Quique Bassat: «La tornada al col·le ha de tenir les mateixes mesures que el curs passat»

El curs passat, els centres escolars van demostrar ser un dels pocs llocs segurs davant la Covid. ¿Per què tornem a tenir por aquest any?

Hi ha una diferència important, la variant delta. És molt més infecciosa i no requereix un contacte estret tan llarg. L’any acadèmic anterior, la por generalitzada cap al coronavirus va fer que les escoles i les famílies seguissin molt rigorosament les mesures. La pregunta és si ara, amb la variant delta, seran suficients. 

¿Ho seran?

Sí, si a més hi afegim una important cobertura de vacunes entre els adolescents. Els sèrums són l’altra gran diferència amb l’any passat.

Al juny, l’esborrany del Govern sobre la tornada al col·le era més permissiu. Molts pares i mares pensàvem que potser els grups bombolla es podien barrejar i que, fins i tot, la mascareta no seria necessària al pati. 

Aquestes directrius es van fer a finals de maig, quan la cinquena onada no existia i s’acabava de retirar la mascareta en exteriors sempre que hi hagués distància. Es respirava optimisme. A la Societat Espanyola de Pediatria vam actualitzar les recomanacions per a les escoles i donàvem dues condicions perquè es relaxessin les mesures: que la incidència fos més baixa, tipus 50 casos per 100.000 habitants (som a 345, segons les últimes dades de Sanitat), i que la vacunació hagués començat entre els adolescents. La primera no es compleix, la segona sí. Hi haurà una proporció important d’adolescents vacunats amb la primera dosi quan s’obrin les escoles i instituts. En tot cas, la meva recomanació és que comencem el curs igual que ho vam fer el curs passat i sense relaxar els protocols. L’únic que es podria debatre és si la mascareta és necessària al pati, un lloc on, lògicament, no es respecta la distància... Siguem prudents, mantinguem totes les precaucions i anem flexibilitzant.

¿Veurem també termòmetres a l’entrada del col·le i les finestres obertes?

Sí. Ventilació al màxim. És el que més serveix per combatre la pandèmia. Als nens més petits que estiguin començant a parlar o llegir, la mascareta els pot dificultar l’aprenentatge. El recomanable seria que aquestes classes s’impartissin a l’aire lliure. O enganxats a la finestra. El termòmetre és una barrera perquè els alumnes malalts no entrin a l’escola. En altres èpoques, els enviàvem a classe amb el Dalsy pres, però ara no ens la podem jugar. Si té febre, que es quedi a casa fins que es demostri que no és Covid.

No s’ha d’estigmatitzar cap col·lectiu, però la cinquena onada és l’onada jove. Tornem a la casella de sortida i fa ràbia. 

Els joves són els culpables. Però també els afectats. L’inici de la cinquena onada ve marcat pel brot de Mallorca i els múltiples viatges de final de curs. Tanta responsabilitat tenen ells i elles com els seus pares i mares per haver-los-hi permès anar. Era evident que en un context amb alta incidència no era moment d’autoritzar viatges en els quals se sap que els xavals no es portaran bé, és part del seu ADN. Hi haurà qui hagi respectat totes les normes anti-Covid, per descomptat. Però si ajuntes en una illa milers de joves sense supervisió i els obres les portes a concerts i festes... Ells, els pares, els governants i els responsables de l’oci nocturn hi tenen molt a dir. Cadascú vetlla pels seus interessos, però hem de pensar en comú i no en individual.

¿Tem que el negacionisme faci efecte entre els adolescents i no es vacunin?

A Espanya, els adults no han demostrat tenir un gran problema amb els sèrums. Entorn del 5% rebutgen la vacuna per diversos motius. És una tercera part del que passa a França. Podem estar tranquils. Una altra cosa és vacunar els teus fills. A molts pares i mares els causa objeccions perquè els menors, en general, no agafen gaire la malaltia. Hi pot haver més recel, però jo pressionaria. Els pares saben que la cinquena onada, com dèiem abans, ha sigut jove i que no estan exempts de contagiar-se, emmalaltir, i, fins i tot, acabar a l’hospital. El model matemàtic diu que si vacunéssim tots els adolescents no faria falta immunitzar els més petits i controlaríem bastant la pandèmia.

¿Prefereix aquesta opció?

No, no. Crec que la immunització dels petits serà voluntària i en el moment que estiguin autoritzades s’obriran al públic. Tinc dos bessons de 9 anys i els vacunaré tots dos. Entenc que d’altres no ho vulguin fer, és una qüestió personal. Però ningú es qüestiona les vacunes habituals de la primera infància. Els sèrums de la Covid han demostrat seguretat, s’han injectat milions i milions de dosis a tot el món i s’han registrat pocs efectes adversos. Si tens la mala sort que el teu fill sigui de l’1% dels que desenvoluparà malaltia greu... Però jo no me la jugaria.

¿Hi ha novetats científiques sobre la inoculació entre els menors de 12 anys?

Els assajos clínics segueixen el seu procés, duren uns sis mesos. Calculo que cap a la tardor estaran finalitzats i hi haurà resultats d’eficàcia i seguretat. Els sèrums estaran autoritzats a finals d’any.

¿Quan acabarem amb la pandèmia?

En el moment en què no hi hagi casos greus. El virus pot continuar circulant, però si els vulnerables estan ben protegits, no hi ha casos greus, ni morts, ni brots, o els que hi ha estan controlats, ja no és una pandèmia, sinó una malaltia infecciosa. A la resta del món n’hi continuarà havent, això sí.

Notícies relacionades

Barcelona s'uneix contra les violències masclistes

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

¿Entrarem alguna vegada a un hospital o a un cine sense mascareta?

Imagino que sí. Les malalties tenen els seus cicles i no són curts. Som molt lluny del final. La gent pensa que ja no hi ha coronavirus, però risc extrem és tot el que sigui superior a 50 casos per 100.000 habitants. No ens hem de desmoralitzar ni frustrar-nos, estem avançant.