Les sis claus de la ‘llei Rhodes’ contra el maltractament infantil que s’aprova aquest dijous

Gràcies a una esmena transaccional d’última hora introduïda en el Congrés, quan la llei es va aprovar en primera volta, els terminis a partir dels quals prescriuran els abusos sexuals començaran a comptar quan la víctima compleixi 35 anys, per la qual cosa en les agressions més greus tindran temps de denunciar fins als 50 anys. Aquesta possibilitat suposa un gran avenç perquè en l’actualitat els terminis comencen a córrer quan la víctima compleix 18 anys, cosa que ha provocat que desenes de procediments s’arxivin perquè molts afectats no són capaços de denunciar fins passat molt temps des que van patir la violació. Per exemple, en el cas Maristes, dels 13 professors denunciats, només un va anar a judici i per quatre de les 17 denúncies. La resta havien prescrit.

La llei estableix l’haver de comunicar qualsevol situació de violència sobre nens, nenes o adolescents a l’autoritat competent encara que no sigui constitutiva de delicte. I és que, malgrat que les dades sobre denúncies són molt alarmants ja que cada dia se n’interposen més de 100 sobre delictes on la víctima és menor d’edat, les oenagés assenyalen que només es posen en coneixement de la justícia el 10% dels casos, ja que bona part de les agressions o bé no són verbalitzades pels menors o bé s’intenten resoldre al si de les famílies. A més, la nova llei elimina la possibilitat que es desestimi la denúncia d’un nen per suposada falta de maduresa.

La norma crea la figura del coordinador de benestar i protecció en els centres educatius i defineix les seves funcions bàsiques per assegurar l’adequat funcionament dels protocols d’actuació davant indicis d’assetjament escolar, ciberassetjament, assetjament sexual i qualsevol altra forma de violència. A més, es crea la figura del delegat de protecció en les entitats esportives i d’oci.  

S’estableix que les forces i cossos de seguretat comptin amb unitats especialitzades i redueixin la pràctica de diligències innecessàries. I en l’àmbit de la justícia, fixa que un futur projecte de llei creï jutjats i fiscalies especialitzades. A més, es fa obligatòria la pràctica de la prova preconstituïda per a menors de 14 anys, cosa que evitarà que hagin de declarar una vegada i una altra al llarg del procediment penal. I es crea un registre unificat de menors víctimes, a fi de tenir dades més precises de la magnitud del problema.

En la tramitació parlamentària del Congrés, es van introduir millores en la lluita contra la violència masclista. Per exemple, la norma assenyala que «els poders públics prendran les mesures necessàries per evitar que plantejaments teòrics o sense aval científic que presumeixin interferència o manipulació adulta, com l’anomenada síndrome d’alienació parental, puguin ser presos en consideració». Així mateix, s’obliga l’autoritat judicial a suspendre la comunicació de els fills amb el pare quan existeixi una ordre de protecció o quan el progenitor estigui en un procés penal contra l’altre cònjuge.

La llei crea nous tipus penals per castigar la incitació a través d’internet  al suïcidi, a autolesionar-se, a realitzar actes sexuals i a trastorns alimentaris, com l’anorèxia i la bulímia. A més, al Senat s’ha acordat introduir un article que estableix que «en els casos de violència sobre la infància, la col·laboració entre les administracions públiques i els mitjans de comunicació posarà especial èmfasi en el respecte a l’honor, a la intimitat i a la mateixa imatge de la víctima i els seus familiars». L’objectiu és impedir que, a través de les xarxes socials, s’exerceixi un doble mal als afectats. I, per evitar específicament que es mercadegi amb les fotografies dels nens assassinats, la llei estableix que la difusió «de qualsevol imatge haurà de comptar amb l’autorització expressa d’hereus i progenitors».