Dos mesos després

El retrobament d’un mosso i el jove a qui va salvar de morir ofegat a Platja d’Aro

  • Bryan Gabino s’ha retrobat amb Jaume López, l’‘àngel’ que li va salvar la vida

  • «L’error que vaig cometre va ser donar-me un bany ràpid i tornar-me a asseure a menjar», afirma el jove

Jaume López, mosso d’esquadra en Sant Feliu de Guíxols, conversa con Bryan Gabino al que salvó la vida recientemente de morir ahogado

Jaume López, mosso d’esquadra en Sant Feliu de Guíxols, conversa con Bryan Gabino al que salvó la vida recientemente de morir ahogado

4
Es llegeix en minuts
ACN

A mitjans de juny, Jaume López, un agent dels Mossos d’Esquadra de Sant Feliu de Guíxols, va salvar la vida de Bryan Gabino, un jove de 22 anys que s’estava ofegant a Platja d’Aro (Baix Empordà). Dos mesos després –amb una baixa mèdica pel mig– s’han retrobat.

Per al Bryan, el Jaume va ser com un ‘àngel’ que li va salvar la vida quan pràcticament havia llançat la tovallola i creia que moriria asfixiat. «Si no hagués sigut allà, no hauria reaccionat com ho va fer i jo ara no seria aquí», afirma Gabino. «La veritat és que vaig anar directe cap al Bryan i no vaig veure res més. Estava inconscient, sabia el que havia de fer i vaig ser ràpid amb l’actuació. Per sort, va sortir bé», diu el mosso.

Un dia com un altre qualsevol

16 de juny al migdia. El Jaume, de vacances, estava menjant amb la seva dona i uns amics en un restaurant del Passeig del Mar de Platja d’Aro. Cap a les quatre de la tarda, de sobte, va escoltar uns crits i va veure una noia demanant ajuda a la Platja Gran. «El primer que et passa pel cap és que algú s’està ofegant», explica. «Em vaig aixecar ràpid –fins i tot es va deixar les xancletes– i vaig sortir corrent», afirma.

El jove que s’estava ofegant, un noi de 22 anys i veí de Mollet del Vallès, havia anat a passar el dia a la platja amb la seva parella i la seva família. «Feia molt sol, estava jugant, em vaig asseure a menjar alguna cosa i l’error que vaig cometre va ser donar-me un bany ràpid i tornar-me a asseure a menjar», afirma el Bryan. De sobte, va començar a notar que la mandíbula se li adormia i el braç esquerre se li paralitzava. En aquell moment, va poder tocar la seva parella per avisar-la, però a partir d’aquí ja no recorda res més.

Uns minuts crucials

Quan Jaume López va arribar, el Bryan ja estava inconscient i presentava símptomes d’ofegament perquè se li havia encallat el menjar a les vies respiratòries. L’agent va comprovar que feia uns minuts que estava sense oxigen i, ràpidament, li va obrir la boca per treure-li la llengua, que li obstruïa la sortida del menjar i la respiració.

Una vegada va aconseguir desbloquejar-li les vies, li va fer la maniobra de Heimlich –també anomenada de compressions abdominals–, que consisteix en una maniobra de primers auxilis per desobstruir el conducte respiratori. Li va fer entre sis i set vegades, fins i tot aconseguir que expulsés el menjar.

Quan el jove va començar a recuperar la consciència, el va posar en la posició lateral de seguretat, fins que van arribar la policia local i els socorristes de la platja.

La rapidesa de l’actuació va ser crucial perquè el Bryan no entrés en parada cardiorespiratòria. «Ja no tenia oxigen i segurament en un o dos minuts la podria haver tingut», explica López. «La veritat és que va anar molt bé, molt ràpida, neta, i va sortir bé», afirma.

«Vaig ser directe»

Evita posar-se medalles a si mateix, però admet que uns minuts més haguessin sigut decisius i que actuar ràpid era clau. Per això no va dubtar ni un segon. «Vaig anar directe cap al Bryan i no vaig veure res més; no vaig tenir temps de pensar en res més», afirma López.

El Bryan ho té clar. «En aquell moment, va ser el meu àngel», diu. «Si no hagués sigut allà i no hagués reaccionat com ho va fer, jo ara no seria aquí», afirma.

Malsons i una baixa

Aquell dia, el Bryan no recordava haver vist el Jaume. De fet, quan el mosso va veure que el noi estava atès i que ja havia recuperat la consciència, se’n va anar. «La meva parella em va explicar que una persona –suposo que ell– em mantenia el cap aixecat però jo no recordava res», dir. No en va indagar més durant les dues setmanes següents. «Tenia una mica de trauma i por que em tornés a passar. A la nit em despertava espantat i amb la sensació d’asfíxia», explica.

El Jaume, d’altra banda, ha estat de baixa per dolor de braç després de la intervenció. «És un noi corpulent, no el podia aixecar i el vaig posar en posició de seguretat. Jo darrere seu vaig fer el mateix i vaig inclinar el braç dret per sota la sorra per poder fer-li la maniobra, sinó era impossible», explica. «Em va costar molt, però per sort va sortir bé», afirma.

Retrobar-se dos mesos després

Notícies relacionades

Dos mesos després, s’han trobat i han posat llum al dia en què el Bryan ‘va tornar a néixer’. «Quan em va trucar, la veritat és que em va fer molta il·lusió», diu el Bryan. «Hi ha gent que es pensa que no, però la policia està per ajudar i el que ha fet el Jaume és un clar exemple que és així i que sempre que puguin ho faran», diu el Bryan.

«No pots mirar cap a cap altre costat. És innat, t’aixeques quan veus el perill i fas tot el que pots», afegeix el Jaume. De fet, aquesta no és la primera vegada que viu una experiència similar. Fa 16 anys que és policia. Ha treballat a la Guàrdia Urbana de Barcelona, la Policia Municipal de Girona i ara en els Mossos. Precisament, quan era agent de la Urbana a Barcelona, va ajudar a reanimar un nen que també s’estava ofegant.