La gent gran lidera la rebel·lió contra les comissions bancàries

Des que va enviduar, la salut d’I. B. va empitjorar ràpidament i amb 82 anys es va veure obligada a deixar el seu pis de lloguer social per ingressar en una residència amb un grau de discapacitat 3. Quan faltaven pocs dies perquè el banc li cobrés unes comissions que equivalen al 10% de la seva escassa pensió mensual, els seus familiars es van dirigir a la sucursal per exposar la seva situació de vulnerabilitat. La resposta: l’ordinador no permet anul·lar les comissions en aquesta mena de compte; l’única solució és obrir un altre compte ‘online’. Quatre dies després, a I. B. li van cobrar l’import íntegre de les comissions.

En unes oficines afectades per ertos massius, l’argument de la denegació informàtica és habitual i en molts casos els usuaris, sobretot els més grans, no tenen les eines per contraargumentar-ho. No obstant, esperonats per una profunda sensació d’injustícia i impotència, els familiars d’I. B., que també són grans, van enviar una reclamació escrita al servei d’atenció al client del BBVA. Després de 48 hores els retornaven l’import, tot i que els dies d’angoixa ja no els els treia ningú.

«Potser bonament s’ha entès que és una situació excepcional, però això no vol dir que amb tothom que estigui en aquesta situació es faci igual», observen fonts del banc. També afegeix que l’entitat no veu la necessitat d’adaptar l’atenció al client a les edats avançades perquè «a tots els clients se’ls tracta de la millor manera possible». 

Devolucions en marxa

Sols, amb associacions o bé organitzats a través de les xarxes socials, molts particulars de totes les edats exigeixen a la banca elretrocès de comissions que, asseguren, «perjudiquen els qui tenen menys». La d’I. B. és una de les moltes devolucions a què s’està procedint.

El 2020 els bancs es van embutxacar 10.104 milions en comissions que van dels 60 als 240 euros. Com es coneix en argot bancari els pensionistes, fa mesos que els «sèniors» organitzen manifestacions, accions i campanyes contra uns augments que consideren indeguts i abusius.

Les comissions creixents s’han incorporat a una llarga llista de greuges: la falta d’alternatives a la digitalització, el tancament d’oficines, la reducció de personal i de l’horari del servei de caixa, el cobrament per operacions senzilles, les llargues esperes, la venda de productes financers inadequats, la poca empatia amb les dificultats pròpies d’edats avançades...

El lema ‘humanisme digital’ d’una entitat financera recentment absorbida sona buit davant les paraules que moltes persones de més de 65 anys utilitzen per descriure la seva relació amb els bancs. Des de la més suau, «desatenció», fins directament «robatori», passant per nivells intermedis com «males pràctiques», «exclusió», «discriminació», «deshumanització», «abús» i «maltractament».

Compte de pagament bàsic

La Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions (CO.ES.PE) ha iniciat una campanya per donar a conèixer l’existència, per llei, del compte de pagament bàsic. Aquest compte permet fer les operacions més habituals, no té comissions si s’aporta un informe de vulnerabilitat i cobra un màxim de 36 euros anuals per a ingressos per sobre de 1.129,80 euros al mes.

La campanya de CO.ES.PE. convida a enviar un missatge a l’adreça electrònica reclamatucuentabasica@gmail.com, que respon automàticament oferint tota la informació i fins i tot els models d’instància per sol·licitar al banc l’obertura d’un compte d’aquest tipus.

«La banca utilitza molt la falta d’informació per cobrar comissions a milions de persones i només les treu a qui reclama –explica l’artífex d’aquesta campanya–. Malgrat estar obligada per llei, no publicita el compte de pagament bàsic i, en canvi, n’ofereix d’altres ‘online’ que solen estar associats a l’ús de targetes i altres coses a què moltes persones grans no tenen accés». 

Els bancs ofereixen comptes ‘socials’ dirigits a població en màxim risc d’exclusió social. Però segons CO.ES.PE, 7,5 milions de pensionistes i treballadors tindrien dret a un compte de pagament bàsic sense comissions.

Miquel Cirera és un altre exemple d’apoderament financer sènior. Als 75 anys, en fa 7 que és als tribunals reclamant la devolució d’unes despeses hipotecàries, una clàusula declarada abusiva. A més, recentment ha demanat la retrocessió d’una comissió per reclamació de posicions deutores, que es cobra quan el client es queda en números vermells.

