Les cinc claus de la llei ‘sí és sí’

En línia amb el que marca el Conveni d’Istanbul, la llei especifica que en un acte sexual «només s’entendrà que hi ha consentiment quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en consideració a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona». El Codi Penal inclourà, doncs, una definició de consentiment expressa perquè els jutges puguin determinar si un acte de naturalesa sexual és agressió o no.

El model de consentiment positiu ha sigut implantat ja en altres països, com Suècia o la Gran Bretanya, i suposa que quan la llei entri en vigor les víctimes ja no hauran d’acreditar que s’hi han resistit o que hi ha hagut intimidació o violència. Qualsevol acte sexual sense consentiment serà considerat agressió i desapareixerà, per tant, la tipificació d’abús sexual del Codi Penal.

L’agressió sexual serà castigada amb una pena d’1 a 4 anys de presó, davant la forquilla d’1 a 5 anys del Codi Penal vigent. I la violació, si hi ha penetració, de 4 a 10 anys, davant els 4 a 12 anys de la llei actual. Malgrat això, fonts d’Igualtat asseguren que aquests canvis no suposen una «rebaixa de les penes», ja que segons la seva opinió no es poden comparar els dos textos legals, perquè ara perquè es consideri violació s’exigeix que hi hagi violència i intimidació, exigències que amb el nou text desapareixeran. Al refondre ‘abús’ i ‘violació’, s’aconsegueixen que les penes siguin més proporcionals i es dona més marge al jutge per apreciar les diferents circumstàncies concurrents en el delicte, afegeixen les mateixes fonts. 

La llei incorpora, a més, un catàleg d’agreujants específics, entre els quals es troben les violacions en grup (com la dels Sanfermines del 2016), l’ús d’armes o d’altres mitjans perillosos. També s’especifica com a agreujant el subministrament de drogues que anul·len la voluntat de la víctima o si la violació es produeix al si de la parella. Si es presenta un agreujant, la pena serà de 12 anys i amb dos o més, el límit són 15 anys, igual que en l’actualitat.

La nova norma tipifica per primera vegada com a delicte l’assetjament ocasional o de carrer, per penalitzar expressions, comportaments o expressions sexuals o sexistes que creïn una situació humiliant, hostil o intimidatòria amb multes o bé arrest domiciliari, allunyament o treball comunitari.

Es tracta d’una demanda de les organitzacions socials, ja que és el principal risc que pateixen les dones als carrers o discoteques, i ja està penalitzat a França, Portugal, Bèlgica o Holanda. No hi ha dades oficials, però l’organització no governamental Pla Internacional ha estudiat el fenomen a cinc ciutats, Madrid, Kampala (Uganda), Sidney (Austràlia), Lima (Perú) i Nova Delhi (Índia). La conclusió és que l’assetjament de carrer és una cosa «sistemàtica i freqüent», i el «principal risc de seguretat» que afronten les nenes i joves de tot el món. De fet, a la capital d’Espanya quatre de cada cinc participants van relatar episodis desagradables (masturbacions incloses).

La llei inclourà la implantació d’una xarxa de serveis d’informació i assistència integral especialitzada, que tindrà els centres de crisi 24 hores recomanats pel Consell d’Europa. La seva implantació progressiva serà essencial per a la recuperació de les víctimes de violacions i altres assetjaments sexuals.

Aquestes centres atendran tant víctimes que han patit violència sexual en el passat com recentment, i estan formats per equips multidisciplinaris. Ja n’hi ha a la Comunitat de Madrid i la idea és estendre’ls a la resta. 

La llei recuperarà les penes per als amos dels prostíbuls que el PSOE va despenalitzar el 1995 i que va provocar que a Espanya es multipliquessin els locals de cites. L’Executiu actual considera que ha arribat el moment de castigar el proxenetisme en totes les seves formes, per això modifica el Codi Penal per introduir un nou article que castiga amb una pena de presó d’1 a 3 anys els amos d’immobles que explotin dones.