És fals que les vacunes modifiquin l’ADN

La confusió està relacionada sobretot amb les famoses injeccions d’ARN missatger (ARNm), com la de Pfizer i Moderna, que utilitzen una tecnologia pionera en la història que fa que sigui possible transportar el material genètic des que s’injecta fins que arriba a les cèl·lules, una cosa abans impossible.

Revolució

Aquesta proesa de la medicina ha obert la veda al desenvolupament de nous fàrmacs en un futur immediat per tractar malalties tan freqüents com la hiperlipidemia i el càncer, així com certes malalties neurodegeneratives sense cura actualment. Però en alguns casos, lluny de ser considerades com el que són, una revolució en el camp de la medicina, han generat dubtes i desconfiança en alguns sectors de la població. És lògic, ja que mai abans en la història s’han aprovat unes injeccions amb una tecnologia similar.

Una cosa és que generin dubtes i desconfiança raonables, però una altra molt diferent és que s’alarmi amb uns suposats efectes que no s’han observat en cap assaig clínic, com allò que modifica l’ADN. ¿Per què es pensa que les vacunes podrien fer això? L’explicació rau en la particular manera com funcionen: els vials d’ARNm, com el de Pfizer i Moderna, contenen un fragment de codi genètic del coronavirus que s’incorpora a una càpsula lipídica que el transporta fins a les cèl·lules. Allà desencadena una resposta immune al cos que, al moment d’entrar en contacte amb el SARS-CoV-2, pot combatre’l i evitar els símptomes més greus de la malaltia.

ADN estable

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Es tendeix a pensar que aquest ARNm és capaç d’alterar el nostre ADN d’alguna manera. No obstant, com indiquen des de la web de l’Aliança per a la Vacunació (GAVI, en anglès), aquestes vacunes no ho fan. En primer lloc, perquè l’ARN no és el mateix que l’ADN i aquest ARN del virus «no es pot combinar amb l’ADN per canviar el codi genètic». A més, l’ARN «és molt fràgil (per això necessita ser transportat per aquestes nanopartícules de greix fins a la cèl·lula) i es mantindrà a l’interior de la cèl·lula 72 hores abans que es degradi». En altres paraules: l’ADN és molt més estable i més resistent que l’ARN.

En segon lloc, l’ADN està ubicat al nucli de les cèl·lules, un lloc al qual l’ARNm no pot accedir. Ja ho han indicat en reiterades ocasions els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC, per les seves sigles en anglès), que asseguren que tant les vacunes d’ARN missatger com les de vector viral «transporten instruccions (material genètic) a les nostres cèl·lules i comencen a construir la protecció contra el virus que causa la Covid-19». No obstant, el material mai entra al nucli de la cèl·lula, que és on està guardat l’ADN. L’organisme indica, per tant, que «el material genètic a les vacunes no pot afectar ni interactuar amb l’ADN de cap manera».