Èrica Martínez Solanas: «Encara som a temps d’evitar morts per calor»

Si no s’implanten amb urgència mesures fortes per frenar l’escalfament global, el balanç de la mortalitat associada a les temperatures a Europa pot créixer dramàticament en les pròximes dècades. És la conclusió d’un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa. Èrica Martínez Solanas és una de les autores del treball, publicat a ‘The Lancet Planetary Health’, en què també han participat Marcos Quijal i Joan Ballester.

-El panorama que presenta l’estudi és aterridor. De les morts per fred dels últims anys passarem a les morts per calor. 

-A escala europea, la mortalitat per fred és més gran que per calor. L’objectiu del nostre estudi és veure com aquest patró canviarà en el futur d’acord amb l’augment de temperatures previst segons diferents escenaris de canvi climàtic. Hem analitzat les dades de mortalitat i de temperatura registrades entre 1998 i el 2012 en 16 països europeus i la conclusió és que més d’un 7% del total de les morts són atribuïbles a la temperatura.

-¿Quins escenaris han dibuixat?

-N’hem dibuixat tres: un optimista, un altre moderat i un tercer pessimista. L’optimista ens diu que si implantem ara mesures de mitigació que permetin reduir l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i complim els objectius de l’Acord de París hi haurà un augment de la mortalitat però gens comparable amb el pitjor dels escenaris, que és aquell que preveu que les emissions segueixin al ritme actual.

-¿Per quan calculen que es reverteix la tendència de les morts per fred a les morts per calor?

-Els nostres estudis mostren un increment progressiu de la temperatura; per tant, hi haurà un descens de les morts per fred i un increment de les morts per calor. El punt d’inflexió és diferent a cada escenari. En el moderat, passaria a finals de segle; en el pessimista, sobre el 2050. En l’optimista, el que veiem és una tendència més estable de la mortalitat atribuïble a temperatura.

-¿Continuem sense prendre’ns seriosament el canvi climàtic?

-Com que és una qüestió a llarg termini, costa més entendre quines són les conseqüències reals del problema i també que es necessitin mesures immediates i molt dures per reduir-ne l’impacte. 

-¿Qui se n’emporta la pitjor part?

-Europa és un dels continents que ha patit un increment més gran de la temperatura en els últims anys. I sobretot, l’arc mediterrani. Dels països analitzats, Espanya, Itàlia i Croàcia són els que tenen més risc de mortalitat per temperatures.

-Hi ha qui dirà que són uns alarmistes, uns catastrofistes.

-Intento llegir l’estudi en positiu. Hi ha un escenari que encara podem complir si tots, de forma immediata i a escala global, reconeixem el problema i implantem mitjanes dràstiques de mitigació de les emissions. Queda poc marge d’actuació, però encara som a temps de prevenir morts.

-¿Quin és aquest marge d’actuació? ¿S’atreveix a posar-hi terminis?

-No m’atreviria a posar horitzons. Però de manera immediata. L’Acord de París té ja uns anys i no s’han pres mesures considerables i dràstiques. Així que la resposta és ara. I no és només un problema d’Europa, és a escala global.

-¿Què hi podem fer com a ciutadans? 

-Conscienciació, reciclatge, no utilitzar determinats materials, com els articles d’un sol ús o el plàstic, aparcar el cotxe i utilitzar el transport públic o anar a peu o amb bici, per exemple.

Notícies relacionades

La surrealista ruta del peix a Melilla

Més de 200 persones arriben en pastera a Lanzarote

-El canvi climàtic, ho diu el seu estudi, mata. ¿Què els diria als negacionistes?

-Que llegeixin, que s’informin, que es documentin. Segur que molts dels efectes que té el canvi climàtic són difícils de quantificar de manera directa, però els demanaria que mirin com afecta de manera negativa la salut de les persones. Més enllà de la mortalitat atribuïble a temperatures, que és el que hem estudiat, té altres efectes, com el risc d’incendis, l’augment de la contaminació atmosfèrica o el risc de tenir malalties transmeses per vectors, on el mosquit en pot ser el transmissor. Augmentarà, per exemple, el risc que a Europa sorgeixin malalties com la malària.