El testimoni d’una passatgera del ferri accidentat a Eivissa: «Va ser aterridor, ningú ho va veure venir»

El mateix dissabte, després de volar de Mallorca a Eivissa, Peñalba es va dirigir al port per agafar el ferri de les 21.30 hores de FRS cap a Formentera, on resideix i treballa. L’embarcació va salpar cinc minuts després. Mai abans havia viatjat amb aquesta naviliera. «Recordo que vaig escriure a la meva parella per dir-li que el ‘San Gwann’ era un luxe de barco». Va pujar a la planta de dalt i es va asseure a la primera fila de seients de l’esquerra a la proa. No tenia ningú al costat.

A les 21.40 hores, quan just havia sortit l’embarcació del port i observava les vistes de Dalt Vila, li va cridar l’atenció la velocitat que agafaven. «L’hi vaig comentar en un missatge a la meva parella. Anava una mica més ràpid del normal respecte al que estava acostumada amb altres ferris», assenyala. «Als cinc minuts, pam! Escoltem un cop sec com si haguéssim xocat contra una altra embarcació. Em vaig quedar en xoc», rememora. Amb la força de la col·lisió, diu, va sortir volant, primer propulsada cap endavant i després, cap enrere. «Em vaig clavar la taula a l’estómac i després em vaig menjar tota la paret», detalla. Al seu voltant «tot era un caos, crits, plors, gent pel terra amb ferides dels vidres que s’havien trencat...». A la seva dreta va veure un treballador que s’havia obert el cap. L’escena la va impactar.

«Vaig socórrer el nen més greu»

Notícies relacionades

Nou tractament per controlar els cucs intestinals

Dos anys de presó per a l’estafador de Tinder

Després de posar-se l’armilla salvavides que tenia sota del seient, es va aixecar i va treure el cap a la coberta, estava plena de sang. Va veure llavors un nen ferit a terra. Era el menor de deu anys que va ser evacuat en helicòpter en estat greu i que es troba a l’uci de Pediatria de l’hospital de Son Espases, a Mallorca. Peñalba té un curset de primers auxilis i no ho va dubtar, va mirar de socórrer-lo al costat de diversos membres de la tripulació. «Vaig intentar que em parlés, que m’escoltés perquè no es quedés inconscient. Havia perdut molta sang i la seva respiració era molt feble, però va estar en tot moment conscient», afirma. «Vam aconseguir tapar-li la ferida, i vam mirar també de calmar la família», afegeix.

Comportament exemplar

La jove destaca el comportament exemplar de tota la tripulació, que es van abocar amb els passatgers. «Tot i que molts d’ells estaven ferits es van preocupar abans de cuidar-se de nosaltres que de curar-se ells. Ens van ajudar, ens van tranquil·litzar i ens van donar aigua i menjar», assegura. Això sí, explica que ningú de la companyia després de l’accident els va donar explicacions del que havia passat. A les 22.45 hores l’helicòpter Helimer 205 va evacuar el menor més greu. A les 23.30 hores va arribar la llanxa de Salvament Marítim que va traslladar primer tots els passatgers que podien caminar pel seu propi peu, entre els quals, Erika Peñalba. Va arribar a port a les 23.40. Li van donar mantes i aigua. Una mica més tard va poder veure durant uns minuts els seus pares, que viuen a Eivissa i que s’havien acostat al moll comercial per veure com es trobava la seva filla. «La companyia ens va oferir trajecte i allotjament a l’hotel Don Carlos, però jo vaig preferir anar a casa de la meva família», assenyala. A la 01.30 hores Erika Peñalba va ser traslladada en ambulància a la Policlínica Nostra Senyora del Rosario al costat de sis ferits més, els més lleus.