Un estudi desmunta el T-Rex: era un depredador «sensible»

El treball, portat a terme per la Universitat de Fukui, al Japó, i difós per la revista ‘Historical Biology’, conclou que tenia una mandíbula molt més «complexa» que la d’altres dinosaures estudiats fins a la data, capaç de distingir entre diferents parts de les seves preses i mastegar-les de forma diferent segons a quina clavés la dent. ¿Un depredador sofisticat, que engolia el més saborós i nutritiu, i rebutjava el que no li interessava? ¿Una espècie de gurmet de finals del període cretàcic? La investigació, realitzada per Soichiro Kawabe i Soki Hattori, no arriba tan lluny. 

«Dir que els tiranosaures eren gurmets és bastant arriscat –contesta Kawabe via correu electrònic–. Gràcies al sentit del tacte del morro, podien diferenciar entre diferents trossos de les seves preses, això sí». 

Els investigadors, per tant, conclouen que tot i que és aviat per demostrar-ho, és possible que fossin criatures capritxoses en els seus hàbits alimentaris, sempre que tinguessin abundant menjar al seu abast. «La dieta del tiranosaure potser no va ser tan primitiva com s’havia pensat fins ara», diu l’investigador. No només això. També, continua, podia portar a terme una cosa amb què no sol associar-se una criatura tan en principi aliena a la tendresa com aquesta: transportar les cries a la boca sense aixafar-les amb les dents, de fins a 30 centímetres de llarg, dins d’un cos que mesurava prop de 12 metres de longitud i quatre metres d’alçària fins al maluc, i arribar a pesar fins a 14 tones. 

«La imatge popular del T-Rex els retrata com a animals molt bastos i rudes, però el nostre estudi conclou que també eren criatures dotades de sensibilitat. Es tracta d’un dels depredadors més forts que hagin existit, però no eren insensibles», continua Kawabe, que va analitzar el fòssil molt ben conservat d’un tiranosaure trobat a Hell Creek, a l’estat nord-americà de Montana, una de les formacions més aptes per a l’estudi del cretaci superior, període comprès entre 80 i 65 milions d’anys enrere. 

Mitjançant l’anomenada tomografia axial computada, o TAC, els paleontòlegs van escrutar i van reconstruir l’estructura de la mandíbula, per la qual passaven els nervis i vasos sanguinis de l’enorme bèstia. «Per primera vegada, vam poder mostrar com era el nervi trigemin a la mandíbula d’un tiranosaure. Vam comparar els seus conductes amb els de diversos dinosaures i vam veure que el seu era molt més complex», assenyala Kawabe. 

Una disciplina en ascens

L’època daurada de la paleontologia és l’actual. I cap criatura està sent tan intensament estudiada com el T-Rex, de molt l’espècie més coneguda de totes, la popularitat de la qual continua en ascens. L’octubre passat, per exemple, els 188 ossos i dents d’un tiranosaure van ser venuts per Sotheby’s per més de 27 milions d’euros, gairebé quadruplicant la xifra més alta que havia estimat la casa de subhastes. 

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El descobriment de fòssils d’aquest dinosaure, alhora, s’ha triplicat en les últimes tres dècades, a causa en part de la revolució tecnològica, i va catapultar aquesta disciplina, fins fa poc tan modesta com donada al romanticisme en la ficció. Fa només quatre mesos, a l’abril, es van conèixer dos importants descobriments: el T-Rex caminava a 4,6 quilòmetres per hora, una velocitat similar a la dels humans, i almenys 20.000 (l’estimació és molt conservadora) van arribar a poblar la Terra alhora. 

Però Kawabe no vol quedar-se en el tiranosaure. «En el futur, m’agradaria estudiar les mandíbules d’altres grups de dinosaures no inclosos en aquesta anàlisi», acaba.