La queixa policial: «Surt més barat pegar a un agent que aparcar malament»

I aquesta, creuen molts dels seus companys de diversos cossos, és una de les bases per al repunt de violència protagonitzada per joves.

Pedro Agudo, el cap de Policia Judicial de la Corunya que ha investigat l’assassinat de Samuel Luiz per un grup de joves homòfobs, que hi ha un abans i un després en matèria de violència juvenil amb aquest crim. En aquest cas, l’agressor principal volia «esborrar Samuel de la seva vista», ha explicat en roda de premsa.

Però ell i els bàrbars que el van secundar no tenien antecedents penals i la colla no delinquia fa anys, com en el cas d’Amorebieta (Biscaia), on els ‘Hermanos del koala’ han estat a punt de matar un altre jove a cops d’ampolla i puntades de peu.

«Els companys estan sorpresos amb la violència extrema que s’està veient –explica Castejón– i l’agressivitat amb què s’encaren amb la policia. La informació que li arriba li permet augurar que aquest any els casos d’atemptat contra agents de l’autoritat creixeran «un 70 o 80% en l’estadística».

Mirar a l’esquena

El primer agressor de Samuel Luiz volia «esborrar-lo» per ser gai. El jove, carregat d’odi, capaç de trepitjar el cap de la seva víctima durant minuts, és una nova figura que abans no se solia veure als ‘botellons’. En aquest panorama afloren riscos nous, com l’anomenat tècnicament «agressor oportunista», aquell que, en segon pla de la baralla, aprofita la confusió per ficar-hi la mà o el ganivet.

I en ocasions la víctima és un policia que s’ha quedat aïllat quan dissolien una festa il·legal. «Per primera vegada, quan m’acosto a un ‘botellon’, faig el possible per cobrir-me l’esquena», diu Julio Martín, veterà de la policia local a l’extraradi de Madrid.

Els ‘botellons’ comencen a ser territori comanxe. A Euskadi, el principal sindicat de la Ertzaintza, ErNE, ha demanat una «unitat específica» a la policia basca per controlar grups juvenils violents. «No només ho demanem nosaltres, sinó també la fiscalia», explica l’ertzaina Roberto Seijo, portaveu d’ErNE.

Des de Bilbao comparteixen l’opinió que en l’origen del problema hi ha la pena per atemptat contra l’autoritat. «¡És que veuen que no passa res! –protesta Seijo–. La impunitat és un disbarat perquè debilita l’Estat de dret; només pot anar a pitjor. Ara portem tres mesos horribles».

 «En el cas de Catalunya, les denúncies per desordres públics han crescut més d’un 30% i els delictes d’atemptat i resistència s’han duplicat», denuncia Carlos Morales, portaveu del Sindicat Unificat de Policia (SUP), amb majoria d’afiliats de la Policia Nacional.

Però en el cas català, com en el basc i el madrileny, cap font somia amb unitats específiques de seguiment a quadrilles juvenils violentes: «Si a Catalunya no hi ha efectius per cobrir tota la seguretat ciutadana, imagini’s per crear unitats especials», diu Castejón.

Líder i manada

Líder i manadaNo hi ha efectius ni temps per discriminar en un aldarull els tres papers que les fonts policials consultades identifiquen en els brots violents dels ‘botellons’: líder, incitador i ‘manada’.

Explica un agent de seguretat ciutadana de la comissaria biscaïna de l’Ertzaintza a Erandio que entre aquests líders «s’ha posat de moda córrer els policies, com si estiguessin en un correbou, i llançar ampolles als cotxes policials».

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«No podem acudir amb proporció suficient d’efectius –intervé el seu col·lega Seijo– si en tot Santutxu –un barri animat de Bilbao– hi ha una patrulla per a 50.000 habitants. L’Ajuntament bilbaí ha demanat reforços de la seva policia local, a 220 euros per patrulla extra.

«El pitjor d’aquesta nova violència és que moltes vegades no hi ha lògica, ni proporcionalitat ni res. El que ha passat a la Corunya i a Amorebieta pot passar a Madrid o a l’Hospitalet –adverteix Toni Castejón–: un mal dia et creues amb una banda d’aquestes i pots acabar mort».