Els Mossos van ser a casa de l’última víctima masclista de Catalunya la mateixa setmana del crim

Es deia Antonella, però per al seu germans i amics va ser sempre Aby. Va néixer el 1991 al districte d’Almirall Brown de Buenos Aires. Era la germana gran d’una família sostinguda per una mare que va criar sola tres fills. Va conèixer l’Adrián el 2010, un jove argentí, i el 2012 se’n van anar a viure junts. Ella treballava en un ‘fast food’ mentre estudiava per a «extraccionista de sang». Ell, analista de sistemes informàtics, va aconseguir feina a Barcelona el 2016. L’Aby i l’Adrián van mantenir la relació a distància durant un any, fins que ella va acabar els estudis.

La parella es va casar a l’Argentina i es va instal·lar al pis que l’Adrián havia comprat a Terrassa (Vallès Occidental). Ella va tenir feines temporals i des que va néixer l’Esmeralda es va dedicar a cuidar-la. «Era com la nostra mare, el més gran que teníem», explica per telèfon el seu germà, Ezequiel, des de Buenos Aires. La mare va morir el desembre del 2020, i l’Aby, malgrat estar a més de 10.000 quilòmetres dels seus germans, només tenia ulls per a la seva família. «Estava sempre pendent dels altres, ens ajudava, ens aconsellava... sempre feia tot el necessari», explica el germà entre sanglots.

Acusada de mala mare

El 25 de març del 2021 l’Adrián es preparava un mate a la cuina del seu pis i l’aigüera era plena de plats bruts. La nena es va llançar l’aigua bullint de la infusió per sobre i el pare va culpar l’Aby de la brutícia de la cuina i de no estar pendent de la menor. L’hi va dir «mala mare», «inútil» i «irresponsable», expliquen els germans que van poder sentir els insults perquè estaven en plena videotrucada amb l’Aby. L’Esmeralda va ingressar a l’Hospital de la Vall d’Hebron per les cremades. Ell va demanar el divorci i li va jurar que li trauria la custòdia de la nena.

«Ens va contactar a l’abril per correu electrònic arran d’aquest incident», explica Mireia C, membre del Punt Lila, un grup de dones feministes de l’Associació de Veïns del barri de Sant Pere de Terrassa. «Hi va haver menyspreu verbal i agressions físiques», explica la veïna. L’Aby, a l’hospital pendent de la nena, va tardar diversos dies a denunciar l’Adrián. Primer ho va intentar sola a la comissaria dels Mossos. «M’han dit que si no tinc marques, si no tinc seqüeles ni m’amenaça de mort, no poden fer res», va dir la víctima amb la veu trencada, a través del whatsapp, a Emilia Soerensen, una de les seves millors amigues. Els Mossos diuen que no tenen constància d’això.

Mireia C. explica que la va acompanyar personalment a un reconeixement mèdic a l’hospital Mútua de Terrassa, i amb aquest document, on es veien poques seqüeles físiques d’una possible agressió, van intentar posar una altra denúncia a la mateixa comissaria. «Hi vam anar fins a quatre vegades i sempre ens deien el mateix, que si les marques no eren visibles no podien tramitar-nos la denúncia», explica l’activista. «La cinquena vegada va ser a la comissaria de la Guàrdia Urbana de Terrassa i allà sí que ens la van acceptar, però només per violència verbal», prossegueix. L’endemà, 21 d’abril, l’Aby va demanar una ordre de protecció de forma cautelar. Tant el fiscal com el jutge l’hi van denegar. El judici va quedar per a l’octubre.

Canvi de pany

El 19 d’abril l’Esmeralda va sortir de l’hospital amb l’Aby. A l’entrar a casa es van trobar el pany canviat i les maletes a la porta. Ho mostren fotografies i notes de veu que va enviar als seus amics i ho corroboren els Mossos que van anar fins al lloc. «Ell va dir que se li havia oblidat donar-li la nova clau. La va convidar a entrar i va quedar conclòs. El que és increïble és que la policia s’ho va creure i no va pensar que ella necessitava ajuda», lamenta el seu germà. La policia catalana li va oferir denunciar. «Va venir a comissaria de nit, però no va denunciar, només volia assessorar-se sobre el divorci», expliquen fonts policials.

L’infern va seguir. «Va estar dos dies dormint a casa d’una amiga del Punt Lila, però va voler tornar a casa», explica Marta C. «Necessitava estar amb la seva filla i els advocats del divorci li deien que si se n’anava de casa perdria la custòdia per abandonament de la llar», afegeix Soerensen. «L’Aby passava els dies convivint amb el seu agressor i li havia de dir, a tota hora, on era i què feia», prossegueix l’amiga. «Això és com una presó, necessito ser lliure», insistia la jove en notes de veu per whatsapp. Al juny, l’Aby va trucar al 112 perquè l’Adrián no la deixava sortir de casa. A la fi va escapar i no va fer falta que la patrulla s’hi presentés.

Sense vivenda

Mentrestant, l’Aby acudia al centre municipal contra les violències masclistes de Terrassa, a Casa Galeria, ja que el seu cas, a espera de judici, el portava la Policia Local. Allà li van aconseguir, per al setembre, una escola bressol per a la nena i una feina, expliquen fonts municipals. Les mateixes fonts que, reconeixen, no li van trobar un lloc on allotjar-se. «La vivenda i la feina són claus per a l’autonomia de les víctimes, i és on tenim més dificultats perquè no està garantit: és un tema molt difícil que tenim a sobre de la taula», assumeix Laia Rosich, directora general per a l’erradicació de les violències masclistes de la Generalitat. «A mesura que passaven les setmanes, ell va començar a dir que ja no volia el divorci. Però ella estava apoderada, tenia clar que volia sortir d’aquesta casa i acabar la relació», explica Mireia C.

Atrapada pel virus

Prop del 23 de juliol la situació es va complicar. Primer la petita i després l’Aby van donar positiu per coronavirus. Es van haver de tancar amb l’Adrián a casa. «Miràvem de contactar amb ella però amb prou feines podia parlar», explica el germà. Els Mossos tenen constància d’una discussió que va requerir la seva presència al pis, pocs dies abans de l’assassinat. L’incident, diuen, «no va ser tan greu per obrir investigació d’ofici».

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

En l’últim missatge que l’Aby va enviar als seus germans els preguntava si parlaven amb el seu marit i agressor. La tarda del dijous 29 de juliol el seu mòbil ja no donava senyal. Els germans van contactar amb l’Adrián, el marit, que va enviar una foto de la nena dormint i els va dir que tot anava bé. «Crec que ja l’havia matat», sospita l’Ezequiel. «La seva mort és molt injusta perquè era evitable: no la van voler protegir», insisteix el germà entre sanglots.

Reivindica el consol de poder criar la seva neboda, que ara viu en un centre d’acolliment de la Generalitat. Ja han iniciat els tràmits per obtenir la tutela i demanen que la burocràcia no es demori. «No tenim diners per comprar el bitllet a Espanya, ni per enterrar l’Aby aquí», explica el germà, que ha posat en marxa una campanya de recaptació de fons. La Generalitat està intentant pagar la repatriació del cadàver, però la família no ho sap. «Les autoritats a Espanya i Catalunya han sortit a manifestar-se, a fer minuts de silenci... però ningú s’ha posat en contacte amb mi», es queixa el germà, que es va assabentar de l’assassinat de la seva germana per les xarxes socials. El cos de l’Aby descansa a l’institut forense. Si els diners no arriben a temps, serà enterrada en una fossa comuna a Catalunya.