«La vacuna és l’últim dels meus problemes»

La Camil es va quedar embarassada a principis del 2020, quan treballava a Madrid com a interna en una casa netejant i cuidant gent gran. No té papers i el seu marit, tampoc. En l’inici de la pandèmia es va mudar a Cornellà. «Vivíem en una habitació plena d’humitats on només cabia un llit. La propietària no ens va voler empadronar», explica la Camil, 24 anys hondurenys, mentre balanceja la seva filla, de quatre mesos. «Sense padró no podia rebre cap control mèdic de l’embaràs, mai em van atendre». No obstant, va ingressar diverses vegades a l’Hospital Sant Joan de Déu. «El meu marit i jo ens vam quedar sense feina i no teníem res per menjar. Vam deixar de pagar el pis i no podíem anar a demanar aliments perquè no teníem l’empadronament. Així que vaig passar molts dies sense menjar, i tenia davallades i molts desmais», explica. La seva sort va canviar quatre mesos abans de donar a llum: Van trobar un altre ‘domicili’ i la nova propietària sí que els va facilitar fixar domicili. «A partir d’aquí tot va canviar, i la petita va sortir bé.

Efectes secundaris

Aquesta és una de tantes històries de dones que acudeixen a l’espai de criança familiar a Càritas. Com la de la peruana Nissa, de 24 anys, mare d’una nena. «Em feia por vacunar-me perquè no sabia amb qui deixar la meva filla si jo tenia efectes secundaris». A la fi, Lola Mañas, l’educadora social de Càritas, li va oferir atendre la criatura si li pujava la febre postvacuna. «No tinc parella, els meus pares són a Lima, si no m’haguessin donat aquesta opció no em vacunaria», diu. La Nissa també ha perdut la feina com a cangur de nens i gent gran. «Esperem que al setembre pugui deixar la nena a l’escola bressol», implora. «Si no, no sé com treballaré ni menjaré», afegeix.

A la Denia, hondurenya del barri de Sant Ildefons, li ha costat moltíssim tramitar la matrícula de l’escola bressol per al seu petit Ian. «Confio a poder pagar-la», comenta mentre recorda els 400 euros que guanya la seva parella, que treballa en una obra sense contracte ni assegurança. Entre vacunes arriba també el relat d’una altra mare vulnerable: la Maria Isabel recorda com va continuar treballant sense dir que estava embarassada per no perdre la feina de cuidadora. «Si la senyora se n’assabenta, m’hauria acomiadat».

Pis il·legal

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La Liseth, també peruana sense papers, assumeix que viu d’okupa, tot i que paga 300 euros a la persona que la deixa viure en una habitació compartida. Fa un any, quan estava embarassada, vivia amb una desena de persones. «Vuit persones es van contagiar de coronavirus i la propietària els va fer fora del pis», recorda. Ella es va fer el PCR i li va sortir negatiu. «El problema és el preu. Jo no podré pagar 400 ni 500 euros per habitació, que és el que es cobren per un pis legal, i a més molts et diuen que no perquè els nens ploren i molesten», explica. Està empadronada, però li serveix de poc. «Des de gener estic esperant que el treballador social m’atengui», explica. Per sort, Càritas li facilita menjar cada mes. ¿I us arriba per a tot el mes? «No, com a màxim dues setmanes», diuen diverses dones a l’uníson.

Una infermera té preparades vacunes Janssen per a una desena de dones. Dues no s’hi han presentat. A la resta, els explica com funciona l’aplicació La Meva Salut i elles li recorden que a casa no tenen internet i que el que necessiten saber utilitzar és la de la Seguretat Social, per tramitar els papers o l’ingrés mínim vital. Després de la sessió, en fila índia, surten totes de l’espai familiar amb la tireta enganxada al braç. Ja estan vacunades. Les seves preocupacions no s’han dissipat.