El fiasco dels vestits espacials força la NASA a retardar la seva tornada a la Lluna

La setmana passada, l’inspector general de la NASA, Paul K. Martin, va publicar un informe que truncava els plans dels EUA de tornar a portar els humans a la Lluna el 2024, en el conegut com a programa Àrtemis. «No és factible», va afirmar el document. Els vestits espacials, explicava l’informe, no estaran llestos fins al 2025, com aviat, a causa de problemes tècnics, falta de fons i retards associats a la pandèmia del coronavirus.

Els plans inicials de la NASA consistien a tornar a trepitjar la lluna el 2028. El març del 2019, no obstant, el llavors vicepresident nord-americà, Mike Pence, va anunciar que el calendari s’avançava quatre anys, malgrat no tenir llestos ni el coet per portar els astronautes, ni la càpsula per transportar-los, ni els mateixos vestits. Però la nova administració nord-americana, presidida per Joe Biden, després va donar el vistiplau a Àrtemis, que en la mitologia grega és la germana bessona d’Apol·lo, el nom del qual va ser utilitzat per la NASA per al seu programa espacial en la dècada dels 60, que el 1969 va portar per primera vegada l’home a la Lluna. Dues generacions més tard, repetir aquest assoliment, en un moment en què s’ha disparat l’interès pel satèl·lit terrestre, no està sent fàcil. Només 12 humans han caminat per la Lluna: tots eren homes, blancs i havien nascut abans de 1935. 

Un furor renovat

Durant dècades, després del programa Apollo, la recerca espacial va deixar de banda el satèl·lit. L’última visita d’astronautes de la NASA va ser el 1972. Després els soviètics van enviar alguns robots, però van trigar poc a oblidar-se. Ara, en canvi, tot qui aspira a ser alguna cosa en aquest camp pensa en la Lluna. Des que es va saber que hi havia aigua, i en especial gel als cràters polars, que mai reben la llum del Sol, res ha tornat a ser el mateix. Els astronautes podrien tenir aigua potable, i aquesta també es podria descompondre en hidrogen i oxigen, de manera que proporcionaria aire per respirar i carburant per als coets. 

En una nova versió de la carrera espacial que van mantenir els EUA i la Unió Soviètica durant la guerra freda, el març passat Rússia i la Xina van anunciar que també construirien una base lunar. El pla, el calendari del qual es va conèixer a principis d’estiu, inclou acabar el 2035 la infraestructura i el sistema bàsic de l’estació, enviant després astronautes perquè visquin allà, de manera que rivalitzarien així amb la NASA i l’Agència Espacial Europea, que també participa en Àrtemis, que es van marcar com a objectiu construir una estació orbital al satèl·lit el 2028. 

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

I després hi ha el vessant privat, fonamental en aquesta nova fase de l’era espacial, en què els multimilionaris també competeixen fora de la Terra. Jeff Bezos, fundador d’Amazon, que fa un mes va saltar a l’espai durant 10 minuts i 10 segons en el primer vol tripulat de la seva empresa Blue Origin, va desenvolupar a través d’aquesta companyia un mòdul d’aterratge, que esperava vendre a la NASA per portar els astronautes a la superfície lunar. Però Bezos no va aconseguir el contracte, perquè l’agència nord-americana va triar per a aquesta tasca SpaceX, una altra empresa privada, fundada pel magnat Elon Musk, així que dimarts passat va transcendir que havia demandat la NASA. El moviment pot retardar encara més el programa Àrtemis. 

Quan va saber que l’agència espacial tenia problemes amb els vestits, per cert, Tusk, en una ostentació de prepotència típica del multimilionari, va tuitejar: «SpaceX els podria fer, si fos necessari». La NASA no va contestar.