Desastre ecològic al riu Tíber a Roma

Els primers cadàvers van ser vistos el 26 d’agost i, des d’aleshores, diversos centenars més s’han quedat encallats a les vores. Es tracta majoritàriament d’animals que viuen habitualment al fons del riu, i pugen a la superfície per buscar oxigen, entre ells salmonets i carpes, però també espècies al·lòctones, com peixos gat i besucs, introduïts durant anys pels aficionats de la pesca esportiva.

El misteri és quina ha sigut la causa de la mort. Per això, les autoritats sanitàries, l’Istituto Zooprofilattico regional i l’Agència Regional per a la Protecció de l’Ambient (ARPA) n’han obert una investigació, i estan analitzant l’aigua i les carcasses d’alguns exemplars morts. Els resultats preliminars encara no han donat respostes clares, tot i que la sospita és que el fenomen es degui a un conjunt de factors que, sí, tenen una relació amb la crisi climàtica i la contaminació que produeix l’home, segons diu Raniero Maggini, president de la secció romana de l’associació ambientalista WWF.

Escassetat d’oxigen

«Les pluges estiuenques, que concentren quantitats importants d’aigua en períodes de temps cada vegada més breus, provoquen un augment dels materials orgànics, així com de substàncies perilloses per al riu i els seus habitants [que cauen al riu]», explica Maggini a EL PERIÓDICO. Això, juntament amb una escassetat més elevada d’oxigen (l’anòxia) deguda a la calor, és el que podria haver creat una espècie d’«onada anòmala que ha sufocat els peixos», afegeix l’ecologista, al no descartar que algunes substàncies tòxiques provinguin de l’agricultura, o fins i tot de la superfície de les carreteres en què durant l’estiu es van acumular les emissions dels mitjans de transport. 

Això últim és també la hipòtesi de la policia fluvial, segons la qual els metalls i els hidrocarburs que s’han dipositat als carrers durant la sequera estiuenca, han acabat al riu amb les pluges intenses dels últims dies d’agost. Ha sigut una veritable «bomba química», com va dir al diari ‘La Stampa’ Bruno Cignini, expert de fauna urbana i professor de la Universitat romana de Tor Vergata. «No és la primera vegada que certes empreses aboquen residus tòxics al Tíber», ha dit, per la seva banda, el biòleg marí Leonardo Tunesi, al posar l’accent en l’altra hipòtesi plausible que podria explicar la matança. 

Conflicte competencial

Per acabar-ho d’adobar, després que el 29 d’agost s’informés que al voltant de 600 quilos de peixos morts havien sigut recollits, s’ha obert una disputa de competències sobre qui ha de recollir els que encara queden al riu. L’AMA, l’empresa de recollida d’escombraries de Roma, diu que no és tasca seva, l’Ajuntament ha afirmat que correspon a les autoritats regionals –que estan a càrrec de la salut pública a Itàlia-, i aquestes que és l’alcaldessa qui hi ha d’intervenir. 

Notícies relacionades

El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020

El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial

Mentrestant, els peixos segueixen allà, amb el «potencial risc sanitari» que això implica, remarca Maggini, a l’afegir que difícilment es podran recollir tots els que van morir. «Els que han sigut retirats fins ara són només una petita part», ha precisat l’expert. A més d’ells, també es tem que hagin mort altres animals invertebrats i plantes aquàtiques. 

No és la primera vegada que un desastre ecològic d’aquesta magnitud es detecta a Roma. Episodis semblants van ser registrats també l’any passat, quan Itàlia va relaxar les mesures anticoronavirus. Per això, al maig, l’ARPA va fer un primer estudi que, si bé va detectar la presència a les aigües de pesticides il·legals, no va poder arribar a una conclusió definitiva.