Cirera és soci de l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances, amb seu al Poble Sec de Barcelona, on estan rebent moltes consultes relacionades sobretot amb les comissions de manteniment. «L’abús bancari cap a la gent gran hi és perquè saben que la immensa majoria no reclamaran –afirma–. ¿Que et col·loquen un producte amb què no guanyes res? Et regalen una olla i ja està. Només els plantes cara quan saps una mica de què va. Per això fem educació financera als casals de gent gran però també a les escoles, perquè a les noves generacions no els enganyin com a nosaltres».

A la Fundació Pro Vellesa Activa tenen tutelades 90 persones que acompanyen en les seves gestions econòmiques. «El 40% ha patit algun tipus d’abús econòmic –revela Pilar Vilaseca–, ja sigui per part de cuidadors, familiars, coneguts o entitats financeres».

Després dels escàndols de les preferents, les subordinades, les clàusules terra o les despeses hipotecàries semblava que certes situacions no es repetirien. Però no és així. «A un matrimoni de 89 anys els van convèncer perquè invertissin els estalvis de tota la seva vida, 100.000 euros, en productes de risc inadequats», lamenta Vilaseca.

Plantar-se als 81 anys

Hi ha qui, malgrat l’edat, encara té forces per plantar-se. La Remedios és una veïna de 81 anys de Can Clota, a Esplugues. Al seu barri ja no hi ha oficines i per treure diners ha de fer una bona volta. Com que té molt baixa visió, alguna vegada ha posat malament el pin tres vegades i el caixer se li ha empassat la targeta. Fa 16 anys que és a la mateixa entitat, però quan ha demanat ajuda no sempre s’ha sentit correctament atesa.

«Jo era una persona molt tímida, però m’he convertit en algú que sempre diu les coses, amb respecte però les dic –afirma aquesta dona que és voluntària de Càritas–. El poc que tinc no em dona cap rendibilitat i, a sobre, he d’anar al banc com si demanés almoina. Vaig començar a treballar als 14 anys i crec que m’he guanyat que m’atenguin amb un mínim d’amabilitat».

Tot i que reconeix que el tracte a la seva oficina de CaixaBank ha millorat després d’un canvi de personal, la seva reflexió final és dolorosa: «¿Què hem de fer les persones que no tenim ni carrera ni molts diners? ¿Morir-nos?». Sovint són els familiars més joves que acaben assumint les gestions per internet, no només financeres sinó mèdiques i de tot tipus. 

Consellers sèniors

Fonts de CaixaBank asseguren que són conscients de les necessitats i les queixes d’aquest segment de la població i per això han creat la figura dels «consellers sèniors». Teresa Ocaña és consellera en una oficina de Madrid i explica que ha fet «una formació gerontològica per conèixer la gent gran en el sentit cognitiu, físic i emocional, com a persones més vulnerables, per ser-los més útils en el dia a dia». L’objectiu és arribar a 1.200 consellers el 2022.

Per als col·lectius que lluiten per la justícia bancària és una mesura favorable que fa temps que reivindiquen. Però exigeixen més pràctiques que garanteixin els drets dels clients grans que ho necessitin, com una «finestreta humanitària». També proposen que els bancs assumeixin les despeses de l’educació digital financera i que s’obligui les entitats a fer-se càrrec dels comptes que tenen moviments mínims.

Notícies relacionades

"Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments

Una xarxa compartia a Telegram com sedar i agredir dones

Llorenç Guasch, de 71 anys i membre de Iai@flautes Garraf, va escriure la primera moció que s’ha presentat a un ajuntament per exigir un millor tracte bancari. El text va ser aprovat a Vilanova i la Geltrú el desembre passat i des d’aleshores, a través d’Unitat Pensionista.cat i CO.ES.PE., ha arribat a desenes de municipis.

«El distanciament amb els clients és cada vegada més gran i el tracte és fred, mecànic –va escriure en la seva defensa de la moció–. Als clients que van ser objectiu de les seves hipoteques o de les preferents ara els volen deixar arraconats i supeditats a una màquina. ¿És que quan ja no els donen rendiment no mereixen atenció?».