Autopista C-16, el peatge de mai acabar

Per si fos poc honor, la C-16, l’autopista que uneix la Via Augusta de Barcelona i Baltarga (uns 150 quilòmetres) té els tres peatges més cars de tot l’Estat, segons un estudi d’Automobilistes Europeus Associats, que el 2018 va analitzar una quarantena de barreres de tot Espanya. A dalt de tot, el del túnel del Cadí, amb un cost de 39 cèntims per quilòmetre. El segueixen els túnels de Vallvidrera (25 cèntims per quilòmetre) i el peatge de Castellbell, amb formidables vistes de Montserrat al mòdic preu de 24 cèntims el quilòmetre. L’altre peatge actiu de Catalunya, per cert, el de la C-32 entre Castelldefels i el Vendrell, o sigui, el túnel del Garraf que evita les corbes de la costa, obté un meritori cinquè lloc amb 21 cèntims per quilòmetre. És a dir, quatre dels cinc més cars són a aquest costat de l’Ebre.

Posem per cas que pugem a la Cerdanya un dissabte a les 10 del matí. I que, per comoditat, agafem els túnels de Vallvidrera. Podríem obviar-los utilitzant la C-58, però a aquella hora també surt molta gent amb destinació a la C-32 (Maresme) i l’AP-7 (Girona), així que millor recórrer a la via directa, la que puja fins a Terrassa perforant Collserola. Trobarem dos peatges, un primer a la Floresta de 3,84 euros i un segon, a l’altura de les Fonts, de 2,60 euros. Ull, per cert, perquè aquesta carretera té un radar de tram amb la velocitat limitada a 110 quilòmetres per hora. Seguim direcció nord i al Bages, després d’una pronunciada corba a la dreta, apareix la barrera de Manresa, amb una dolorosa de 7,96 euros (va arribar a superar els vuit euros). Dimonis, portem ja gairebé 15 euros. El preu d’aquest últim peatge, tot i que les comparacions són odioses, és un 318% superior al de 1989, quan es va posar en funcionament a un preu de 316 pessetes (1,9 euros).

Molt per resoldre

La C-16 continua serpentejant fins a la sortida sud de Berga, on es converteix en un via ràpida (???) d’un sol carril. Però abans d’arribar al peatge mare, val la pena aturar-se en aquest tram. L’antiga C-1411 es va fer més gran amb progressius projectes d’ampliació. Es va inaugurar el 1984 i el 1992 –quin any per posar-se a invertir rere el dic sec que van deixar els Jocs– ja van començar a desdoblar-se trams, tenint en compte que la demanda era molt superior a l’oferta, sobretot en els caps de setmana d’hivern. Amb dos carrils per sentit fins a Berga, falta resoldre els 20 quilòmetres que separen la ciutat de la Patum de Bagà, on es recuperen el doble viari fins a la galeria que passa just per sota de les Penyes Altes del Moixeró.

Ja el 2009, amb Joaquim Nadal al capdavant de Política Territorial i Obres Públiques, el Govern va presentar un pla per construir una carretera nova entre aquests municipis i deixar l’existent per al trànsit local. Es va parlar llavors de 631,6 milions d’euros i un recorregut que en un 60% discorria per túnels i viaductes. Una obra de l’alçada d’un campanar. La presentació, no obstant, tenia un parell de paranys. I no eren cosa menor: no hi havia calendari i Nadal va admetre que no sabia d’on sortirien els diners per finançar l’obra. Allà seguim, i ara que es parla de la candidatura dels Jocs d’Hivern del 2030, no tinguin cap dubte que tornarà a posar-se sobre la taula.

Hipoteques

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Seguim amb el viatge. És el moment de passar del Berguedà a la Cerdanya. El túnel té una longitud de poc més de cinc quilòmetres. Pràcticament recte, amb corba per entrar i una altra per sortir. A l’extrem nord, el senyor peatge: 12 euros. El 29 d’octubre es compliran 37 anys des de la seva inauguració, amb el president Jordi Pujol al capdavant, que davant unes mil persones va elogiar la decisió que una obra pública l’haguessin portat a terme empreses privades com Foment d’Obres i Construccions, Entrecanales y Távora, Enginyeria i Construccions Sala Amat i diferents caixes d’estalvis. A finals del 2012 també la gestió va passar a mans particulars, Abertis i el banc brasiler BTG Pactual, concretament, per un import de 430 milions que van venir molt bé al Govern en temps d’estretors però que van comprometre la infraestructura per un termini de 25 anys. L’acord incloïa l’explotació dels túnels de Vallvidrera. En aquelles dates, el Govern d’Artur Mas també va fer caixa amb la privatització d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), amb la qual va poder reduir en 1.000 milions d’euros el dèficit del 2012.

Final del trajecte. La factura de peatges entre Barcelona i la Cerdanya ascendeix a 26,4 euros, als quals caldria afegir entre 15 i 20 euros més per a combustible. En resum, anar i tornar a aquest racó del Pirineu per la C-16 amb cotxe costa entre 90 i 100 euros. S’hi podria anar amb tren per tan sols 12 euros per trajecte (de tres hores de durada) o apostar per la C-17 i la Collada de Tosses (N-260), que afegeix pràcticament una hora al viatge. Ni llàstima ni empatia. Simplement, és el que hi ha.