El 70% dels assassinats masclistes de 2021 han tingut lloc en els últims tres mesos

Pamela Salgado tenia 25 anys i havia denunciat prèviament la seva parella, que tenia una ordre d’allunyament. Divendres passat al matí, segons la investigació, tots dos van mantenir una discussió a casa d’ella. Després, el presumpte agressor, que és en presó provisional, va estar dues hores en un bar, va tornar a la casa i va assassinar Delgado. L’acusat assenyala que no va tornar al xalet fins al final de la tarda, va trobar la víctima estirada a terra i va trucar a emergències. No obstant, el fiscal i el jutge veuen indicis que la va matar. El cos presentava signes d’estrangulació.  

L’Oxana, de 36 anys, vivia amb la seva parella des de feia uns mesos a Rincón de la Victoria. La matinada de dilluns passat, dos agents de la policia local els va parar tots dos al carrer, després que ell li posés el braç a la cintura i ella el rebutgés, però després de parlar-hi no van apreciar cap delicte. Unes hores després, el seu cadàver apareixia, amb cremades, al costat d’un carril d’una pedania pròxima. 

Conseqüències de la desescalada

L’any passat hi va haver 48 assassinats per violència masclista, la xifra més baixa des del 2003, quan va començar la comptabilitat oficial. La tendència descendent va continuar durant la primera part del 2021, però llavors va arribar el final de l’alarma i tot va canviar. Els crims van tornar a repuntar. Segons la majoria dels responsables polítics i els especialistes, el confinament va provocar que molts maltractadors poguessin controlar les seves parelles, factor que explica la caiguda. «Amb la desescalada, els agressors perceben la pèrdua de control i augmenten els assassinats», va dir la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, en una recent entrevista amb aquest diari. 

Davant la nova onada de casos, el Govern central va aprovar la setmana passada un catàleg de mesures urgents contra la violència de gènere, sense dotació econòmica, que inclou iniciatives com la creació d’una finestreta única per facilitar els tràmits a les víctimes i afavorir la detecció de casos als centres de salut, una cosa que feia temps que els experts reclamaven. Un 80% de les assassinades per la seva parella o exparella no havia presentat cap denúncia, dins un complex conjunt de motius com la desconfiança en el sistema, la por per la seva vida i la dels seus fills o no ser conscients del perill que corren. Però moltes sí que havien anat al metge de família, una figura que pot ser important a l’hora de descobrir el problema. 

Els 30 crims comesos aquest any, 21 en els tres últims mesos, han deixat 13 menors orfes. Més de la meitat de les dones assassinades, 16, eren estrangeres. No obstant, els agressors eren majoritàriament espanyols: un 83%. Una quarta part es va suïcidar, per la qual cosa no podran ser jutjats. 

«Homes envalentits»

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Després dels casos dels últims dies, gairebé tots els responsables públics van condemnar els assassinats, insistint en l’«horror» que suposen, remarcant la necessitat que tota la societat actuï i recordant que el telèfon 016 assisteix les víctimes les 24 hores del dia. La delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, va fer aquest dijous tot això, però també va anar més enllà. 

Rosell va vincular l’actual escalada de casos a «homes envalentits i indignats amb el feminisme» i el negacionisme de la violència masclista per part d’algunes formacions polítiques d’extrema dreta, amb referència a Vox. «S’està presentant els homes com a víctimes d’una legislació, víctimes del sistema, i a més s’està fomentat el silenci de les dones, no creure les dones, i per tant sent còmplices de la seva violència. La responsabilitat política hi és», va dir Rosell a la SER, en què també va criticar el «menor compromís» d’algunes comunitats, com la de Madrid, que no executen tots els fons assignats per lluitar contra aquesta xacra. L’autonomia que presideix Isabel Díaz Ayuso va negar aquest fet i va denunciar que una part important d’aquests diners arriben ben entrat l’any.