Els delictes d’odi per orientació sexual es disparen un 88% a internet

Els assassinats de Samuel Luiz, Younes Bilal i desenes de dones l’últim mes han posat en relleu que l’homofòbia, el racisme i la misogínia no són una cosa anecdòtica a Espanya. I és que, abans de morir, moltes d’aquestes víctimes van sentir insults com «‘maricon’», «moro» o «puta», delictes d’odi que durant els primers sis mesos d’aquest any s’han disparat un 9,3% fins als 610 casos i que han trobat a internet un amplificador del seu missatge.

Així ho va explicar aquest dimecres el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en la presentació de l’Informe de l’evolució dels delictes d’odi a Espanya 2020. L’estudi presenta unes dades preocupants, i és que l’any passat es van registrar 1.401 conductes que inciten a l’odi, especialment en l’àmbit de racisme i per ideologia (57,9%), seguit de l’àmbit d’orientació i identitat sexual (19,8%).

Aquestes xifres són inferiors als 1.706 casos registrats el 2019, cosa que podria ser perquè l’any passat va estar marcat pel confinament. Aquests delictes van ser, en la seva gran majoria, amenaces (23,3%), lesions físiques (18,8%) i danys (8,1%).

🔴 Los delitos de odio por orientación sexual o identidad de género cometidos a través de internet o redes sociales han aumentado un 88'2%.#InformeDelitosOdio2020 pic.twitter.com/e2EFGBxPTw

— D. G. Diversidad Sexual y Derechos LGTBI (@LGTBIGob) 29 de julio de 2021

Assetjament i violència a les xarxes

Internet i les xarxes socials continuen sent poderosos canals per als delictes d’odi, conseqüència directa d’una retòrica política cada vegada més reaccionària. Tot i que els incidents detectats en aquest espai virtual van baixar lleugerament el 2020 fins als 189 casos, hi va haver augments notoris en la discriminació antigitana, per sexe/gènere, orientació sexual i identitat de gènere, discapacitat i racisme.

Notícies relacionades

¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu

Magistrades i lletrades qüestionen la sentència

No obstant, l’estudi remarca que no pot comprendre tot aquest fenomen, ja que fins a nou de cada deu víctimes (un 89,24%) no denuncien la seva situació. Un altre estudi de la Unió Europea (UE) va alertar d’aquest factor a principis de juliol i va assenyalar que es devia a la desconfiança de la víctimes amb la justícia i fins i tot al temor a la reacció dels cossos policials.

Es tripliquen les denúncies a Catalunya

Aquesta problemàtica també creix a Catalunya. En l’última dècada les denúncies per delictes d’odi s’han triplicat, com va explicar aquest dimecres el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. En la seva compareixença també va explicar que en el primer semestre del 2021 s’han registrat 230 casos, dels quals un 40% eren contra membres de la comunitat LGTBQ+ i un 30% per origen ètnic i racial.