La reforma de la llei de l’avortament promourà l’ús del preservatiu

De fet, dilluns passat la directora de l’Institut de les Dones, Antonia Morillas, va reiniciar les converses entorn de la modificació legal, amb una vintena de representants d’escoles i associacions de diversos camps sanitaris, com la medicina general, l’obstetrícia, la ginecologia, la sexologia, etc. L’objectiu d’aquestes reunions és que els experts exposin les carències existents en el sistema de salut sexual i reproductiva i proposin millores. També s’han celebrat trobades amb les comunitats autònomes i col·lectius feministes i es preveu que el procés continuï, amb l’horitzó que la reforma sigui aprovada en el Consell de Ministres abans de final d’any.

L’objectiu de fomentar l’ús de l’anticoncepció masculina es produeix en un context en què els avortaments han repuntat els últims tres anys. Gairebé 100.000 dones van interrompre el seu embaràs el 2019 (última dada disponible), la xifra més elevada de l’últim lustre. Si bé, des que el 2011 es va aprovar la reforma de la llei de l’avortament impulsada per José Luis Rodríguez Zapatero, l’anomenada llei de terminis, que encara està pendent de ser dictaminada pel Tribunal Constitucional, les intervencions han caigut un 16%. A més, la intenció d’afavorir el preservatiu coincideix amb un augment de les malalties de transmissió sexual que el Ministeri de Sanitat també busca aturar.

Les veus en contra

Si bé, un altre dels objectius de la reforma, posar fi a l’anomenada violència obstètrica, referida a les pràctiques invasives i no sempre justificades en els parts, no compta amb un recolzament unànime. El col·legi de metges considera que la llei no s’hauria de pronunciar sobre un concepte que «no s’ajusta a la realitat de l’assistència a l’embaràs, part i postpart» a Espanya. No obstant, el Ministeri d’Igualtat es mostra ferm i assegura que les recomanacions de l’ONU al respecte, que va condemnar Espanya per un part amb 10 tactes vaginals, serviran de doctrina i seran incloses en la reforma. L’ONU demana que se sensibilitzi els professionals i que es fomenti el consentiment informat a les sales de parts.

D’altra banda, es plasmarà que la gestació subrogada, una pràctica prohibida a Espanya tot i que hi ha agències que afavoreixen que es porti a terme en altres països, és una forma d’explotació reproductiva de la dona, a fi de consolidar els «drets feministes», segons va exposar recentment la ministra d’Igualtat, Irene Montero.

Eliminació de barreres

En qualsevol cas, segons les seves paraules, el pilar de la reforma serà «despenalitzar definitivament l’avortament», amb l’eliminació de les «barreres» que actualment el dificulten. Per això, es reformarà el dret a l’objecció de consciència dels professionals sanitaris, fomentant una objecció individual i no de tot un hospital, perquè es pugui garantir la interrupció de l’embaràs a tot el territori nacional i en hospitals públics –o concertats– on la dona pugui triar el mètode per portar-lo a terme. En l’actualitat, el 85% de les intervencions es fan en centres privats, precisament a causa de l’objecció de consciència.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Així mateix, es derogarà la reforma impulsada el 2015 pel PP i que exigeix a les joves de 16 i 17 anys comptar amb el permís dels seus progenitors. I s’eliminaran les tres jornades de reflexió obligatòries abans d’avortar.

Finalment, s’impedirà l’assetjament de les dones i els professionals a les portes de les clíniques acreditades per fer les intervencions. Segons ACAI, l’associació dels centres concertats, unes 8.000 dones han sigut víctimes d’atacs per grups antiavortistes des del 2010, en unes 100 accions de fustigació a l’any. «És important que transmetem el missatge que les decisions de les dones no necessiten tutela [...] i acabar amb l’assetjament dels grups d’extrema dreta», ha dit la ministra Montero.