Els peixos morts retirats del Mar Menor ja superen en un 66% el total extret el 2019

La mortaldat massiva de l’última setmana al Mar Menor continua. Fins aquest dilluns s’havien retirat de la vora de les platges de la zona sud de la llacuna cinc tones de peixos morts, tot i que el conseller de Medi Ambient, Antonio Luengo, ahir va advertir que aquesta xifra continuarà creixent. Es tracta d’un 66% més de la quantitat que es va extreure l’octubre del 2019, després del pas de la DANA pel Mar Menor.

El servei de pesca del Govern regional està avaluant quin tipus d’espècies estan apareixent afectades per l’anòxia i, segons Luengo, «sembla que es tracta de les més arrambades a terra».

Ahir, el vuitè dia des que es va iniciar la tragèdia a la llacuna salada, els operaris van continuar traient peixos morts, tot i que menys quantitat, a les platges que ja s’havien vist afectades en les últimes jornades. No obstant, una novetat va posar en alerta els grups ecologistes. Al nord de la zona del canal de Veneziola es van començar a trobar exemplars sense vida, cosa que fa témer Ecologistes en Acció i l’ANSE que la bossa d’anòxia s’estigui començant a desplaçar i acabi per confirmar els pitjors pronòstics: que també afecti els peixos de la cubeta nord.

«Vam avisar que era una qüestió de vents dominants i que no només la cubeta sud es podria veure afectada. Es pot desencadenar una mortalitat de forma més massiva a la zona nord i ja ha començat afectant els peixos més petits. El 2019 també va començar així», diu Pedro García, director de l’ANSE.

Recuperació d’oxigen

Ahir el professor de l’UPCT Javier Gilabert va assegurar que la situació de la llacuna és «crítica», però va indicar que en les últimes anàlisis fetes a la zona afectada per la bossa d’anòxia van poder comprovar que els nivells d’oxigen havien pujat lleument, i que havien passat de 0 a 1. «L’oxigen està pujant i serà una bona notícia si es confirma la tendència en els pròxims dies», va explicar.

Ara bé, adverteix que així com el vent és important per a l’oxigenació de l’aigua de la llacuna, un canvi en la direcció d’aquest abans que la bossa d’anòxia s’hagi aconseguit renovar mínimament podria suposar un risc, ja que «afectaria els peixos de la resta de la llacuna», tal com temen que passi els grups ecologistes.

Més enllà dels nivells de concentració d’oxigen a l’aigua, ahir el catedràtic en Ecologia de l’UMU Ángel Pérez Ruzafa va alertar que «feia temps que no es trobaven concentracions tan altes de fòsfor al Mar Menor». Així, també va mostrar la seva preocupació pel nivell «increïblement alt» de concentració de clorofil·la en el fons, concretament a les àrees de Los Urrutias, l’illa Perdiguera i davant la bocana de l’Estacio.

Ahir des de la conselleria van tornar a insistir en la necessitat de «tallar immediatament l’entrada d’aigua, ja que l’origen del problema és la gran quantitat de nutrients que arriben al Mar Menor tant a nivell superficial com soterrani», va dir Luengo.

A més, el conseller de Medi Ambient va afirmar que des del Govern regional «s’està actuant en origen, hem estat formant i informant».

No obstant, des de la comunitat científica i grups ecologistes van recordar que aquest origen a què fa referència Luengo no és l’entrada d’aigua en si, sinó la quantitat de nutrients provinents de l’agricultura del Camp de Cartagena, que arriben a través de la rambla de l’Albujón i de l’aqüífer. Des de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, Ecologistes i l’ANSE van tornar a insistir en la necessitat «urgent» de controlar l’agricultura al Camp de Cartagena.

Ahir la Conselleria de Medi Ambient va compartir imatges de part de la bossa d’anòxia que està provocant l’elevada mortaldat de peixos al Mar Menor. Segons Medi Ambient, aquesta acumulació d’aigua sense oxigen s’està desplaçant i sortint de forma natural per la gola cap al Mediterrani.

Una cadena humana pel desastre de la llacuna

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La plataforma ILP Mar Menor, que busca portar al Congrés el debat sobre la personalitat jurídica de la llacuna per protegir l’ecosistema, ha organitzat per a aquest dissabte una cadena humana per guardar dol per la salada. L’acte començarà a les 13.00 hores i pretén abastar els 73 quilòmetres de litoral del Mar Menor. No obstant, la preparació per a l’esdeveniment arrencarà a les 10.00 hores. Ahir el regidor de Medi Ambient de Los Alcázares, Antonio Luis López Campoy, va agrair «l’enorme esforç que fan des de la plataforma, ja que han estat treballant al carrer recollint firmes amb sol, calor, fred i pluja cada dia des que va començar aquesta iniciativa». Des de la mateixa plataforma, Teresa Conesa va assegurar que «la resposta de la societat està sent aclaparadora en vista de la greu situació que està patint el Mar Menor» i va recalcar que «la població s’està adonant que aquesta és la situació».

L’UPCT aconsegueix eliminar el 75% dels nitrats de l’aigua

Investigadors de la Politècnica de Cartagena han aconseguit eliminar més d’un 75% de nitrats de l’aigua en proves pilot del projecte europeu LIFE-Desiro. L’objectiu és convertir les aigües urbanes depurades i amb alt contingut en sals dissoltes, així com les aigües subterrànies del Camp de Cartagena en aptes per al regadiu, separant les sals i sense generar salmorra, mitjançant l’ocupació d’energies renovables. Malgrat que fa únicament un any des que es va posar en marxa el projecte europeu LIFE-Desirows (LIFE19 ENV/ES/000447), els investigadors de l’UPCT estan aconseguint molt bons resultats en les proves pilot. Durant els últims sis mesos «s’ha obtingut més d’un 75% d’eliminació de nitrats amb temps de retenció inferiors a dues hores», segons va avançar un dels investigadors, Juan García Bermejo. Actualment, es troba en fase de construcció i proves del prototip per aconseguir-ne més rendiment.