tragèdia a Tenerife

Els experts descarten la ‘mort dolça’ de Tomás Gimeno

  • «Cada deu metres de profunditat augmenta la pressió una atmosfera. A uns 50 metres aquest home va començar a tenir uns dolors tremends, la mort dubto que fos especialment dolça», afirmen els especialistes en busseig.

Els experts descarten la ‘mort dolça’ de Tomás Gimeno
4
Es llegeix en minuts

Experts en submarinisme han descartat que Tomás Gimeno, el pare d’Anna i Olivia, les nenes de Tenerife, hagi pogut suïcidar-se utilitzant el mètode de l’anomenada mort dolça per disminuir el sofriment. «El mètode més senzill és tirar-se amb els ploms i ja està, amb o sense ampolla», apunta un d’ells, Ismael Mateos, de Buceo Madrid. «La mort dolça seria el més difícil», afirma, segons publica el diari ‘La Provincia’, del grup Prensa Ibérica.

A més, sobre les ampolles d’oxigen, el criminòleg Nacho Abad explica que, «pel que van explicar els experts, tu tens una ampolla que la poses a l’esquena i la cobreixen sencera, però aquestes dues serien com posar-te dues ampolletes laterals a la cintura, que tenen una mida de no més d’un pam», aclareix. «Aquestes ampolles serveixen perquè, si estan fent pesca submarina, si et quedes atrapat, tens uns xuts d’aire que t’ajuden a desenganyar-te», va afegir a la Cadena COPE.

«La mort dolça és una mort per monòxid de carboni, que no té res a veure amb això.» «Cada deu metres de profunditat augmenta la pressió una atmosfera. A uns 50 metres aquest home va començar a tenir uns dolors tremends, la mort dubto que fos especialment dolç», remarca.

«Es creu que no va poder baixar més de 20 o 30 metres, però és cert que la plomada del cinturó sí que el va ajudar a baixar més ràpid, es creu que no va tenir prou valor; per intentar suïcidar-te ofegant-te i sense res cal tenir molt valor... Es creu que ho va fer perquè no va tenir la capacitat de reacció per poder pujar», explica Antonio Herrero, periodista de ‘Buenas Tardes Canarias’ en l’esmentat programa de Telecinco.

«Aquest descobriment és fonamental, sempre ha penjat d’un fil la possibilitat que ell hagués llançat es nenes i hagués marxat de l’illa. La troballa treu molta credibilitat a aquesta hipòtesi», afegeix.

Gairebé un mes de recerca

El vaixell oceanogràfic ‘Ángeles Alvariño’ està a tan sols tres dies de complir un mes des que va iniciar les tasques de recerca d’Anna, Olivia i Tomás Gimeno en aigües de Tenerife, trenta dies en què ha aconseguit el que molts consideren un «miracle», com pot ser la troballa de la més gran de les nenes a 1.000 metres de profunditat.

La possibilitat que aquest vaixell s’afegís al dispositiu de recerca es va produir per primera vegada el 17 de maig passat, vint dies després de la desaparició de les nenes i el seu pare. Va ser la directora general de la Guàrdia Civil, María Gámez, que va anunciar que s’estava en converses amb l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) per poder comptar amb els seus mitjans de rastreig.

En aquest sentit, l’‘Ángeles Alvariño’ comptava amb un sonar d’escombrada lateral, un aparell que utilitza la propagació del so sota l’aigua per obtenir imatges digitals de la superfície del fons marí, i el robot ROV Liropus 2000, capaç de recuperar objectes al mar fins als 2.000 metres de profunditat; dos elements tecnològics utilitzats per primera vegada per a la recerca de persones i que han resultat vitals en el transcurs de la investigació.

Finalment, el barco va sortir del port de Vigo, rumb a Tenerife, el 23 de maig. Després de fer escala a la badia de Cadis, arriba per fi a l’illa sis dies després, el dissabte 29, realitzant les primeres escombrades del fons marí per mirar de trobar alguna pista sobre el parador de les nenes i el seu pare dilluns 31.

La zona rastrejada

La zona de recerca incloïa des de la Marina Deportiva, on Tomás Gimeno tenia atracada la seva llanxa, fins a la costa d’Añaza, seguint sempre el rastreig del telèfon mòbil del pare d’Anna i Olivia; una àmplia zona on s’arriben a profunditats superiors als 1.000 metres i amb gran dificultat per l’orografia pròpia del fons marí de les Illes.

Malgrat tot, quan es complia poc més d’una setmana de les tasques de rastreig, l’‘Ángeles Alvariño’ obra per primera vegada el que es creia impossible. Troba una funda nòrdica i una ampolla de busseig que van resultar ser propietat de Tomás Gimeno, tal com confirmava llavors la directora general de la Guàrdia Civil. Dos dies després aconsegueix el que molts creien un «miracle»; trobar a 1.000 metres de profunditat, a unes tres milles de la costa, el cos sense vida d’Olivia, de sis anys.

Des d’aleshores, el vaixell de l’Institut Español d’Oceanografia (IEO) ha prorrogat fins a tres vegades la seva estada a l’illa, gràcies a les gestions realitzades per la Delegació del Govern a les Canàries i les súpliques de Beatriz, mare de les nenes, que van obtenir la resposta del mateix president Pedro Sánchez, que va posar tots els ministeris del Govern a la seva disposició.

Parades tècniques

Notícies relacionades

Malgrat patir dues avaries i diverses parades tècniques, el vaixell oceanogràfic continuava aquest dissabte rastrejant el fons marí mirant de trobar Anna i Tomás, sobretot després de trobar aquesta mateixa setmana a 1.500 metres de profunditat, a unes cinc milles de la costa, dues petites ampolles d’oxigen, també propietat de Tomás Gimeno, que segons les hipòtesis que maneja la Guàrdia Civil van poder ser utilitzades per treure’s la vida.

Mentre l’‘Ángeles Alvariño’ continua desenvolupant la seva feina, la Guàrdia Civil mira de trobar altres mitjans tecnològics que puguin substituir el barco una vegada reprengui les tasques pròpies de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, com pot ser un submarí. De fet, el Cabildo de Tenerife ja ha proposat utilitzar el submarí privat ‘Piscis VI’, que és aquell que més profunditat és capaç de descendir al món, arribant als 2.180 metres, i que es va instal·lar a l’illa el mes de febrer passat.