Les 415 hectàrees arrasades per l’incendi forestal del Cap de Creus a vista de dron

Pols, branques i roques cremades són tot el que queda al llarg de les 415 hectàrees que va cremar l’incendi entre el Port de la Selva i Llançà (Alt Empordà). A vista de dron, el paisatge és desolador. Les flames posen a cos descobert els antics bancals que s’utilitzaven per a les vinyes i que la fil·loxera va deixar en desús. Aquests bancals s’havien transformat ara en terrasses forestals cobrint de verd la muntanya.

Més enllà d’això, costa identificar què queda de vegetació. L’Agència Catalana de Notícies (ACN) ha sobrevolat l’extensió afectada per l’incendi dos dies després que els Bombers el donessin per extingit. Més enllà d’algunes zones verdes que es van salvar, la muntanya ha quedat ennegrida , una imatge d’aquests municipis que quedarà per uns anys.

Flames a prop de les cases

Al llarg de la zona recorreguda amb dron es pot comprovar com diverses cases van viure les flames de ben a prop. Les franges de protecció, però, han sigut clau per frenar el foc i es pot comprovar com frena a l’arribar en zones amb poca vegetació.

De les 415 hectàrees cremades per l’incendi que va durar tres dies, la major part és massa forestal. A més, l’incendi ha afectat sobretot el parc natural del Cap de Creus, ja que de tota l’extensió carbonitzada, 402,28 hectàrees formen part d’aquesta reserva natural.

Treball de 80 efectius

Les flames van començar divendres al migdia, poc després de les 13.30 hores. Les investigacions apunten que es tractaria d’una burilla mal apagada que va prendre la vegetació del marge de la carretera que uneix Llançà amb el Port de la Selva. La tramuntana i la falta de pluja van fer la resta per animar un foc que de seguida es va enfilar muntanya amunt.

Notícies relacionades

Futbol contra la por de les flames del foc del Cap de Creus

Aquí es va iniciar l’incendi de Llançà causat per una burilla

Per extingir les flames, els Bombers van destinar prop d’uns 80 efectius entre dotacions terrestres i aèries.

Posar-hi sentit comú

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha demanat aquest dimecres en la sessió de control del Parlament «sentit comú» per intentar resoldre al més aviat possible qualsevol desastre natural perquè «no entenen de fronteres», després de l’incendi. Aragonès ha fet aquesta consideració després que la Generalitat demanés autorització al Govern central per disposar d’hidroavions francesos en les tasques d’extinció de l’esmentat incendi; sol·licitud que no es va autoritzar, perquè des de l’Executiu central s’havien enviat dotacions aèries per sufocar el foc.