El passaport Covid: ¿la seguretat sanitària és compatible amb les llibertats individuals?

«Està clar que la salut pública és un objectiu de valor constitucional que s’ha d’equilibrar amb els drets individuals, que al seu torn tenen els seus límits en valors col·lectius», argumenta el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat d’Alcalá de Henares Guillermo Escobar, que posa l’accent en la precisió legal. «Si comencem acceptant restriccions genèriques i no prou justificades no sabem on podem acabar», avisa.

Bateria de preguntes

Buscar l’equilibri passa per respondre a diverses preguntes, apunta José Julio Fernández Rodríguez, expert en dret constitucional i director del Centre d’Estudis de Seguretat de la Universitat de Santiago de Compostel·la: ¿la mesura és adequada per complir la seva finalitat? ¿hi ha una altra alternativa sense restringir drets? ¿els interessos que es volen protegir són superiors als drets de la persona? «En el cas del passaport Covid veure si es tracta d’una mesura proporcionada», remarca. 

Mentrestant, des de la Societat Catalana de Salut Pública consideren que el que cal evitar és «penalitzar sectors de la població que encara no han sigut vacunats, no perquè no vulguin, sinó perquè no han tingut l’oportunitat».

«Insistim que totes les decisions de salut pública estiguin ben justificades. Si és així, estan basades en l’evidència, són proporcionals i busquen controlar la Covid-19 i el benefici de la salut col·lectiva fent-ho compatible amb el mínim impacte en les llibertats, seran encertades», afegeixen en l’organisme sanitari, informa Beatriz Pérez. 

Des de Brussel·les, mentrestant, l’Executiu comunitari ha advertit que si els membres de la Unió Europea (UE) segueixen els passos de França i Itàlia exigint el passaport Covid per participar en activitats socials han de garantir un tracte igualitari a tots els ciutadans europeus.

Escenaris diferents

No obstant, Amós García Rojas, president de l’Associació Espanyola de Vacunologia, no veu ara a Espanya un escenari com el francès, entre altres raons perquè a diferència del que passa al país veí la població espanyola no és reticent a immunitzar-se.

«Aquí el problema és que no hi ha vacunes per a tothom que es vol vacunar», al·lega. En tot cas, alerta que cal anar amb compte per no «trepitjar» drets que «especialment en aquest país ha costat molt aconseguir». Segons el seu parer, es pot optar pel toc de queda sense arribar a mesures tan dràstiques com el passaport. «No rebutjo cap escenari en el futur però, en aquest moment, no sembla necessari», afegeix l’epidemiòleg.

Guillermo Escobar tampoc ho veuria justificat i expressa fins i tot dubtes sobre la seva legitimitat, a l’esmentar que hi ha altres drets en joc, com el de la llibertat d’empresa, el dret al benefici econòmic i el dret al treball. «No és un conflicte tan senzill entre un dret de llibertat de circulació o d’integritat física contra un altre de salut pública. Hi ha d’haver sensibilitat social cap a les persones que estan perdent el seu lloc de treball i les seves empreses», assegura.

La directora de l’Observatori de Bioètica de la Universitat de Barcelona, Itziar de Lecuona, admet, per la seva banda, que davant una emergència sanitària es poden adoptar restriccions per protegir la salut pública però, en cap cas, «anul·lar» drets. I remarca especialment un aspecte fonamental a què no s’està fent prou atenció: les amenaces en el món digital. 

Dades i cessions graduals

En aquest context, Lecuona és crítica amb el procediment seguit per crear el passaport sanitari europeu. «S’estan donant dades a un tercer que no saps qui és, i no s’ha fet l’avaluació d’impacte que obliga la normativa europea de protecció de dades. No oblidem que protegeixes la persona protegint les seves dades», es lamenta.

La responsable de l’Observatori opina que la desprotecció de les dades obre la porta a uns altres usos, i que disposicions nascudes amb la pandèmia es poden instal·lar de forma permanent desviant-se per a altres finalitats. I recorda que els drets que es perden no es recuperen. 

«La pandèmia desapareixerà, però aquestes mesures no. Això és preocupant. Un codi QR és l’element més fàcil de piratejar i qui tingui aquesta informació té poder sobre nosaltres. En aquest món digital es perden drets», insisteix. També els drets analògics es dissipen, tot i que no necessàriament per la pandèmia. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En un sistema que té alguna cosa de «pervers» es van començar a menyscabar fa dècades, quan en un entorn d’amenaces emergents des de la caiguda del Mur de Berlín, i agitades el 2001 pels atemptats de l’11-S, les llibertats i els drets individuals es podien sacrificar a l’altar de la seguretat nacional, recorda Fernández Rodríguez. «Tot i que teòricament és fàcil defensar la recerca d’un equilibri, a la pràctica la balança de la seguretat pesa més», reflexiona.

Assenyala, igualment, que l’opinió pública ha anat acceptant gradualment restriccions «d’una forma irreflexiva». «Hem creat un sistema d’informació que remarca els problemes de seguretat, sigui ciutadana o sanitària», analitza el responsable del centre universitari gallec, que atribueix aquest fet a estratègies comunicatives públiques que generen por o parlen de riscos geopolítics per justificar certes restriccions. «Hi ha un desajustament entre la seguretat necessitada i la seguretat percebuda», resumeix.