Tornada al col·le: ¿és bo preguntar als nens i les nenes on han estat de vacances?

Silvia Pastor, psicopedagoga i treballadora en una organització no governamental d’ajuda a la infància, va escriure aquesta reflexió en el seu perfil personal de Twitter a meitat d’agost. Amb només 700 seguidors en el seu compte, estava convençuda que la seva recomanació, un alleujament personal, no tindria més conseqüències. No obstant, es va convertir en viral, amb una allau de comentaris a favor i en contra.

Consejo al profesorado de vuelta de vacaciones: No pidáis a vuestro alumnado que cuenten sus vacaciones, porque probablemente algún niño o niña no haya tenido la oportunidad de salir ni de su barrio, y es HORRIBLE escuchar como tus compañeros/as han tenido veranos de la hostia+

— Friki Mamá (@MellamanSiL) 17 de agosto de 2021

El primer dia de col·le és a quatre passes. I a moltes aules, sobretot infantil i primers cursos de primària, la pregunta sobre les vacances és un clàssic. Els seus defensors al·leguen que és una cosa innocent que s’ha fet tota la vida, una manera que els més petits aprenguin a expressar-se i a parlar en públic. No obstant, Pastor demana ficar-se en la pell dels nens i les nenes amb severs problemes econòmics a casa –especialment després de la pandèmia– que no han de poder ni sortir de casa. «Aquest nen se sent malament, sol i diferent. No comprèn per què els seus companys han tingut vacances i ell no», explica a EL PERIÓDICO la psicopedagoga, que recorda que l’escola ha de ser equitativa: tots els estudiants són iguals amb independència del compte corrent dels seus progenitors.

Les veus més crítiques amb Pastor l’acusen d’elitisme econòmic perquè, asseguren, convida a pensar que unes vacances a la platja o en un altre país són molt millors que un simple estiueig a la casa dels avis. No obstant, Pastor deixa clar que no es tracta d’això. «Un viatge a l’estranger pot ser igual de fantàstic que ser al teu poble. Del que parlo és que hi ha nens i nenes que no poden ni anar al parc de sota de casa perquè els pares sempre treballen, per exemple. Hi ha cases on es rebaixa la llet amb aigua perquè arribi a tots. Hi ha altres cases on el pare pot ser un borratxo. Hauríem de ser conscients de totes les realitats i no només la nostra. El que demano és més empatia i sensibilitat», diu.

Pastor també ha rebut crítiques per fomentar una generació de vidre a qui s’ha de protegir de qualsevol indici de patiment. «Hi ha molta gent convençuda que els nens i les nenes han de ser més durs i més forts. No ho crec. La vida ja els farà durs i forts. Ara només són nens», afirma.

Elvira Fernández, professora a l’escola pública Mestre Martínez Alonso (Mos, Pontevedra), està completament d’acord amb els arguments de la psicopedagoga. De fet, ella mai fa aquesta «obsoleta» pregunta el primer dia de col·le. Tampoc ho fa després de les vacances de Nadal perquè els alumnes parlin de viatges i regals dels Reis Mags. «És un acte discriminatori. Els estàs condicionant i molts el que fan és mentir. S’inventen alguna cosa per no quedar malament», afirma. 

Mentir i inventar-se les vacances

Després de recordar que l’educació a les aules ha de ser «igualitària, inclusiva i diversa», la docent gallega convida els docents a canviar aquesta típica pregunta de les vacances per d’altres. Per exemple, quin llibre han llegit aquest estiu, quina pel·lícula han vist (ja sigui al cine o a casa) o si han sigut en alguna biblioteca. «Si els fas parlar de les vacances hi ha molts nens que ho passen malament i acaben inventat coses. Tenen un sentiment de pertinença al grup i no volen ser diferents», diu.

La realitat de les aules, no obstant, confirma que per més obsoleta que estigui la pregunta, continua sent un clàssic del primer dia de col·le. De fet, molts quaderns estiuencs per repassar llengua, anglès i matemàtiques, com el de la col·lecció de Geronimo Stilton, acaben amb diverses pàgines dedicades als records de vacances. En la primera, es convida els nens a enganxar postals, bitllets d’avió, o de barco.

El panorama econòmic d’Espanya recolza els arguments de la psicopedagoga Silvia Pastor i la mestra Elvira Fernández. Després de la crisi econòmica i social provocada per la pandèmia, més de 742.000 nens i nenes menors de 18 anys pateixen carències materials severes. Entre aquestes, per exemple, no poder comprar carn o peix cada dos dies o no poder anar-se’n de vacances. Així ho revela l’últim informe de Save the Children, de juliol del 2021, arran de l’última Enquesta de Condicions de Vida de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Tenint en compte les tristes dades, Carmen del Moral, responsable de polítiques d’infància de Save The Children, es mostra a favor d’erradicar de les aules la pregunta sobre les vacances, una cosa que pot afectar emocionalment els alumnes més vulnerables. L’experta demana ampliar el debat i preguntar a les autoritats polítiques per què hi ha tants nens i nenes que es queden sense oci durant el seu temps lliure. 

Oci inclusiu i assequible

«Necessitem un oci inclusiu i assequible. I no només a l’estiu sinó en el dia a dia. Els nens i les nenes tenen dret no només a l’educació sinó també al joc. El mateix passa amb les activitats extraescolars esportives i culturals, que solen estar dirigides només a aquelles famílies que els ho poden permetre. A Espanya tenim un problema de pobresa i desigualtat molt greu», diu la portaveu de Save he Children.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

Del Moral adverteix que la pobresa infantil és una realitat a Espanya tot i que de vegades costi veure-la. «És un problema amb molts rostres. Hi ha llars on no es pot encendre la calefacció per falta de diners. Hi ha nens els pares dels quals són treballadors i pobres, i hi ha taules en què se serveix poc menjar».

«Respectem més els nens i les nenes. Fem de l’escola un espai segur i inclusiu. Fugim d’un sistema escolar segregador. Ensenyem valors», afirma la portaveu de Save the Children.