Embassaments buidats a l’Espanya ja buida

Ricobayo no està sol, per més que sigui el cas més extrem dels embassaments buidats per les hidroelèctriques des de la primavera passada i, particularment durant l’estiu, a mesura que els preus de la llum es disparaven amb el canvi tarifari. D’estar al gairebé 60% del seu cabal en la primera setmana de juny, ha passat a quedar per sota de l’11% de la seva capacitat. «Hi va haver temporades que l’aigua baixava fins a 70 centímetres diaris», diu Ismael Rodríguez, representant del sector privat dels pobles limítrofs a l’embassament. Clubs nàutics, empreses de multiaventura, restaurants o hotels, per no parlar de l’estiu lacustre dels habitants de la regió, han vist com el seu negoci s’assecava a la mateixa velocitat que l’embassament. 

«Aquesta era una regió ja molt castigada per la despoblació, però al treure’ns l’únic recurs que ens queda, l’aigua, tota l’economia del territori s’ha enfonsat. No et pots imaginar quant», afirma Rodríguez. No només ha passat a Zamora, la província espanyola que més població ha perdut des de 1975. Tres embassaments hidroelèctrics més explotats per Iberdrola han vist com el seu cabal minvava de forma alarmant. Valdecañas, a Càceres, ha perdut el 60% des del 15 de juny. As Portas, a Ourense, el 76%, i Cenza, a la mateixa província gallega, el 54%. Aquests dos últims ara ronden el 15% de la seva capacitat. 

El motiu no és cap altre que la decisió de la companyia basca d’augmentar la producció energètica des d’aquestes centrals, deixant caure més aigua des dels seus salts perquè sigui processada per les turbines, una explotació intensiva que ha passat per alt els interessos de les poblacions veïnes de les seves concessions hidroelèctriques. Una cosa semblant al que ha fet Naturgy a Belesar (Lugo), que ha perdut el 50% del seu cabal des de mitjans de juny, i Salas (Ourense), el 48%. L’actuació de totes dues elèctriques està sent investigada pel Govern, després que la ministra Teresa Ribera qualifiqués d’«escandalós» el «buidatge dràstic» de Ricobayo i Valdecañas. 

Les elèctriques neguen cap irregularitat en la seva actuació. Iberdrola inscriu el que ha passat a Ricobayo dins de la «normalitat» i parla d’altres precedents, mentre considera que els seus embassaments «estan complint la seva funció en el moment més necessari: produir energia per al subministrament de la demanda i desplaçar les tecnologies més cares en la conformació del preu de l’electricitat». Però ni els pobles afectats ni els experts consultats recorden desembassaments semblants fora de les èpoques de sequera. O almenys, sense una causa major. 

«No havia passat res igual de forma tan abrupta i en tants embassaments. Han turbinat per maximitzar els beneficis», afirma Fernando Prieto, doctor en Ecologia i director de l’Observatori de la Sostenibilitat. L’explicació s’hauria de buscar en la forma en què es determinen els preus al mercat a l’engròs de l’electricitat a Espanya, negociats diàriament amb un dia d’antelació. «L’última tecnologia que entra en la subhasta és la que fixa el preu, per això sempre entrava una mica de gas o carbó. El que està passant últimament és que s’està casant el preu final amb l’energia hidroelèctrica en molts moments. És a dir, s’està venent aigua a preu de gas». 

La ruïna estiuenca de les regions afectades ha fet aflorar vells greuges, des del «deute històric» que a ulls de molts tenen les hidroelèctriques amb les terres on es van assentar, al sentiment d’abandonament de l’Espanya buidada. Una vegada més atropellada per forces més poderoses que la seva gent. «Aquest tipus d’accions només contribueixen a buidar encara més la zona», diu alcaldessa de Vilariño de Conso, Melisa Macía. El seu municipi, amb més de 200 quilòmetres quadrats i només 535 habitants, voreja les dues preses gallegues afectades per la sobreexplotació d’Iberdrola. «Els pocs joves que arriben són emprenedors, però si els castiguem a impostos o els traiem la feina, com els ha passat a les empreses de turisme actiu, és impossible que s’assentin».

Al pantà de Càceres de Valdecañas, el buidatge ha frustrat l’últim projecte dels seus consistoris per revitalitzar la zona. «Volíem construir un port fluvial per atraure el turisme i millorar l’economia de la regió. Per a un municipi com el nostre era una gran inversió, però tot ha quedat en suspens», diu l’alcalde de Belvis de Monroy, Marcos Pascasio, un poble de 730 habitants, que acusa Iberdrola de comportar-se «de forma autoritària». 

Notícies relacionades

Galícia: L’altra cara del ‘tarifazo’ elèctric

Ricobayo, de mar de l’Espanya interior a desert lunar

A Ricobayo saben el que és no tenir veu. Operatiu des de 1935, el seu embassament hauria d’haver recobrat la titularitat pública el 2010, després de concloure’n la concessió inicial per un termini de 75 anys, però el 1990, Iberduero –una de les dues empreses de les quals sortiria Iberdrola– va presentar un projecte d’ampliació per construir una segona central a la zona (Ricobayo II) i, sense gairebé notificació o debat públic, l’Estat li va renovar la concessió fins al 2040. «Com a mínim tenim dret que ens truquin quan caduqui la concessió», diu indignat l’alcalde de San Cebrían, Javier Aguado. «Ens van expropiar les terres a canvi d’una merda. Fa dècades que donem voltes quilomètriques per les carreteres de la presa. Iberdrola té un deute històric amb nosaltres». 

Aguado treballa amb altres alcaldes per demanar compensacions a la companyia pel buidatge de Ricobayo i és un dels caps visibles del moviment creixent que reclama que les concessions hidroelèctriques tornin a l’Estat quan s’acabin o es renegociïn comptant amb els pobles de les seves riberes. «És lícit que Iberdrola guanyi diners, però ha de comptar amb la gent i els pobles dels embassaments. El que han fet és una vergonya. No callarem ni estarem quiets perquè creiem que tenim certa raó».