«La vida a la Terra pot superar un dràstic canvi climàtic. Els humans, no»

«La vida a la Terra pot superar un canvi climàtic d’envergadura evolucionant cap a noves espècies i creant nous ecosistemes. Però els humans no», conclou l’esborrany, donant un nou pas de rosca a la coneguda hipòtesi de l’historiador Yuval Noah Harari. «Potser d’aquí 65 milions d’anys, unes rates intel·ligents contemplaran agraïdes la destrucció que la humanitat va provocar, igual que nosaltres podem donar les gràcies a aquell asteroide que va acabar amb els dinosaures», va escriure Harari en el seu llibre ‘Sapiens’. Només que els rèptils prehistòrics no van tenir cap responsabilitat en la seva extinció, mentre que a l’hipotètic final de la humanitat seríem nosaltres els culpables del desenllaç. 

Quan l’agència France-Presse va avançar el document, fa uns dies, els responsables principals de la seva elaboració van remarcar que no era la definitiva, que es tractava tan sols d’un esborrany, que encara faltaven comentaris per afegir, seccions per completar. «Es tracta d’una versió parcial i preliminar d’una part de l’informe», va assenyalar François Gemenne, de la Universitat de Lieja, a Bèlgica. Però res fa pensar que les expectatives mediambientals hagin de millorar en els pròxims mesos, transformant les principals conclusions del treball. «El pitjor encara ha d’arribar: [l’escalfament] afectarà molt més la vida dels nostres fills i nets que la nostra», avisa el text. 

Una pujada de tres graus

L’IPCC, l’informe anterior del qual data del 2014, obre una finestra a l’optimisme, a l’assenyalar que encara és possible frenar el canvi climàtic en la segona meitat de segle si es prenen mesures contundents. Però alhora, deixa clar que no s’estan adoptant. Fins i tot en el cas que els compromisos recollits en l’Acord de París, el tractat internacional aprovat el 2015 per 200 països, acabin complint-se i l’escalfament global es mantingui per sota dels dos graus respecte als nivells previs a la revolució industrial, les conseqüències seran catastròfiques. Amb l’evolució actual, la Terra es dirigeix a una pujada de tres graus. 

L’organisme de l’ONU arriba més lluny que mai en el seu esborrany. Explica que si l’ascens és d’un grau i mig, una cosa que seria interpretada com un èxit en la lluita mediambiental, «les condicions de vida canviaran superant la capacitat d’alguns organismes a adaptar-se». Per exemple, els esculls de corall, dels quals depenen prop de 500 milions de persones, i els animals de l’Àrtic, un territori que s’escalfa tres vegades més ràpid que la mitjana terrestre. Amb aquesta optimista pujada de la temperatura, 350 milions més d’éssers humans patiran escassetat d’aigua. 

Amb dos graus més (és a dir, complint els objectius de l’Acord de París), 130 milions de persones més que ara podrien caure en la pobresa extrema al llarg dels pròxims deu anys, i el 2050 la xifra d’éssers humans que pateixen gana augmentarà en 80 milions. En aquesta data, centenars de milions d’habitants de localitats costaneres es veuran amenaçats per freqüents inundacions associades a la pujada del nivell del mar, cosa que provocarà grans migracions. L’any passat, de fet, malgrat les restriccions per fer front a la pandèmia del coronavirus, es va batre el rècord en desplaçaments interns: 40 milions i mig de persones al món es van veure forçades a fugir de la seva llar, sense travessar les fronteres del seu país d’origen. La immensa majoria (més de 30 milions), per causes relacionades amb el clima. 

Els punts d’inflexió

És probable que la versió final de l’informe substitueixi algunes paraules que es troben en l’esborrany, però aquest text temptatiu mostra quant ha avançat la ciència climàtica des que l’IPCC va publicar el seu primer treball, el 1990. Els informes anteriors (sempre publicats amb una periodicitat de sis anys) feien servir un llenguatge molt previngut. Eren conservadors, posant èmfasi en els interrogants que envoltaven els models i projeccions climàtiques. L’esborrany opta per un enfocament molt diferent. Sobretot pel que fa als anomenats punts d’inflexió, llindars climàtics per als quals no existeix marxa enrere una vegada que s’han traspassat, provocant el col·lapse en cascada de diversos ecosistemes terrestres, un rere l’altre. 

A finals del 2019, un prestigiós grup de científics liderats per Timothy Lenton, de la Universitat d’Exeter, al Regne Unit, va identificar nou punts d’inflexió que podrien creuar-se amb una pujada d’entre un i dos graus: el col·lapse de les capes de gel de Grenlàndia i part de l’Antàrtida, la desacceleració dels corrents de l’Atlàntic i la destrucció de les selves tropicals, el ‘permafrost’ i els boscos boreals, entre altres. L’esborrany de l’IPCC eleva la xifra fins almenys una dotzena. 

L’exemple més clar se situa en el desglaç dels casquets glacials a Grenlàndia i l’Antàrtida Occidental, territoris que contenen prou aigua per provocar que el nivell del mar s’elevi 13 metres. Segons el document, a aquest punt de no retorn s’arribaria amb una pujada de la temperatura superior als dos graus, evolució a la qual el planeta es dirigeix en aquests moments. L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) calcula que hi ha un 40% de possibilitats que la temperatura ascendeixi un grau i mig durant els pròxims cinc anys. 

Notícies relacionades

Una onada de calor «històrica» asfixia el Canadà i el nord-oest dels Estats Units

El canvi climàtic ha arrossegat tones de pols sahariana a Europa

Un altre cas podria produir-se a l’Amazones, un dels grans pulmons de la Terra que corre el risc de convertir-se en una sabana. Però aquí l’efecte dòmino també pot anar en sentit contrari. L’esborrany explica que la conservació i restauració de manglars i boscos submarins d’algues augmentaria l’emmagatzemament de CO₂ protegiria les costes, suposaria un hàbitat per a nombroses espècies i alimentaria les poblacions costaneres. 

«Necessitem una transformació radical dels processos i comportaments, a tots els nivells: individus, comunitats, empreses, institucions i governs –conclou el document–. Hem de redefinir el nostre mode de vida i consum».