Espanya i el Marroc comencen a repatriar els 800 menors arribats a Ceuta al maig

Una furgoneta de la fundació SAMU s’ha emportat aquest divendres a la tarda els primers 15 nens marroquins tornats per Espanya al seu país per la frontera ceutina d’El Tarajal. El vehicle és de l’entitat a què el govern de Ceuta encarrega la gestió dels seus albergs; i el passatge l’han format menors estrangers sols dels prop de 2.000 que van entrar nedant, amb milers d’adults, en l’onada del maig passat.

Aquest és l’acord a què han arribat Espanya i el Marroc: repatriar-ne 15 cada dia fins acabar una llista de 800 noms consensuada per les fiscalies del menor d’aquesta banda i l’altra de la frontera. En la crisi del maig, la relació entre les fiscalies va ser un dels ponts que va aguantar. L’altre el formaven els ministres d’Interior.

Però la llista no és exacta, ni podrà ser fixa perquè els nens que poden estan fugint. Als seus cuidadors no els agrada la paraula ‘fugida’, i anoten les seves absències com «abandonament voluntari del recurs». A la llista en figuren 800, però als albergs queden, segons fonts del Govern de Ceuta, uns 740 nens. La resta va començar a anar-se’n quan, entre la paperassa dels dies previs, van intuir que els anaven a tornar.

Potser per aquesta raó la furgoneta va custodiada per la policia local i la Policia Nacional. I per això la Delegació del Govern acordona amb més policies els albergs. No obstant els nens continuen estant en acollida, no són presos.

L’acord de devolució ha començat pels 235 xavals –cap nena– que hi ha al Poliesportiu Santa Amelia. Són els més petits, de fins a 13 anys, que van arribar a la ciutat. Al Santa Amelia dormen fins ara en lliteres d’emergència desplegades a la pista i les grades, lliteres com les que utilitzen l’Exèrcit en els seus exercicis i la Creu Roja en les catàstrofes.

Bocata, fruita i aigua

Als grups de 15 la ciutat els té preparat un pícnic de comiat, i amb la bossa d’entrepans, fruita i aigua se’n van tornant cap a l’altra banda d’El Tarajal. Porten també l’olor de la seva última dutxa i roba donada per oenagés de la ciutat.

Una, Save the Children, ha protestat titllant d’«il·legal» «qualsevol repatriació col·lectiva» de menors migrants no acompanyats. «És essencial que, després de l’arribada al territori, les autoritats facin una avaluació de l’interès superior de cada nen i nena per determinar quina és la solució duradora que millor respon a les seves necessitats i el seu benestar», ha explicat a Europa Press la directora d’Incidència Social i Polítiques d’Infància de l’oenagé, Catalina Perazzo.

El Defensor del Poble també ha demanat que s’aturin les repatriacions. «¿Què volen que fem?», respon preguntant una veu pròxima al Govern de la ciutat autònoma. «Ni Defensa, ni l’Església, ni altres portes a què hem picat ens han atès. Hem posat a disposició els locals que hem pogut. Però amb aquests menors calia fer una cosa ja: estan allotjats, però sense escolaritzar, i miren constantment d’arribar a la Península com sigui, amb barco o als baixos d’un camió».

Calia fer alguna cosa, insisteixen. «¿Quan arribés l’hivern, continuarien dormint a Piniers, com ‘boys scouts’?», diu una col·laboradora dels serveis socials ceutins. Piniers és un campament de barracons en un turó, tècnicament un petit camp de refugiats. Menys protegit de la intempèrie i la calor que el poliesportiu, allà hi ha els nens grans.

Deu milions dels 309 que té de pressupost la ciutat s’hauran gastat ja el setembre en l’acollida dels nens marroquins en albergs. És una factura que després sufragarà l’Estat, segons té promès el Govern central al de la ciutat.

El Ministeri de l’Interior ha guardat silenci sobre l’operació. La discreció ha sigut buscada tant per Espanya com pel Marroc. De fet, segons fonts pròximes a la repatriació, que es faci de 15 en 15 és perquè Rabat va demanar evitar escenes d’aglomeració de menors a la frontera esperant la seva devolució.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Segons les dades de la Delegació del Govern a Ceuta, de 12.000 marroquins que van entrar de cop a la ciutat, un total de 3.474 ja han tornat voluntàriament; i 1.230 han demanat asil i esperen que es resolgui la seva sol·licitud; d’aquests, 260 se n’han anat a la Península, ja que una sentència del Suprem fixa que no se’ls pot limitar el dret a moure’s pel país. A més, 124 van ser tornats durant els mesos transcorreguts, en què el Marroc acceptava el retorn amb comptagotes; en el cas de menors, només els que des del territori marroquí reclamava la seva família.

No és possible donar una xifra exacta dels marroquins que queden deambulant per la ciutat. L’ajuntament compta 788 adults que dormen i s’arreglen a les antigues naus comercials d’El Tarajal. Hi ha a més mig miler de menors –la xifra és estimada, perquè no se’ls pot censar– als boscos i turons del voltant de la localitat.