¿Com fer una reanimació cardiopulmonar (RCP)?: guia de primers auxilis

El primer que heu de fer és comprovar la vostra pròpia seguretat. Per posar un exemple extrem, si la víctima és en un penya-segat i vosaltres correu perill, limiteu-vos a demanar ajuda al 112. Si la vostra vida no està risc, actueu. Poseu la persona de cara amunt, sacsegeu-la i demaneu-li que us respongui. Si no ho fa, poseu la mà al seu front i obriu-li una mica la boca. Acosteu l’orella i comproveu si respira. Si no respira, és hora de seguir amb la ‘cadena de la vida’.

Si la víctima no respon i no respira, heu de demanar ajuda. Trucar al 112 és fonamental. Els sanitaris d’emergències us guiaran sobre què heu de fer. Si teniu nervis d’acer, una altra opció és començar a fer la RCP i dir-li a una altra persona que truqui al 112. Així aprofitareu uns segons vitals. Teniu en compte que l’ambulància tardarà una mitja de vuit o deu minuts. No desaprofiteu aquest temps. Practiqueu una RCP. No serà un massatge professional, d’acord, però gràcies a les vostres mans hi ha una possibilitat que la víctima ressusciti.

Poseu les mans entrellaçades i col·loqueu-les al pit de la víctima. Comenceu a fer compressions toràciques. No pareu. Unes cent per minut. És la manera de bombar el cor i fer que l’oxigen arribi al cervell. No temeu fer-li mal a la persona. Ja és morta. El pitjor és no fer res i quedar-se petrificat per la por. Ajudeu-lo.

Les compressions toràciques solen anar acompanyades d’una altra maniobra: insuflar aire boca a boca. La teoria diu que 30 compressions han d’anar acompanyades de dues glopades d’aire, però és molt més important el massatge cardíac. A més, en pandèmia i per motius de salut, només es recomana el boca a boca si la víctima és un familiar o amic de confiança.

Si no us aclariu amb l’aire i el massatge, oblideu insuflar aire. No pareu de fer compressions toràciques. No pareu ni un segon. És igual que la víctima hagi perdut el pols. Seguiu amb la RCP fins que arribi l’ambulància. Les compressions toràciques salven vides. Pot ser que a la víctima –una vegada ressuscitada– li faci mal el pit dels cops. El dolor podrà durar mesos. ¿Què importa? Li heu salvat la vida.

A més de dir-vos per telèfon els passos sanitaris a seguir, els tècnics del 112 ja s’han posat en marxa. Potser us poden dir on és el desfibril·lador més pròxim i una altra persona el pot anar a buscar. És un aparell molt fàcil, però el 112 us dirà com procedir. En tot cas, l’ambulància està en camí. Una vegada que arribi el personal sanitari, deixeu que actuïn ells. Pot ser que la víctima no sobrevisqui. Però pot ser que sí. I és gràcies a vosaltres. Si no haguéssiu fet res, aquesta persona continuaria morta. Us deu la vida. I això no ho oblidareu mai cap dels dos. No és un miracle. Són les vostres mans.