L’augment de les temperatures accelera les plagues estivals a Espanya

Mosquits, paparres i la mosca negra són algunes de les espècies que més avantatge estan traient de l’estiu a Espanya, quan les altes temperatures com a conseqüència del canvi climàtic afavoreixen un augment de les seves poblacions i les converteixen en plagues nocives per a l’ésser humà.

Així ho ha afirmat a Efe l’experta en control de plagues i exdirectora general de l’Associació Nacional d’Empreses de Sanitat Ambiental (Anecpla) –va deixar aquesta setmana el seu càrrec–, Milagros Fernández, que ha explicat que l’increment de les temperatures associat a l’estiu «accelera el cicle biològic d’aquestes espècies» i afavoreix el creixement de les seves comunitats.

De fet, des d’Anecpla preveuen que l’onada de calor que ha travessat el país aquests dies provoqui «un augment desmesurat» en el volum de població de mosca negra, un animal que habita a les riberes dels rius i del qual s’ha registrat un augment d’atacs a humans en els últims anys, adverteixen.

Si bé Fernández recorda que «no transmet malalties», precisa que la seva picada «és una mica espectacular perquè esquinça la pell», i pot donar lloc a infeccions i reaccions al·lèrgiques que en alguns casos poden requerir hospitalització.

A més de la multiplicació d’aquesta i altres espècies, també apunta al bon temps com un dels factors clau perquè s’aproximin a la gent a l’estiu, ja que l’augment de l’activitat a l’aire lliure propicia que es generin més quantitats de residus, atraient aquests visitants indesitjats.

El seu principal perill és que pot actuar com a vector de la febre hemorràgica Crimea-Congo, que Fernández avisa que no es va detectar a Espanya fins al 2013, i des d’aleshores ha infectat nou persones, de les quals tres van morir.

La paparra no deixa de créixer a Espanya i a Europa

«La paparra és una de les espècies més perilloses per a l’ésser humà», alerta, tot i que explica que perquè una paparra pugui infectar, abans ha d’haver picat un animal amb la malaltia, cosa que resulta complicat a Espanya, «perquè afortunadament la febre hemorràgica Crimea-Congo no està estesa», més enllà d’alguns animals silvestres «en zones d’Extremadura, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Madrid».

També suposen una amenaça els mosquits, entre els quals destaca el del gènere ‘Culex perexiguus’, vector del virus del Nil Occidental que el 2020 va provocar a Espanya 77 casos –40 de confirmats i 37 de probables– de meningoencefalitis, segons el Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE).

L’augment de les temperatures es troba entre les principals causes d’aquest ascens dels casos, segons indica a Efe el coordinador per a Doñana de WWF, Juanjo Carmona, que informa que anys enrere el virus també arribava a Espanya però no resistia perquè «no trobava les condicions per reproduir-se».

Hi arriben per quedar-se

Tant ell com Fernández consideren clau per pal·liar aquest alça de casos una correcta «vigilància epidemiològica», que permeti conèixer quan un animal presenta una determinada malaltia, elevar el nivell d’alerta i actuar per controlar els contagis.

Notícies relacionades

Mapa del canvi d’hora 2025: quins països canvien a l’horari d’estiu, quins han deixat de fer-ho i on està prohibit

Magistrades i lletrades qüestionen la sentència

Per la seva banda, el responsable de canvi climàtic d’Ecologistes en Acció, Javier Andaluz, indica que no totes les espècies d’insectes es veuen beneficiades per l’auge de les temperatures, i assenyala que n’hi ha d’altres que pateixen «certs problemes» derivats del descompassament en els cicles de floració de les plantes de què s’alimenten.

Tot i que no per això dubta que «estan arribant i quedant-se a la Península» altres animals que abans eren menys habituals, «perquè quan arribava l’hivern morien les seves poblacions i ara sobreviuen», així que es pot esperar «un increment d’aquest tipus de plagues», conclou.