Temps de pandèmia al Prat: la mirada de David Airob

Una de les tardes dels dies de confinament, el fotògraf David Airob treia a passejar el seu gos pels carrers del Prat de Llobregat quan, al marcar el rellotge les vuit, va veure com una dona treia les mans per una finestra enreixada i aplaudia els sanitaris. «Mare meva, això és una bona foto i jo he sortit amb el gos però sense la càmera», explica Airob que va pensar. Àvid d’aquesta imatge, que només havia capturat al seu cap, l’endemà va tornar al mateix carrer, a prop de la mateixa finestra –«em vaig amagar una mica rere una columna perquè no se’m veiés», explica– i va esperar a les vuit. I la finestra va tornar a obrir-se i la mateixa dona va tornar a treure les mans per aplaudir. I Airob va fer la foto.

Aquesta imatge –que acompanya aquestes línies– és una de les 28 que avui formen part de la mostra ‘Hores (tristes) de Prat’, un recorregut gràfic pel primer any de pandèmia de Covid-19 al Prat de Llobregat, on resideix l’autor. «Quan ens van confinar i es va decretar l’estat d’alarma vaig tenir clar que m’havia de quedar aquí i documentar el que tenia a prop», explica David Airob. Ara, la plaça de Catalunya del Prat acull aquesta mostra a l’aire lliure, organitzada per l’Ajuntament de la localitat, que podrà veure’s fins al 3 d’octubre.

Les fotos d’Airob retraten la pandèmia en un sentit ampli, com ell mateix explica: «No volia centrar l’exposició en el tema sanitari. Aquest aspecte és tan important com la tornada dels estudiants al col·le, o com la tornada de la gent al cine respectant les distàncies. Tot forma part de la història de la pandèmia». Les imatges, amb cert aire de nostàlgia, mostren un Prat que no va tenir més remei que funcionar a mig gas per les restriccions de la pandèmia, però que va conservar el seu esperit intacte.

I el fotoperiodista, equipat amb un epi, com un sanitari més, i sempre respectuós i dialogant a l’hora de treballar, va entrar en hospitals, residències, va pentinar el carrer i fins i tot va aconseguir alguna imatge en cases particulars. «S’ha parlat molt de les restriccions que van tenir els fotògrafs per retratar la pandèmia en alguns espais, però a mi el que més em va costar va ser aconseguir fer fotos d’algú fabricant mascaretes a casa seva. La gent tenia molta por de deixar-te entrar a casa seva. Això va ser el més difícil», diu Airob.   

     

El fotoperiodista explica que la pandèmia de Covid va ser «com un teló d’acer que ens va caure a tots a sobre sense avisar» i conclou que la societat ha passat per altres moments durs però que aquesta ha sigut «la pandèmia de la soledat». «La gent ha tingut por i molts s’han sentit molt sols», afegeix.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El fet que l’exposició hagi sigut al carrer ha marcat una mica l’edició, que ha hagut de ser «una mica més ‘light’ que si la mostra hagués sigut en un lloc tancat», explica Airob. «Al carrer se la troba tothom, qui la vol veure i qui no, hi ha nens que poden veure les imatges... Això ha fet que la selecció de fotos de tema sanitari fos més acurada», explica. 

Són molts els veïns del Prat que s’aturen davant les seves imatges, quan se les troben disposades en una llarga filera, a la plaça de Catalunya. «¡Mira que ho hem passat malament, ¿eh?». «Són totes fotos d’aquí, de la nostra ciutat. A veure si coneixem algú». «D’una cosa tan dura ha sortit un treball bonic». Són alguns dels comentaris que podien sentir-se entre els passejants que es paraven davant les fotos, un dimarts al matí qualsevol.