El canvi climàtic farà pujar la mortalitat europea

El canvi climàtic augmentarà la mortalitat atribuïble a les temperatures a Europa a partir de mitjans de segle si no s’apliquen ja mesures severes de mitigació, perquè l’augment de morts per calor superarà el descens de la mortalitat per fred, sobretot als països del Mediterrani. Així ho conclou un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa, que avisa d’aquest creixement de mortalitat en les pròximes dècades si no es prenen mesures urgents.

La recerca, que publica avui la revista ‘The Lancet Planetary Health’, ha analitzat les dades de mortalitat i de temperatura registrades entre el 1998 i el 2012 en 16 països europeus i ha trobat que més d’un 7% del total de les morts registrades en aquest període són atribuïbles a la temperatura i que les temperatures fredes van tenir un impacte sobre la mortalitat fins a deu vegades superior al de les càlides. No obstant, les projeccions mitjançant models epidemiològics indiquen que, en cas de no introduir mesures de mitigació efectives de manera immediata, la tendència podria revertir-se a mitjans d’aquest segle, quan hi hauria un ràpid augment de la mortalitat atribuïble a la calor.

Utilitzant com a referència les dades del període 1998-2012, els investigadors van combinar quatre models climàtics per fer projeccions fins a finals de segle sota tres escenaris diferents, en funció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. «Tots els models indiquen un augment progressiu de les temperatures i, en conseqüència, un descens de la mortalitat atribuïble al fred i un increment de les morts atribuïbles a la calor. La diferència entre els escenaris plantejats està en el ritme a què es produeix l’augment de les morts associades a la calor», ha explicat la investigadora de l’ISGlobal Èrica Martínez. «Les dades –ha precisat– apunten una estabilització, i fins i tot un descens, de les xifres totals de mortalitat atribuïble a temperatures els pròxims anys, seguida d’un increment molt pronunciat, a partir de la meitat o al final del segle, en funció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle».

Marcos Quijal, investigador també de l’ISglobal, ha recordat que «en les últimes dècades, l’escalfament a Europa ha anat més ràpid que a qualsevol altre continent». «La incidència de l’escalfament és desigual, amb els països del Mediterrani més vulnerables que la resta, per això els nostres models preveuen un augment desproporcionat de la mortalitat atribuïble a la calor en aquests països, a causa d’un ascens significatiu de les temperatures en els mesos d’estiu i a aquesta vulnerabilitat més gran a la calor», ha assenyalat Quijal.

Notícies relacionades

La «bèstia africana» amenaça amb una calor de rècord de fins a 44 graus aquest cap de setmana

¿Què és la cúpula de calor? La nova amenaça a Espanya

L’estudi confirma «la urgència d’adoptar mesures de mitigació de caràcter global, ja que si només s’adopten en països o regions específiques no resultaran efectives». «A més, un factor que resultarà determinant i que no hem introduït en els nostres models és la nostra capacitat d’adaptació als nous escenaris, que ja està contribuint a reduir la nostra vulnerabilitat davant les temperatures», ha conclòs Joan Ballester, investigador de l’ISGlobal i també autor del treball.

Aquesta recerca ha sigut elaborada en el marc de l’EARLY-ADAPT, un projecte finançat pel Consell de Recerca Europeu (ERC) que analitza els factors ambientals, socioeconòmics i demogràfics que intervenen en l’adaptació al canvi climàtic, i és el primer estudi basat en dades i models epidemiològics del conjunt de la població, i no restringit només a poblacions urbanes, com en estudis anteriors. Els països analitzats són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, França, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca i Suïssa.