«¿S’havia suspès el toc de queda a Sitges?»

Que existeixi o no toc de queda no és una cosa que notin de forma decisiva els locals del carrer del Primer de Maig, el conegut carrer del Pecat. Igualment han de tancar a les 00.30, per la norma que afecta l’oci nocturn i que desperta protestes molt severes per part dels responsables dels establiments.

Entre els locals i el ‘botellon’

Aquest dijous, l’afluència és reduïda. També perquè és dijous, però no només per això. Així estan des de fa un any i mig llarg els locals del carrer més potent de l’oci nocturn de la localitat. Bé, així no. Han conegut una llarga època de clausura, com el sector en la seva integritat. I reobertures parcials que no van quallar.

Damià Dorts, president de l’Associació de Bars Musicals del Carrer del Pecat de Sitges, repassa el que ha passat en l’últim any i mig entre enutjat i esgotat. I això, afirma, que en aquesta localitat del Garraf l’ajuntament ha mostrat una voluntat de col·laboració que no sap trobar en altres administracions.

El consistori va facilitar als bars musicals modificar durant un període la seva llicència a bar normal quan només podien obrir en horari de tarda, i va col·laborar en la prova pilot del 20 de maig, quan 325 persones van acudir a cinc locals en els quals, després d’un test d’antígens, van ballar sense conservar distàncies de seguretat, i sense que s’hi generessin contagis.

Dorts no ho pot entendre. No comprèn com es mantenen restriccions dures que, denuncia, tenen el sector de l’oci especialment castigat. «Ja hem dit que tancar-nos sense imposar toc de queda no té sentit. La gent farà ‘botellon’ a la platja. I el que vols evitar als locals passa allà». Dorts diu que el sector està «fart dels vaivens de l’administració». I denuncia que no hi ha «consens polític» en la imposició de les normes. És a dir, que prioritza el criteri polític per sobre del tècnic.

Periodistes que no pregunten

De fet, el president del col·lectiu de bars musicals considera que les restriccions que s’han conegut des que va començar la pandèmia no es corresponen amb el seu abast. Que no hi havia per a tant. Que la societat en general compra acríticament aquestes normes, i que els periodistes en particular no interroguen els dirigents polítics sobre aquestes. «Ens sentim enganyats per la Generalitat», afirma.

Dorts i el seu soci, Andrés Coronel, tenen dos locals a Primer de Maig: l’Everlasting Love i el Pachito. Coronel mira al carrer i diu que sí, que normalment hi ha el doble de gent i que ara la que ve és més jove que de costum. «L’Everlasting té un públic de més edat, el Pachito una mica més jove, i està funcionant millor. Entre setmana hi ha molt poca gent local, hi ha turistes francesos i anglesos», diu Dorts, que recorda que en la prova del 20 de maig l’edat mitjana era de 37 anys. «És la gent que ve habitualment al carrer».

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

¿Quanta gent sap que aquesta nit torna el toc de queda a Sitges? La veritat és que bastant, tot i que no falta la confusió. Dos joves de Jerez prenen alguna cosa en una taula, al carrer, i un, l’Alejandro, se sorprèn: «¿És que s’havia suspès el toc de queda a Sitges?». No gaire lluny d’allà, un austríac i un cubà no tenien idea que a la una s’ha d’estar a casa, o a l’hotel. En canvi, dues parelles que passen la setmana a Sitges i prenen una copa ho tenen clar. Un conegut els ha avisat per WhatsApp.

Arriben les 00.30 i els locals tanquen puntualment. La gent es dirigeix a la platja, al passeig, a l’espigó. Un grup de xavals de 15 anys repassa entre rialles el que han lligat: diuen que res de res. I es disgreguen després que un ho expliqui: «Sí, el meu pare m’ha avisat d’això del toc de queda». Hi ha gent banyant-se al mar quan arriba la una. Un grup de mossos contempla la situació. Una baralla que dura dos minuts i dos cops de puny crida l’atenció dels passejants. I un dels agents explica que aniran avisant la ciutadania que s’ha de recollir. Sense estrès, que és la primera nit i molts no se n’han assabentat.