La variant delta de la Covid entra als geriàtrics

La mare de Zunzunegui té 92 anys i va ingressar a la residència de gent gran de Castelldefels ja en fa més de sis, quan l’Alzheimer va avançar, i la seva filla, de 72, no podia atendre-la a casa. «¿Quin problema hi ha que pugui portar-la a veure el mar? Els estan tancant com si això fos un camp de concentració, una presó... i els afecta a la salut: a la meva mare li ha perjudicat molt», explica. Mare i filla estan vacunades, però amb prou feines es poden veure. «Aquestes mesures per protegir-los els estan matant», insisteix la filla, que amb els ulls vidriosos davant del geriàtric tem que la seva mare mori sola, com tants d’altres. Es queixa del mateix que ho fan diverses associacions que tenen familiars a les residències. Imploren que se’ls permeti sortir i poder-los veure, com la resta de la població. Malgrat els brots.

La residència Colonias Extranjeras, explica la dona, ja fa 12 dies que està tancada i barrada. El 23 de juliol, el centre, a través d’unes proves PCR, va descobrir cinc positius. La setmana passada ja n’hi havia 38 i el dilluns 2 d’agost sumaven 60 infectats. Les dues úniques persones que van donar negatiu van ser evacuades a altres geriàtrics. «La majoria són asimptomàtics i fan vida normal», expliquen algunes treballadores des de la porta. La diferència és que els treballadors, és clar, van vestits de dalt a baix amb els vestits de protecció individual. Zunzunegui explica que van morir dues persones la setmana passada. Ningú del centre ha volgut, oficialment, parlar amb aquest diari sobre el brot.

Però el cas d’aquest geriàtric no és l’únic. A pocs metres, la residència Mussol 2 també està afectada pel virus i té una vintena d’avis contagiats. Els residents fa dos anys que no veuen el mar. La majoria no tenen família, estan tutelats, i menys d’una desena van poder participar en activitats lúdiques quan estaven permeses les sortides. «Sant Joan va ser el súmmum. Les platges de Castelldefels estaven plenes de gom a gom i la variant delta s’ha propagat de mala manera», explica la directora tècnica, Olga Roure. «¡I sort que estan tots vacunats! Només hem hagut d’enviar una dona a l’hospital, la resta són asimptomàtics o molt lleus. Imagina’t això sense vacuna», comenta. En el seu cas, només dos treballadors s’han contagiat. «Hem allargat els torns a les persones que venien a fer reforços i una companya i jo ens hem quedat sense vacances a l’agost», afegeix.

El Govern, en alerta

Segons les últimes dades publicades per la Generalitat, la variant delta s’ha endinsat en el terç de les residències catalanes. El 12%, catalogades com a «vermelles», amb casos actius i en investigació, el triple que fa dues setmanes. I la majoria de casos ocorren al Maresme, el Baix Llobregat, el Penedès, el Garraf i el Vallès Occidental i Oriental. «Estem en alerta, però no en alarma», diuen fonts de la Conselleria de Drets Socials. «Gràcies a la vacuna, la majoria dels casos són asimptomàtics i molt lleus», expliquen des de la Generalitat. Les dades d’ingressos hospitalaris i defuncions han anat a l’alça. Però queden molt lluny de l’hecatombe de la primera onada, quan en un sol dia es registraven 200 defuncions. A diferència de llavors, el material no escasseja, es fan més de 15.000 cribratges diaris, preveuen fer-ne mig milió durant l’agost i es deriva als hospitals quan el panorama dels malalts esdevé greu.

Alguns dels morts, aclareixen des de la Generalitat, han mort a les residències denominades ‘buffer’. Un polèmic pla iniciat per l’anterior consellera de Salut, Alba Vergés, que trasllada «pacients Covid» de geriàtrics amb símptomes i amb certa gravetat a altres residències amb més espais per sectoritzar i on hi ha respiratoris. Les 300 places ‘buffer’ reservades finalitzaven contracte el 30 de juny, però el nou equip de Drets Socials el va ampliar.

Antígens que arriben tard

«S’haurien d’haver pres mesures des del primer moment en què es va veure que el virus anava a l’alça entre els joves. Ja fa un any i mig que vivim la pandèmia, ja sabien el que passaria», suggereix Andrés Rueda, president de l’Associació Professional Catalana de Directors de Centres i Serveis d’Atenció a la Dependència (ASCAD). Malgrat que la variant delta ja pul·lulava a finals de juny, no va ser fins al 20 de juliol que la Generalitat va tornar a obligar els familiars dels geriàtrics a fer-se test d’antígens cada vegada que entraven a les residències. «I el virus se’ns va colar en aquests dies», es queixa Rueda.

«Segur que hi ha un camí de millora i és probable que poguéssim haver reaccionat abans, però també cal tenir en compte l’estat de salut mental dels avis», responen des del Govern. El veritable drama d’avui a les residències, en realitat, és la càrrega de treball que segueixen aguantat els cuidadors. «Estem soles en una planta sencera, no paren de sortir casos de Covid, falten mans, no podem més», denuncia en un missatge de WhatsApp una treballadora d’una residència de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) que també està patint un brot.

Sense personal

Notícies relacionades

El ‘doble mutant’: així és la soca que devasta l’Índia

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

Fa anys que el gran problema del sector és la contractació de personal. «Ens costa molt esforç trobar treballadors, especialment d’infermeria. I les baixes són molt difícils de suplir», explica Joan Garcia, president de l’ASCAD, una de les patronals de les residències que la setmana passada va enviar una carta a la conselleria insistint en els problemes de contractació. «Ningú vol posar-se a treballar a les residències i encara menys a l’agost per a dues setmanes mentre s’aïllen ‘malalts Covid’», es queixa Rueda, que avisa que, si els brots continuen creixent, els geriàtrics arribaran al col·lapse de personal. De moment, és absent menys del 2% de la plantilla, 577 treballadors.

El drama de fons és que, a les residències de gent gran, les ràtios de personal són molt baixes i els treballadors estan mal pagats. Una queixa dels sindicats i directors prèvia al coronavirus que el Govern encara no ha sabut resoldre. El conveni català que havia de millorar els sous de la plantilla ha sigut impugnat. La Generalitat paga un 14% més per plaça dels residents però els diners sembla que no arriben als treballadors, denuncien els sindicats CCOO i UGT.