels avis paterns –aquella tarda va estar el Tomás amb les nenes– i la marina on va ser captat per unes càmeres de seguretat carregant unes bosses voluminoses) que es van emportar a Madrid per quadrar posicions via satèl·lit a través de geolocalitzadors.

Mentrestant, a la finca ubicada a Igueste de Candelaria se succeïen els registres judicials –es van autoritzar fins a mitja dotzena d’entrades– amb l’objectiu de portar a terme un minuciós inventari: a més de buscar possibles proves que indiquessin un desenllaç violent, els integrants de la Unitat Orgànica de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de la Comandància de Santa Cruz de Tenerife volien saber si els pròxims a Tomás –en totes les visites sempre hi havia present un familiar directe– trobaven a faltar alguna cosa. ¿Què buscaven? Probablement, l’explicació sigui a l’ampolla d’oxigen i la funda nòrdica que a principis d’aquesta setmana els investigadors del barco ‘Ángeles Alvariño’ van trobar en una franja establerta a unes tres milles de la costa de Santa Cruz de Tenerife i enfonsades a més de mil metres de profunditat.

¿Per què en aquest punt?

Notícies relacionades

Trobat el cadàver d’una de les nenes desaparegudes a Tenerife

Nenes desaparegudes a Tenerife: Una gravació que va resultar fonamental

Tot i que les primeres batudes al mar es van establir en un punt comprès entre el port de Santa Cruz de Tenerife i el Puertito de Güímar (aquest perímetre es va ampliar diversos quilòmetres en sentit sud per calibrar els efectes dels corrents), la tripulació de l’‘Ángeles Alvariño’ es va presentar a l’illa amb una informació bastant precisa: els especialistes de l’UCO havien aconseguit triangular les converses (els pares i un repetidor pròxim) en el perímetre del qual van aparèixer, primer, els objectes propietat de Tomás Gimeno (l’ampolla d’oxigen i la funda) i, dijous passat, les restes de l’Olivia.

Les empremtes trobades a les carpetes registrades a partir del duplicat de la targeta SIM (llistat de les últimes trucades, consultes de xarxes socials i missatges) va ser el que va possibilitar acotar el radi d’acció de l’‘Ángeles Alvariño’, un barco que gairebé va venir a dretes per activar una recerca que semblava impossible.