Catalunya registra les pitjors dades de pobresa en deu anys

L’estadística publicada aquest 2020 és desastrosa, però demostra que el pitjor encara està per arribar. Les dades econòmiques a partir de les quals es calculen alguns dels percentatges, per exemple el nivell de renda o d’ingressos, són del 2019. Però les enquestes que aporten una altra part de la xifra sí que es van fer a finals del 2020, en plena crisi social després de les restriccions pandèmiques. «Vam arribar molt malament a la pandèmia, i les prestacions socials no ajuden a sortir de la pobresa. Necessitem un pla de xoc social», insisteixen des de la Taula.

La dada més freda i que data del 2019 és la taxa de risc de pobresa. Indica que per primera vegada el 21,7% dels catalans són pobres, 2,2 punts més que la xifra de l’any anterior i la més gran també des que es tenen registres. La taxa AROPE, que té en compte moltes altres variables, se situa en el 26,3%, és a dir que un de cada quatre catalans és pobre. Aquesta mateixa xifra es va repetir el 2012, en plena onada de desnonaments després de la debacle financera. També puja la pobresa severa i supera el 6%.

Pobresa infantil sense fre

Els que més pateixen aquesta realitat són els nens. Passem del 31,3% de pobresa infantil al 33%. «Cal prendre mesures urgents per reduir la desigualtat i la pobresa entre les famílies que més ho necessiten. La pobresa infantil impacta en el talent i el potencial de la nostra societat», afirma Emilie Rivas, responsable de Polítiques d’Infància de Save The Children a Catalunya, que recorda que només s’inverteix un 0,8% en polítiques d’infància, davant el 2,2% de la UE.

Un altre col·lectiu castigat són les dones de més de 65 anys. Una de cada cinc és pobra, una dada que és set punts menys entre els homes de la mateixa edat. Entre la gent gran, la taxa de pobresa ha crescut sis punts en només un any, una cosa que segons les entitats demostra que cal canviar el sistema de pensions, especialment pensant en les ajudes de viudetat. En general, les dones acumulen més pobresa que els homes, i aquest any els treuen quatre punts de diferència.

La meitat dels aturats són pobres

Notícies relacionades

«La vacuna és l’últim dels meus problemes»

«No podem més»: Els serveis socials naufraguen en plena crisi postpandèmica

Una altra dada rellevant de l’enquesta diu que la meitat dels aturats, el 53%, viu sota el llindar de la pobresa. Segons les oenagés, demostra l’estat del «feble» sistema de prestacions socials que cal revisar a fons. Els migrants també pateixen aquest flagell, dos de cada tres són pobres, és a dir, el 61,6%. Una dada molt lligada a les traves de la llei d’estrangeria, que els obliga a viure en una economia precària i submergida. A més, un terç dels catalans no se’n pot anar ni una setmana de vacances i tampoc pot assumir despeses extres. També emergeix el drama de la vivenda. El 12,4% no pot pagar a temps la vivenda i el 9,4% pateix pobresa energètica. Totes dues, dades rècord des del 2013.

Paradoxalment, hi ha un grup de població que segueix omplint-se les butxaques. El 20% dels més rics tenen sis vegades més diners que el 20% dels més pobres, una dada lleugerament més alta que l’any passat. L’índex Gini, que mesura la desigualtat d’una societat entre el 0 i el 100 se situa en el 31,7%.