Les claus de la ‘llei trans’ que el Govern aprova avui

El projecte legal, que ara inicia una llarga tramitació, no esmenta la lliure autodeterminació de gènere, com si que feia l’esborrany elaborat pel Ministeri d’Igualtat al febrer, però reconeix aquest dret al permetre el canvi de sexe registral sense requerir un informe mèdic de disfòria de gènere i dos anys d’hormonació, com s’exigeix ara, o un testimoni o document que acrediti la «situació estable de transsexualitat», com en un inici exigia la Vicepresidenta Carmen Calvo. L’avantprojecte, això sí, exigeix ratificar que es vol modificar el sexe al Registre Civil en dues ocasions, amb tres mesos de diferència. I si es vol revertir la situació, cal esperar sis mesos i acudir a la jurisdicció voluntària.

El text permet el canvi de la menció registral del sexe a partir dels 16 anys i que entre els 14 i els 16 anys els menors presentin la sol·licitud «assistits pels seus representants legals». Entre els 12 i els 14 anys s’autoritza el canvi de nom i sol·licitar la modificació del sexe davant la jurisdicció voluntària. Els col·lectius trans volien que la lliure autodeterminació es reconegués de manera íntegra a partir dels 12 anys i lluitaran per aquesta rebaixa en l’edat a les fases posteriors de tramitació de la llei, abans que torni al Consell de Ministres en segona lectura o via esmenes a les Corts. Els menors de 12 anys, no poden sol·licitar el canvi de sexe però sí de nom, sense proves testificals o documentals.

L’avantprojecte prohibeix les teràpies de conversió, fins i tot si compten amb el consentiment de l’interessat. Així mateix, incorpora accions específiques per promoure la igualtat del col·lectiu en els àmbits laboral, educatiu, de la salut, etc. ja que, segons l’Agència Europea de Drets Fonamentals, el 42% de les persones LGTBI s’han sentit discriminades i només el 2020. Davant això, es preveu la inclusió al currículum escolar del respecte a la diversitat sexual a totes les etapes educatives, així com formació per a tot el professorat.

A part de l’autodeterminació, una de les principals peticions del col·lectiu és que es reconegui a les dones lesbianes i/o bisexuals la possibilitat de filiar els seus fills, una cosa que es permetrà tant si les parelles estan casades com si no. En aquest últim cas, es permetrà quan «la mare no gestant manifesti la seva conformitat» a la filiació i sempre que la mateixa no resulti contrària a les presumpcions establertes a la legislació civil i «no generi controvèrsia». 

Les dones lesbianes, bisexuals i les dones sense parella tornaran a tenir accés a tècniques de reproducció humana assistida després de set anys sense accés a aquest dret al Sistema Nacional de Salut. Així mateix, les persones trans amb capacitat de gestar tindran accés a les mateixes condicions. L’avantprojecte assenyala que, una vegada sigui publicat al BOE, en el termini de sis mesos el Govern aprovarà la modificació de la cartera de serveis per tal de proporcionar «seguretat jurídica i equitat» en l’accés a les tècniques de fertilitat en igualtat de condicions.

L’anomenada ‘llei trans’ és rebutjada per un sector del feminisme que tem que alguns maltractadors demanin ser reconeguts com a dones per burlar-se de la llei contra la violència de gènere. Davant d’això, l’avantprojecte assenyala que «la rectificació de la menció registral no alterarà les obligacions jurídiques que poguessin correspondre a la persona anteriorment a la inscripció del canvi registral». Així mateix, respecte a la política de quotes, indica que els interessats «no podran ser beneficiaris de mesures d’acció positiva adoptades en favor de les dones» respecte a la situació anterior a la modificació. 

El projecte legal conté un capítol destinat a les persones intersexuals, que són aquelles que neixen amb òrgans masculins i femenins. La llei prohibeix la modificació genital dels nounats intersexuals, excepte per indicació mèdica, i permet als progenitors, de comú acord, sol·licitar que la menció del sexe figuri en blanc durant un any, per donar-los més temps a conèixer el sexe al qual pertany el nadó. Al contrari, l’avantprojecte obvia les persones de gènere no binari, aquelles que no encaixen en els estàndards masculí o femení, carència que la ministra d’Igualtat, Irene Montero, s’ha compromès a corregir durant la tramitació, igual com l’ampliació de drets per a les persones migrants.

El col·lectiu LGTBI és freqüentment objecte de tota mena d’atacs. De fet, el 8% admet haver patit vexacions en els últims cinc anys, especialment a les aules. Per frenar aquesta situació, la llei contempla mesures de protecció o reparació de les víctimes i incorpora sancions que poden arribar, en els casos molt greus, als 150.000 euros.