Catalunya, en fase d’emergència pels incendis forestals

Malgrat els esforços dels equips d’extinció, les flames continuaven sense control gràcies a una massa forestal seca, espessa i en mal estat. Possiblement la mà de l’home sigui al darrere d’aquest incendi, com ho va estar en els recents de Martorell –200 hectàrees– o del Cap de Creus –415 hectàrees–. El foc es va iniciar al costat d’una carretera de Santa Coloma de Queralt i, després d’hores d’investigació dels Agents Rurals sobre el terreny, dues hipòtesis han cobrat força: espurnes provocades accidentalment per un vehicle de motor o una burilla llançada per la finestreta per un conductor. Però amb independència de qui va prendre la metxa, l’abandonament dels boscos i l’efecte del canvi climàtic es van encarregar de carbonitzar la serra de Queralt: gairebé 1.000 de les hectàrees calcinades són de pi i alzina. El rodet de foc ha deixat el llom d’aquestes muntanyes pintades de negre.

Protecció Civil ha activat aquest diumenge la fase d’emergència del Pla Infocat i els Bombers de la Generalitat, l’M2 que implica la incorporació forçosa dels funcionaris que reclami el cos. La simultaneïtat d’incendis forestals a Catalunya ha desencadenat un context molt complicat. El foc més preocupant, i ja el més greu del 2021, ha sigut el que ha començat en Santa Coloma de Queralt perquè, a més de l’àrea ja devorada, amenaça una superfície total de més de 5.000. Les hores que afronten aquesta nit els bombers són crítiques.

Jornada molt complicada

No ha sigut l’únic front obert aquest diumenge. Aquest migdia, els bombers han aconseguit donar per controlat l’incendi al massís del Montgrí (Baix Empordà), que cremava des de dijous. I han pogut estabilitzar el foc de Ventalló (Alt Empordà), tot i que aquest últim encara no es dona per controlat –això significa que no hi ha en aquests moments cap front actiu i que el perímetre està envoltat, però el risc que es reanimi és encara real–. Aquest context ha obligat els bombers a dividir els esforços i a creuar els dits perquè no apareguin en els dies posteriors més incendis en un mapa de risc forestal que continua sent extrem en diversos punts de la geografia.

L’última vegada que es va activar la fase d’emergència del Pla Infocat va ser amb motiu del foc de la Torre de l’Espanyol o de la Ribera d’Ebre, que va abrasar 5.000 hectàrees el juny del 2019. L’M2 decretat per als bombers significa, de moment, que han d’acudir a reforçar els parcs tots aquells funcionaris localitzats i les bases dels quals tinguin vehicles desplaçats a algun dels tres incendis. Una mostra clara que al cos d’emergències el preocupa el que està passant a Catalunya però també el que pugui passar. Pel mateix motiu s’ha activat aquesta fase d’emergència de l’Infocat.

El mapa de risc d’incendis forestals que diàriament elaboren els Agents Rurals marca com a risc extrem la zona del cap de Creus (Alt Empordà) i també la zona del massís del Montgrí (Baix Empordà). Tots dos són llocs que han sigut escenaris de focs importants –més de 400 hectàrees el primer i gairebé 100 el segon– en els últims dies. Gran part de la resta del territori es troba en fase 2, l’immediatament inferior a la de màxim risc. Les comarques de la Conca de Barberà i de l’Anoia, afectades pel foc de Santa Coloma, estan en aquesta fase 2. 

El president, Pere Aragonès, desplaçat d’urgència fins al centre de coordinació al pavelló esportiu de Santa Coloma de Queralt, ha demanat als ciutadans que extremin la prudència per no provocar nous focs, que resultarien fatals per a uns equips d’extinció molt estressats. 

Aragonès també ha agraït l’ajuda estatal que ofereix l’UME i els mitjans aeris. «Hem demanat ajuda i l’hem rebut», ha reconegut mentre detallava que aquest matí ha parlat amb el president Pedro Sánchez i demanava a la societat catalana que es conscienciï a ajudar amb aquestes dues comarques que pateixen les flames.

El pagesos s'afanyen a llaurar els camps per tal de fer un tallafocs. #IFSantaColomadeQueralt pic.twitter.com/V9mPFdrd5R

— meteollac (@meteollac) 24 de julio de 2021

El foc de Santa Coloma de Queralt va prendre dissabte a la tarda i es va propagar a gran velocitat gràcies a l’existència de camps de blat que a finals de juliol es trobaven en la seva fase de màxim creixement abans d’una sega imminent. Aquest combustible va permetre les flames arribar als boscos protegits de la serra de Queralt. El flanc esquerre d’un front actiu que avança en direcció est s’ha convertit en el més perillós degut a la força que rep d’un vent de component diferent: el de marinada. Aquest gir a l’esquerra és el que posa en perill el municipi de Sant Martí de Tous i Santa Maria de Miralles. 

Camps com a tallafocs

Notícies relacionades

Les cendres de l’incendi de Santa Coloma de Queralt arriben a Barcelona

Sota control l’incendi del Montgrí, que ha cremat 91 hectàrees

Els 300 bombers i els 216 soldats de la Unitat Militar d’Emergències (UME), amb 66 vehicles –tots desplaçats del quart batalló d’intervenció en emergències amb seu a la base aèria de Saragossa–, compten amb el recolzament des de l’aire de 16 aeronaus (11 de la Generalitat i 5 d’estatals) i amb la tasca voluntària dels ADF (Agents de Defensa Forestal) i dels pagesos que s’apressen a llaurar els terrenys per intentar que els camps actuïn com a tallafocs. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, veu aquesta mesura oportuna per contenir la situació actual, malgrat que no està exempta de risc perquè l’activitat agrícola podria produir nous focus. 

Josep Navarro, regidor d’Agricultura de Santa Coloma, és un dels molts que s’han pujat al tractor i s’han posat a llaurar terreny. «Ens ho han dit a les dues del migdia però ja érem conscients que convenia fer-ho», explicava. L’incendi ha aixecat una columna de fum i foc visible a 60 quilòmetres de distància i les cendres han arribat a alguns barris de Barcelona.