L’angoixa del 9-A, final de la moratòria antidesnonaments

Durant el primer trimestre del 2021, a Catalunya hi va haver més de 5.000 desnonaments, una gran quantitat eren famílies que no podien continuar fent front al pagament del lloguer. Però abans de la pandèmia les xifres superaven els 20.000. «Tot i que sigui un mecanisme insuficient, és un mecanisme que està protegint moltes famílies vulnerables que, si no es posposa, n’enviarà milers al carrer», es queixa Delgado. La PAH està convocant manifestacions durant aquest dilluns i dimarts a unes 20 ciutats de tot Espanya.

Quedar-se fora

Tot i que els activistes demanen que s’augmenti la cobertura en mesos, també en tipus de casos. «Hi ha persones vulnerables sense fills a càrrec i que temen que el final de la moratòria els deixi fora, o bé jutges que no fan cas dels informes de vulnerabilitat que presenten els serveis socials», recorda Delgado. Com a exemple recorda l’home que es va suïcidar a Sants el juny passat.

«¿Què més ha de passar? ¿Quant més sofriment han d’acumular les famílies perquè els nostres governants s’adonin que aquest drama ha de parar?», es pregunta la presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, Francina Alsina. Segons la Taula, durant el primer trimestre del 2021 s’han tramitat 2.400 peticions de desnonaments a Catalunya, un 10% més que l’any anterior, quan encara no havia arribat la pandèmia. «Estem amb unes xifres de pobresa històrica, la situació és gravíssima i si no hi ha moratòria i una nova llei de vivenda a Espanya aquestes famílies acabaran al carrer al setembre».

Famílies desesperades

Notícies relacionades

80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La PAH calcula que només a Catalunya 26.000 famílies pobres poden quedar-se sense casa en menys de dos mesos. «L’impacte de la pandèmia ha sigut gravíssim, hi ha famílies sense feina, sense ingressos, que no arriben a final de mes i els serveis socials estan col·lapsats. Havent-hi un toc de queda és impensable que no s’apliqui la moratòria», es queixa Carolina Pallàs, coordinadora del grup de treball de vivenda de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i responsable de l’entitat Prohabitatge. «Constantment rebem missatges de famílies que estan desesperades, que han perdut la seva vivenda, han anat a una habitació i ara no poden seguir pagant-la», assegura.

Pallàs reclama que, més enllà de la moratòria, s’apliquin mesures preventives per ajudar a pagar lloguers, abans que arribi el desnonament, tot i que també reclama, com tants moviments socials, una llei estatal de vivenda que freni els preus abusius, l’especulació immobiliària i garanteixi un reallotjament social. L’horitzó del 9 d’agost és inquietant. La Conselleria de Drets Socials prepara un pla de mesures perquè, si esclata una onada de desnonaments, tinguin mecanismes per frenar-la. «Dins de Govern i fora la preocupació és màxima. Això ja és insostenible», rebla Alsina.