Protesta de mig centenar d’Erasmus espanyols sense allotjament a Holanda

És el que els ha passat a un grup de prop de mig centenar de joves espanyols d’entre 21 i 23 anys que van decidir cursar el següent semestre de la seva carrera als Països Baixos. Tot era prometedor quan van ser acceptats a les universitats de destinació, però un cop allà s’han trobat sumits en un caos d’hostals, hotels i pisos d’Airbnb per la impossibilitat dels campus de destí d’allotjar-los en residències i apartaments. 

El problema no és nou, expliquen des de les universitats holandeses, però mai havia sigut tan greu. Segons el Kences National Student Housing Monitor la tardor passada hi va haver escassetat de vivendes per a 22.000 estudiants i treballadors estrangers, una xifra que se superarà aquest any, segons els seus auguris. «A més dels estudiants de primer any i Erasmus, hi ha també estudiants de segon any que no es va mudar a residències l’any passat a causa de les restriccions de la pandèmia, així com treballadors que han arribat després de la crisi de la Covid», assegura un portaveu de la Universitat de Breda. Des del Departament d’Estudiants asseguren que figuren un total de 80 estudiants estrangers només en aquesta universitat en llistes d’espera per rebre una plaça a les residències amb què tenen conveni.

«La primera setmana vam estar en un hotel, pensàvem que malgrat portar tres mesos mirant des de Barcelona sense trobar res, a l’arribar aquí potser ens era més fàcil», explica Jofre Poch, estudiant de Business Leadership and Sustainability de la Universitat Pompeu Fabra que actualment està cursant un Erasmus a la Universitat Avans de Breda. Ara, les classes ja han començat i continuen sense saber on viuran les pròximes setmanes. 

D’hotel en hotel

«Ens va costar 200 euros una setmana per persona, al passar el primer termini vam voler renovar i els preus havien pujat a 900 euros per 11 dies. No ens ho podíem permetre i vam començar a buscar fins que vam trobar un altre hostal on som amb 40 estudiants més que estan igual que nosaltres. Comparteixo habitació amb set persones i paguem 450 euros al mes», explica. Un dels principals problemes amb què es troben aquests joves és l’alt preu dels allotjaments i la falta d’instal·lacions, que els fan gastar més diners. «Ens hem donat un parell de setmanes per trobar alguna cosa i si no ens plantegem tornar perquè cinc mesos en una habitació compartida sense privacitat, cuina, ni nevera no ens és viable», diu. 

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

«Sempre ens diuen la mateixa frase: ‘Breda està impossible’», assegura Ivan López, també estudiant de la UPF. Tant ell com molts dels seus companys han buscat allotjament en localitats pròximes amb el mateix resultat. «A la meva manera de veure, l’error és acceptar un nombre d’estudiants tan per sobre de la capacitat de la ciutat. Només arribar ens en vam adonar que hi havia moltes persones en la nostra situació», afegeix. Fonts de la UPF asseguren que estan mirant de trobar una solució per als seus alumnes, però de moment la frenètica recerca tampoc ha donat fruits.  

«Si hi ha un conveni entre universitats se suposa que hauríem d’estar d’alguna manera emparats», raona Carlota Boya. Aquesta estudiant de Tenerife de la Universitat de la Laguna assegura que a les immobiliàries locals «només de dir que ets estudiant ja et diuen que no tenen res». «Jo he tingut la sort que la meva tieta té un amic que viu aquí des de fa un temps i m’ha acollit temporalment llogant-me una habitació», afegeix. «La gent només lloga als holandesos, i als internacionals els costa molt accedir a la vivenda. S’estan arribant a demanar 800 euros per una habitació», explica.