Urmeneta, fundador de Kukuxumusu, aspira al Goya amb un curt sobre l’autisme

Malgrat que ja no som en els anys 50, moltes persones continuen veient els nens amb autisme com nens malalts. Continua sent necessària la tasca pedagògica per esfondrar mites i estereotips. I també pors.

Dimecres que ve s’estrena a Pamplona un curt d’animació que aspira a estar entre els nominats al Goya –els premis del cine espanyol– i que porta la firma de Mikel Urmeneta, fundador de Kukuxumusu, i en el qual han col·laborat nens amb autisme. El protagonista és el Bulit, un toret amb ànima de nen. Té vuit anys i TEA (trastorn de l’espectre austista). Un dia descobreix que la natura pot comunicar-se amb ell. Una margarida li demana ajuda: s’acosta una tempesta que arrasarà el poble. Ningú es creu el Bulit, tret dels seus fidels amics.

Urmeneta explica que la seva «addició a la curiositat» i la necessitat de «continuar fent pedagogia amb l’autisme» l’ha portat a embarcar-se en un projecte solidari juntament amb l’Associació Navarresa d’Autisme. Produït per La Alegría Muda de Mario Films, ‘Bulit escucha la naturaleza’ no només aspira a sensibilitzar, educar i conscienciar sobre l’autisme sinó també a entrar per la porta gran dels Goya. «El curt té pocs mitjans. No és una gran producció cinematogràfica, però serà difícil trobar en els Goya un projecte amb tanta veritat», diu el dissenyador navarrès, que ha comptat amb la col·laboració desinteressada de Karra Elejalde, Pablo Carbonell, Raquel Sánchez Silva, el Gran Wyoming, Mariló Montero i Eva Hache, entre d’altres, per posar veu als personatges. 

«Les persones amb autisme són capaces de fer treballs brillants. I el curt ho demostra. Jo vaig fer el disseny dels personatges, però els nens els van versionar i els van millorar. Ara penso que els meus esbossos inicials eren freds», somriu l’Urmeneta, que s’ha emocionat molt treballant braç a braç amb nens amb TEA. «Res és com creiem i encara sabem molt poc dels nostres cervells. La meva intenció amb el Bulit és mostrar que una persona amb autisme pot ser molt valuosa en un entorn convencional», afirma.

«El Bulit ens mostra la intensitat d’una hipersensibilitat imperceptible per la resta del món. El toret protagonista s’escolta a si mateix, escolta els seus sentits i capta el que expressa la natura. Així són les persones amb autisme, tenen capacitats invisibles», afirma Amaya Ariz, presidenta de l’Associació Navarresa d’Autisme (ANA). 

El curt pretén anar més enllà del dibuix perquè els espectadors percebin el personatge que hi ha darrere. «Passa el mateix amb les persones amb autisme. De vegades ens pertorben, ens enfaden i ens arrabassen la paciència, però després ens travessen amb la mirada i caiem enamorats. Això només passa quan obres els ulls i el cor a percebre un ésser igual que tu, però el cervell del qual processa l’entorn de manera diferent», destaca la presidenta de l’associació. «El nostre objectiu és trencar estereotips i obrir l’ànima de les persones perquè vegin la diversitat de cada un en la seva pròpia dimensió», diu.

El curt, i la personalitat devastadora d’Urmeneta, poden recolzar molt la causa de l’autisme. La seva estrena coincideix amb la campanya que PATDI (Plataforma per l’Atenció Precoç i els Drets de la Infància amb Diversitat Funcional) està fent per reclamar que l’atenció primerenca estigui inclosa a la cartera del Sistema Nacional de Salut.

L’atenció precoç és el conjunt de teràpies especialitzades que necessiten els nens i les nenes amb problemes de neurodesenvolupament, autisme inclòs. Les sessions amb fisioterapeutes, logopedes, terapeutes ocupacionals, psicòlegs i metges són vitals perquè els petits puguin aprendre una cosa tan bàsica com caminar, asseure’s, parlar, deglutir, controlar els esfínters o agafar un llapis. El cervell mai té tanta plasticitat com fins als tres anys, així que la detecció precoç és vital. També el tractament, que millora (i molt) les seqüeles.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

No obstant, l’atenció precoç –que depèn de les autonomies– fa aigües a Espanya. A molts territoris, hi ha llistes d’espera que triguen anys, un temps perdut per a moltes famílies. 

¿Veurem algun dia un món sense nens amb autisme? La resposta de la doctora Mas és taxativa: «Crec que no. No és una malaltia».