L’OCDE desaconsella limitar els preus del lloguer perquè «a llarg termini perjudica l’inquilí»

Limitar administrativament els lloguers pot beneficiar al principi els inquilins, però a llarg termini els perjudica perquè desincentiva la sortida al mercat de moltes vivendes i l’escassetat acaba encarint els preus, segons l’OCDE.

Aquesta és una de les advertències a Espanya de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en un estudi presentat aquest dilluns sobre la manera d’afavorir la vivenda assequible, en el qual assenyala l’estretor del mercat del lloguer i els problemes econòmics que això comporta. Sobre la situació d’Espanya, Luiz de Mello, director d’estudis del departament econòmic de l’OCDE, remarca que aplicar límits als lloguers «és una opció que té els seus costos» perquè «a llarg termini no protegeix els inquilins».

«Hi ha altres opcions que no creen els mateixos tipus de costos» com el desenvolupament de vivendes socials, que són molt escasses, tot i que això suposa augmentar la inversió pública en el sector, explica De Mello.

La seva anàlisi és similar amb els dispositius de protecció dels inquilins davant els desnonaments, que també poden generar distorsions si dissuadeixen els propietaris i els inversors de posar els seus béns de lloguer al considerar-se desemparats davant la Justícia i l’Administració de cara al risc d’impagaments.

De Mello assenyala que «cal diferenciar entre les mesures de crisi», quan resulta «molt important» protegir els grups més febles, i «les mesures de llarg termini que poden augmentar l’oferta» i impedir que pugin els preus.

Perquè el problema en els últims anys és que el preu de la vivenda ha crescut amb força, i això dificulta l’accés a les persones amb menys recursos.

En termes reals, els preus des dels anys 90 han arribat a incrementar-se fins a un 100% en certs països. A Espanya van pujar molt ràpidament en els primers anys 2000, però després van patir una davallada abrupta amb la crisi financera. Des del 2012 la inversió en vivenda està progressant de nou a un ritme més elevat que en el conjunt de l’OCDE.

I s’està agreujant la fractura de preus per regions, amb una pressió que és particularment marcada en ciutats com Madrid i Barcelona.

Persones amb baixos recursos

L’accés a la vivenda és complicat a Espanya per a les persones amb baixos recursos. Entre el grup del 20% amb menors ingressos, un 46% ha de dedicar, almenys, el 40% del seu salari a la vivenda, quan en l’OCDE és de mitjana un 35,2%

Espanya és un dels països en els quals hi ha una proporció de propietaris més gran (lleugerament superior al 75%), netament per sobre de la mitjana de l’OCDE, que se situa entorn del 70%. A Dinamarca, Àustria, Alemanya, Suïssa i Colòmbia aquest percentatge no arriba al 50%.

Això significa que el pes del mercat del lloguer és molt més reduït i constitueix amb molta freqüència un obstacle per a la mobilitat laboral de les persones, que l’OCDE veu amb preocupació.

Sobretot –comenta De Mello– ara que amb la crisi una part dels treballadors haurà de deixar la seva activitat, per exemple en el turisme, i reconvertir-se per buscar una feina amb freqüència en una altra regió.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

De fet, la taxa de mobilitat residencial a Espanya de l’11,4% és una de les més baixes dels països de l’OCDE, la mitjana de la qual és del 17,5%. Està molt per sota de països on mudar-se a una altra regió és molt habitual, com passa als Estats Units (42,5%) i Austràlia (48,9%).

Per a l’OCDE, l’escassetat de vivenda social a Espanya, sobretot de lloguer, és una de les carències sobre les quals faria falta intervenir, i això requereix més inversió pública.