És enganyós que les vacunes continguin cèl·lules de fetus avortats

Les desinformacions tenen moltes maneres de manifestar-se: algunes vegades, són declaracions d’algú tretes de context; d’altres, es valen d’estudis de dubtosa base científica per transmetre una falsa fiabilitat. En ocasions fins i tot prenen una dada certa i l’exageren de tal manera que deixa de ser-ho. Un exemple claríssim és la notícia falsa aquella que va circular durant l’etapa de fabricació de les vacunes, i que venia a dir que les farmacèutiques feien servir cèl·lules de fetus avortats com a ingredient dels vials. Sembla una dada falsa, sens dubte, però una mica de veritat sí que amaga. Cal remuntar-se als anys 70 per trobar-la. 

En aquella època, es va descobrir que extraient cèl·lules de ronyó extretes d’un fetus avortat legalment el 1973 es podien crear línies cel·lulars, que són cultius de laboratori fets de cèl·lules que es reprodueixen sense parar. Tenen la capacitat de durar eternament o, almenys, fins que els mateixos científics decideixen prescindir-ne. «Les línies cel·lulars venen de bancs o reposadors on es guarden o es donen, i els científics les adquirim», assenyala a Verificat Gloria Pascual, investigadora associada del laboratori de Cèl·lules Mare i Càncer de l’Institut per a la Investigació en Biomedicina (IRB, per les seves sigles en català) de Barcelona. 

Els científics trien aquestes línies cel·lulars per les seves característiques. És el cas de les utilitzades per a la fabricació d’algunes de les vacunes contra la Covid-19, Pfizer/BioNTech, Moderna i AstraZeneca/Oxford, es diu que són bastant versàtils. Són conegudes com a HEK 293. La creada a partir de Janssen, per la seva banda, utilitza la línia cel·lular PER.C6, que té patentada i que prové de cèl·lules de retina d’un fetus avortat legalment el 1985. 

La qüestió és que les línies cel·lulars amb les quals es fabriquen aquestes vacunes són, com apunta Pascual, d’origen embrionari, raó per la qual les signants parlen de «teixits fetals». En conseqüència, les vacunes contra la Covid-19 no es fabriquen amb cèl·lules procedents directament de nadons humans avortats, sinó d’unes cèl·lules creades per científics fa gairebé 50 anys que es reprodueixen contínuament al laboratori.

Notícies relacionades

Renfe sospita de sabotatge en el caos de les vagues i aparta dos treballadors

Quatre hores aturats en un tren: l'odissea dels viatgers d'un R11 de Rodalies a Girona

A més de per produir vacunes, les línies cel·lulars també serveixen per dissenyar nous fàrmacs, tot i que després no es facin servir els esmentats cultius en la producció. És el que va passar amb les vacunes contra la Covid-19: moltes farmacèutiques les van utilitzar per al seu disseny al laboratori, però només dues, AstraZeneca i Janssen, les van incorporar també en la producció. Les utilitzen perquè són ‘fàbriques’ de virus molt eficients, cosa que fa possible la producció d’aquests fàrmacs a gran escala. 

No obstant, les línies cel·lulars d’origen embrionari no són tan nombroses com les tumorals, per exemple. N’hi ha prou amb fer un cop d’ull a un dels bancs de línies mòbils més grans del planeta, l’American Type Culture Collection (ATCC, per les seves sigles en anglès), que només conté una línia cel·lular d’origen embrionari de gairebé 4.000 cultius diferents que ofereix.