La crisi de salut mental preocupa els governs europeus

Itàlia crea un observatori sobre el suïcidi

Un dels últims suïcides tenia 53 anys i ho va fer al seu cafè a Tiburtino, un barri de Roma. «No havia pogut reobrir la seva cafeteria i patia de depressió», van dir els seus col·legues. Un altre tenia 37 anys, era de Torí, al nord d’Itàlia, i va prendre la decisió després de descobrir que s’havia contagiat. Hi ha hagut més episodis, de cap a cap de la península italiana, incloent diversos casos de persones que ho van intentar i, afortunadament, no ho han aconseguit.

Són centenars les persones que, des de l’any passat, han posat fi a les seves vides a Itàlia, morts que coincideixen amb la crisi econòmica provocada per la pandèmia. La premsa nacional ha publicat la informació amb comptagotes, potser perquè la ciència diu que el risc és el de l’emulació o perquè encara no es pot explicar amb claredat un fenomen sobre el qual encara no hi ha dades definitives, tot i que alguns centres ja han començat a llançar l’alarma en un país com Itàlia, que tradicionalment ha tingut baixes taxes de mort a mà pròpia. Tant que, des de gener, la Fundació per a la Investigació Psiquiàtrica i Neurocientífica manté un observatori que està estudiant la situació.   

El fenomen és la punta de l’iceberg d’un augment generalitzat de les persones que pateixen problemes mentals. En l’últim congrés de la Societat Italiana de Neuropsicofarmacologia, es va informar que s’ha detectat que la meitat de les persones que s’han contagiat a Itàlia han patit trastorns psicològics (sobretot ansietat, insomni, estrès posttraumàtic i disturbis obsessius-compulsius), mentre que s’estima que són almenys 150.000 els que han desenvolupat símptomes, o han patit un empitjorament de patologies ja preexistents, per la crisi econòmica. IRENE SAVIO

Psicòleg gratuït per als joves francesos

La salut mental dels francesos no s’ha deslliurat del desgast provocat per la pandèmia de coronavirus i s’ha aguditzat per llargs mesos de restriccions sanitàries. «L’impacte psicològic de l’epidèmia i del confinament és real», va advertir el ministre de sanitat, Oliver Véran, el mes de novembre passat, confirmant un «augment significatiu de les síndromes depressives [en] tots els perfils demogràfics», però, més marcat i preocupant, «entre aquelles persones amb una situació financera difícil» i «els joves de 18 a 24 anys».

L’estat d’ànim dels joves, privats de l’oci, de l’ambient acadèmic, dels treballs temporals que permeten a molts tirar endavant, dels intercanvis socials més banals, per citar només alguns dels efectes col·laterals de la pandèmia, ha arribat a convertir-se en una veritable preocupació, fins i tot per a les més altes esferes de l’Estat. «Tenim avui un problema de salut que afecta els nostres nens i adolescents i que s’afegeix a l’epidèmia», va insistir el president francès, Emmanuel Macron, a l’abril.

Per mirar de frenar la degradació psíquica que amenaça la joventut francesa, el Govern va anunciar, a finals de gener, un sistema de ‘xecs psy’ destinat a facilitar als joves l’accés a un psicòleg, oferint-los tres sessions gratuïtes. A data del 10 d’abril, 905 estudiants de tot França havien concertat una cita amb un especialista a través d’aquest dispositiu. Una xifra que sembla minúscula tenint en compte que, segons un estudi de la Fundació FondaMental, una organització de cooperació científica dedicada a la lluita contra els trastorns psiquiàtrics, dos de cada tres joves consideren que l’actual crisi de Covid-19 té o tindrà un impacte negatiu en la seva pròpia salut mental. IRENE CASADO SÁNCHEZ

El Regne Unit duplica els casos després de la Covid

Al Regne Unit, les últimes dades del govern revelen que els casos de depressió al país s’han doblat des que va començar la pandèmia malgrat que les ajudes del govern han sigut de les més altes a Europa. És especialment significativa la situació dels autònoms. El 71% reconeix que ha patit ansietat o depressió. Un dels afectats és el ciutadà espanyol Carlos (no és el seu nom real), que treballa com a dissenyador gràfic i és autònom. Ha rebut les ajudes del govern que compensaven part de les pèrdues. 

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

En el seu cas el principal problema ha sigut la convivència a casa i, en concret, la prohibició del govern que els propietaris puguin fer fora els inquilins. «Érem quatre persones a casa i va arribar un noi nou just abans que es decretés el primer confinament i ha resultat ser una persona conflictiva que ha convertit la convivència en un calvari amb continus abusos –explica el Carlos, de 42 anys–. Ho vam denunciar al propietari, però aquest ens va dir que no podia fer res tret que cometés un delicte i hi hagués d’intervenir la policia».  

Per la seva part, la Claire, una noia escocesa de 30 anys que treballa a Londres en una empresa de selecció de treball, explica que va patir ansietat sobretot durant els primers mesos de la pandèmia. «Tenia malsons i em costava dormir, patia insomni em preocupava sobretot la salut dels meus pares, que eren a Escòcia i no ens permetien viatjar, era més una ansietat personal perquè el meu sou estava cobert pel govern [amb l’equivalent dels ertos espanyols], tot i que després ja m’hi vaig acostumar», confessa la Claire.  A. NIUBÓ