La llei d’universitats elimina el requisit de tenir una càtedra per aspirar al rectorat

El rector o rectora de la universitat serà elegit no per rang (ser catedràtic, entre altres requisits) sinó pel «mèrit», ha explicat Castells. Qualsevol funcionari o funcionària podrà aspirar al rectorat sempre que compleixi una sèrie de condicions: tres sexennis d’investigació, tres quinquennis de docència, i una experiència de quatre anys en algun departament de gestió de la facultat. El rector serà elegit per un comitè de selecció (el 30% seran externs a la universitat) designat pel claustre.

El nou sistema per nomenar rector no és una cosa nova. A Catalunya, fa una dècada, ja es va iniciar un debat per canviar la governança dels centres i fer que els màxims responsables de les universitats tinguessin un perfil molt més marcat en tasques de gestió. El debat, no obstant, no va donar com a resultat un canvi de normativa.

Respecte als professors, la LOSU ordena la carrera acadèmica amb tres «nivells de progressió»: incorporació, consolidació i promoció. També redueix la temporalitat en la contractació del personal docent i investigador i passa del 40% que marcava la llei anterior (LOU) al 20%. Així mateix, contempla passar del 51% al 55% el percentatge mínim de professorat funcionari que han de tenir les universitats públiques. 

Per donar un impuls als ensenyaments superiors, la futura llei tracta d’aturar un dels principals problemes, la «precarietat» en què es troba part del seu personal, principalment el professorat associat. 

«Acabar amb aquesta situació estructural de precarietat s’ha convertit en una demanda principal de molts dels actors de la comunitat universitària, conscients de la relació directa que té amb la qualitat de l’ensenyament», expliquen fonts del ministeri.

La llei ofereix diverses vies d’entrada i estabilització al professorat associat que no compti amb una feina principal fora de la universitat i desitgi fer carrera acadèmica. D’una banda, estableix una reserva de plaça de mínim el 15% per a docents associats amb títol de doctor i amb una relació contractual prèvia mínima de cinc anys amb la facultat. D’altra banda, es crea la figura transitòria del ‘professorat contractat no doctor’ destinada a persones que hagin tingut una relació contractual com a docent durant un mínim de cinc cursos acadèmics amb alguna universitat pública mitjançant un contracte temporal. L’objectiu és que obtinguin el títol de doctor o doctora. La Losu introdueix en tots els concursos l’equiparació entre els mèrits de docència i els d’investigació.

Sense investigació no hi ha universitat. Totes les facultats hauran de dedicar com a mínim un 5% del seu pressupost a la investigació, i assegurar una reserva de plaça del 15% per a investigadors i investigadores. Castells ha remarcat que el que es cerca amb aquesta iniciativa és «impulsar la transferència de coneixement a entitats, institucions i empreses». La relació amb les empreses es troba també molt present la LOSU, que esmenta tant les passarel·les entre les carreres i els cursos d’FP superior com la cobertura legal de les pràctiques que realitzen els estudiants en les empreses.

La LOSU introdueix, per primera vegada, l’avaluació permanent de la qualitat de l’activitat docent del professorat i l’impuls de la innovació docent. S’intensifica la importància de les diferents agències, nacionals i autonòmiques, d’avaluació i acreditació reconegudes a Europa per al reconeixement dels títols i de la carrera del personal docent i investigador.

El departament de Castells també ha elaborat un reial decret perquè una universitat –ja sigui pública, privada, ‘online’ o híbrida– que mereixi dir-se així necessiti complir uns requisits determinats, tant en docència com en investigació. Si els compleix, continuarà sent una universitat. Si no, se li donarà un termini de 5 anys per fer-ho. Si en aquest període continua sense acatar-los, se li retirarà el títol d’universitat i passarà a ser una altra institució. Per exemple, un centre d’estudis superiors o una escola de negocis. 

El departament que dirigeix Castells també ha volgut introduir a la nova norma mesures per afavorir la igualtat entre homes i dones. Hi haurà paritat als òrgans col·legiats, s’habilitaran unitats d’igualtat i de diversitat a les universitats amb prou recursos, hi haurà plans d’igualtat de política universitària i de recursos humans, així com protocols contra l’assetjament sexual. S’establirà un registre salarial que serveixi per lluitar contra la bretxa de gènere a les nòmines, s’imposaran mesures de conciliació i correcció dels usos del temps, i s’impulsaran projectes científics amb perspectiva de gènere, així com la paritat als equips d’investigació i l’augment de dones com a investigadores principals a les universitats.

Fonts universitàries han expressat la seva preocupació perquè l’avantprojecte de la futura norma especifica que els títols oficials «seran expedits pel rector o rectora», sense que el text faci menció expressa al Rei, com sí que ocorre en l’actual legislació, del 2001. No obstant, fonts del ministeri que dirigeix Castells recorden que la LOSU no afecta el decret d’expedició de títols, que a l’article número 3.2 diu: «Els títols esmentats seran expedits, en nom del Rei, pel rector o rectors de la universitat o universitats corresponents, d’acord amb els requisits que respecte al seu format, text i procediment d’expedició s’estableixen en la norma present».

Malgrat la no menció expressa al monarca en la LOSU, el decret continuarà vigent tal com està una vegada que la nova llei orgànica d’universitats entri en vigor. Per tant, els títols universitaris continuaran sent firmats pel rector, en nom del Rei.

En el cas dels títols concedits en països estrangers, la LOSU inclou una menció al Govern perquè s’agilitin els actuals i farragosos tràmits d’homologació. 

En tot cas, la nova llei assegura que l’expedició dels títols corresponents als ensenyaments universitaris de caràcter oficial, així com de títols propis, especialment de formació permanent, és un dels àmbits que correspon a l’autonomia universitària. Ocorre el mateix amb les polítiques docents, l’elaboració dels estatuts i el disseny dels plans d’estudi.

Redactat després de més de 70 reunions amb la comunitat universitària, l’avantprojecte no deixa de ser un esborrany, així que encara hi ha molt marge per a modificacions. El text ha de tornar al Consell de Ministres una vegada hagi passat els tràmits de consulta pública abans de ser remès al Parlament, on els diferents grups polítics pactaran un articulat definitiu.

L’avantprojecte insta a canviar l’actual normativa perquè «ja han transcorregut dues dècades» des de la promulgació de l’anterior llei orgànica (desembre del 2001) i s’han produït «evolucions significatives» en l’«ecosistema universitari». Per començar, la demanda de carreres. Entre 1983 i 2021 s’ha duplicat l’estudiantat universitari, ha passat de menys de 800.000 a més d’1,6 milions d’alumnes.