El mar Menor passa una crisi pitjor que la del 2019

«El que està passant a la zona del centre i sud del mar Menor ara és molt més greu en extensió que el que va passar el 2019, tot i que encara no afecta peixos tan grans com llavors». Així ho va explicar divendres el director de l’Associació de Naturalistes del Sud-Est (ANSE), Pedro García, que va qualificar de «plantofada de la natura» les dramàtiques imatges amb desenes de milers de peixos morts cobrint metres de platja en diversos sorrals del mar Menor. Des de primera hora del matí de divendres desenes de veïns es van acostar a la zona de la Gola per comprovar amb els seus ulls el desastre. Milers de peixos havien mort asfixiats després d’intentar acostar-se a la vora o arribar al Mediterrani.

La marea va replicar aquestes escenes poc després en altres platges de la zona en què una capa de peixos morts cobria l’aigua mentre els tècnics de la Conselleria de Medi Ambient miraven de netejar la vora sense donar l’abast.

Cadàvers acumulats

Mentre que en els primers dies, des que dilluns apareguessin milers d’exemplars morts, els peixos que es trobaven eren de mida petita, amb el pas de les hores els cadàvers que s’han anat acumulant a l’aigua són cada vegada més grans. «Ja hem vist llenguados, sards, fins i tot una xarxa de protecció de platja plena de crancs blaus boquejant», lamenta García, que critica durament les paraules del Govern regional i el Comitè Científic del Mar Menor, que apuntaven a principis de setmana que l’episodi de dilluns «era una mortalitat puntual i no anòxia». «La realitat és una altra: es moren d’asfíxia per milers», denuncia.

El director de l’ANSE considera que el que va passar divendres «és moltíssim més greu que la suma de l’ocorregut els dies anteriors» i assenyala els milers de peixos que s’acumulaven al canal de Marchamalo com les següents víctimes que apareixeran en els pròxims dies mortes a la vora de la platja.

«Es pot estendre en uns dies»

El portaveu de la plataforma Pacte pel Mar Menor, Ramón Pagán, avança que «el mar Menor és ara mateix una bomba». Destaca que la gran quantitat de biomassa en descomposició a la llacuna, «robant oxigen de l’aigua en el procés, pot fer que les bosses d’anòxia s’estenguin en uns dies per la resta del mar Menor».

Després d’anys d’activisme i denúncia per protegir la llacuna, Pagán ho té clar: «Reconèixer l’anòxia és reconèixer la contaminació de la llacuna per fertilitzants. El Govern regional sap que la responsabilitat és seva, té la competència de Medi Ambient, però han estat 27 anys mirant a una altra banda, per això no accepten el que està passant».

A més, assenyala les multinacionals dedicades a l’agroindústria al Camp de Cartagena com el principal problema a què la comunitat no sembla voler posar límits. «Mentrestant, els veïns de Los Urrutias i Los Nietos estan plorant perquè se’ls està morint el mar Menor, estan perdent el seu mitjà de vida i veuen com s’està convertint en un abocador», denúncia Pagán.

El catedràtic d’Ecologia de l’UMU Ángel Pérez Ruzafa lamenta que hagi tornat a passar aquesta situació, «que per esperada no és menys dolorosa». «Les solucions han de ser estables i que donin control sobre la gestió de l’aigua. No hi ha solucions ràpides, són a llarg termini i es necessita l’ajuda de l’Estat».

Pérez Ruzafa vaticina que les bosses d’aigua amb falta d’oxigen aniran augmentant de mida si continuen els abocaments des de la rambla i el freàtic: «Si estiguéssim a mitjans de setembre diria que bufarà el vent i millorarà el panorama, però tenim molt estiu per davant i cal assumir que seguirà passant i cada vegada amb més gravetat».

A mercè del vent

Fins i tot els més prudents i optimistes han vist durant els últims dies com la situació de l’ecosistema anava empitjorant per hores. L’increment de les temperatures del cap de setmana; els abocaments des de la rambla de l’Albujón, que no s’aturen; i el vent complicaran encara més l’escenari a la llacuna.

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

«El que ve per davant dependrà de què quedi viu», assenyala Pedro García, d’ANSE. En les últimes immersions que van fer des de l’associació van advertir que ja hi ha fons sense cargols de mar ni peixos. Hem vist grans extensions de fang i importants quantitats de fitoplàncton morint. Davant aquest escenari la falta d’oxigen continuarà, segons assenyala. «Dependrà de per on bufi el vent. Si no bufa prou per oxigenar una mica, no és forassenyat que el que està passant a la zona central de la cubeta pugui passar a la zona nord si canvia la direcció i que els pròxims dies la mortalitat pugui començar a arribar a les àrees de Santiago de la Ribera o Villananitos», diu García.

Des de Pacte pel Mar Menor i ANSE reclamen al Govern autonòmic que deixi de mirar cap a una altra banda: «¿Què ha de passar en aquesta regió perquè els gestors realment es preocupin de les competències que tenen? Ja són molts anys de desesperança i cansament».