Del cine al còmic: Arriaga ho ha tornat a fer

Mai oblidaré l’escena de la pel·lícula ‘Babel’ (alerta espòiler), dirigida per Alejandro González Iñárritu, en la qual un nen i una nena nord-americans acaben vagant sols i desesperats al desert al tornar al seu país després d’una breu estada a Mèxic. Aquesta seqüència es clava en la memòria per la seva cruesa, no es pot presenciar sense que recorri una esgarrifança. A més, té una peculiaritat: és tremendament realista narrant una situació absolutament falsa al ser protagonitzada per dos nens blancs nord-americans. Si canviéssim l’origen i color de la pell d’aquests menors tindríem una foto descoratjadora que es viu a la frontera entre els dos països una vegada i una altra.

No és casual que així es plasmés. Guillermo Arriaga, el guionista d’aquesta pel·lícula, va buscar reflectir l’inhumà de les migracions en les persones més vulnerables, els nens i nenes, però apel·lant a l’empatia. No és igual veure els fills o filles d’altres persones que veure’n uns que podrien ser els teus propis.

Des d’aquesta indignació neix Ana, la història d’una nena que ha de fugir d’Hondures per salvar la seva vida i la de la seva família perquè han sigut amenaçats per bandes: junts emprenen el dolorós camí de la migració forçada rumb als Estats Units. Es tracta d’un còmic recentment presentat a Amèrica Llatina i Europa i l’autor del qual és també Guillermo Arriaga. Ell i Humberto Ramos, que és el responsable de donar vida a aquesta història a través dels seus dibuixos, han creat una història que reflecteix el camí que per sobreviure han d’afrontar milers de nens i nenes centreamericans. Aquest projecte, impulsat per Save the Children i finançat per l’Ayuda Humanitaria y Protección Civil de la Unión Europea (ECHO), aspira a posar llum i esperança sobre una situació que urgeix abordar a nivell global.

L’ONG coneix molt bé aquesta situació. Actualment desenvolupa un programa d’ajuda humanitària en el qual dona acompanyament psicosocial a nens i nenes migrants en diversos punts clau de Mèxic. Així mateix, porta a terme campanyes d’higiene i de reducció de riscos de desastres i amenaces d’origen antropogènic, i dona atenció i canalització a casos de violència basada en gènere. Davant la pandèmia de la Covid-19, també recolza albergs de migrants en la provisió de kits d’higiene i neteja per reduir els contagis de la pandèmia.

I és que a Mèxic la migració és un fenomen complex. S’ha estimat que un de cada tres migrants que entra a aquest país són nenes, nens o adolescents. El 2020, almenys 12.000 nens, principalment d’origen centreamericà, van arribar a Mèxic, molts creuant per rutes realment perilloses, com rius acabalats, muntanyes o rutes controlades pel crim organitzat.

A més, en el que va de l’any més de 60.000 nens i nenes no acompanyats han creuat cap als Estats Units per deserts o rius. Aquests fets són el reflex del profund grau de desesperació per tenir una vida digna.

El còmic Ana parla de tots aquests nens i nenes, però també és un reflex de com es pot contribuir a canviar la vida de nenes i nens migrants gràcies a la unió de forces entre les organitzacions de la societat civil, el recolzament institucional i l’altruisme i compromís de persones de l’àmbit de la cultura.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La sensibilitat que han escampat Guillermo Arriaga i Humberto Ramos per transmetre aquesta història porta els lectors a una realitat desconeguda i, al seu torn, injecta una dosi d’esperança pel futur de les nenes i els nens que han hagut de fugir dels seus països i que compliran els seus somnis, somni resumit a voler seguir amb vida.

Ana està dirigida a persones de 15 anys en endavant, però és una lectura obligada per a tota persona que vulgui empatitzar amb el dolor d’un nen o una nena que s’enfronta a un futur tan horrible com la soledat d’un desert o tan esperançador com el de tenir una mà amiga al camí.