Fenomen turístic
El ressorgiment del ‘Terol italià’: boom turístic per la Covid
La regió de Molise, una de les més despoblades del península Itàlica, ha rebut aquest any un 300% més de turistes que el passat
«La Covid ens ha ajudat, perquè la gent està preferint el turisme de proximitat», admeten els molisans
DAE-A3001455 - © - DEA / U COLNAGO /
El que no es va poder aconseguir durant dècades i dècades, una regió italiana ho està aconseguint, sense tantes voltes, durant la pandèmia. Molise, una àrea sovint comparada amb la província espanyola de Terol per la seva despoblació, ha aconseguit que aquests dies se’n parli bastant a Itàlia. La raó és l’excepcional onada de turistes que, en lloc de triar altres destinacions, han decidit bolcar-se a les costes d’aquesta regió dotada d’àmplies zones de naturalesa verge, però fins ara pràcticament ignorada i víctima de burles per la seva mida petita i, sobretot, per la seva poca fama (‘Molise no existeix’ és una broma comuna entre els italians).
Alguns números els va desgranar recentment, eufòric, el regidor de Turisme de la regió. «En els primers sis mesos de l’any», ha dit Vincenzo Cotugno, el nombre de turistes «s’ha incrementat d’un 300% comparat amb el mateix període del 2020, quan ja s’havia produït una alça del 170%» respecte de l’any anterior. «Són dades inimaginables, impensables fins fa alguns anys», ha afegit. «Tot està esgotat fins al setembre», ha celebrat el governador de Molise, Donato Toma.
«Al juny es va treballar bé, el juliol potser podria haver anat millor, però a partir del 15 d’agost durant dues setmanes hi ha hagut números rècord. A les platges tot estava ple. També els restaurants van tenir bons resultats», va confirmar Domenico Venditti, president de l’associació de balnearis de la regió Sib. «Molise és ‘sold out’», ha assenyalat finalment el diari italià ‘La Repubblica’.
Burlar-se de la burla
Miriana, administradora d’una de les pàgines de Facebook que des de fa una dècada intenten promoure la imatge de la regió, Molisn’t, ho considera un estrany raig de sol en una època turbulenta. «La Covid ens ha ajudat, perquè la gent està preferint el turisme de proximitat», afirma aquesta jove de 27 anys que, per amor a la seva terra, ha decidit no anar-se’n –com molts dels seus coetanis– i ha invertit en una petita empresa local.
«Aquest és un altre ingredient. Des de fa anys alguns joves molisans hem triat la ironia per no deixar morir la nostra regió», afegeix la dona a l’explicar que una de les tàctiques ha sigut precisament burlar-se de la burla dels seus compatriotes sobre l’existència real de Molise. «Gràcies a això, hem generat atenció sobre nosaltres i la nostra regió, i diversos personatges famosos i esportistes coneguts han començat a fer les vacances per aquí. Es diverteixen a l’escriure a les xarxes que són a la regió que no existeix», diu Miriana a EL PERIÓDICO, després d’explicar que aquesta defensa de la regió ha sigut començada «des de baix» pels ciutadans.
El resultat crida l’atenció per la mida de Molise, uns 4.500 quilòmetres quadrats on amb prou feines hi ha uns 300.000 residents registrats (un terç dels que viuen a l’illa de Mallorca) i uns 11.000 llits turístics. Un èxit que ja ha fet caure algú en la temptació d’augmentar els preus. Això després que algunes famoses guies turístiques anglosaxones recomanessin el lloc com un dels millors per visitar aquest any, i que les autoritats locals –com ha passat amb altres ciutats i pobles de la Itàlia meridional interessades en iniciatives de repoblació– el promoguessin com una destinació per a l’anomenat ‘south working’, el teletreball des del sud, un altre fenomen de moda a Itàlia gràcies a la pandèmia.
Llarg desterrament
El punt de partida no era de color rosa. Durant segles, Molise, poblat en gran part en l’antiguitat per la tribu dels samnites, ha viscut un llarg desterrament. Envaït al segle III aC pels romans, els seus paratges van ser escassament considerats primer per aquests i després, segons les cròniques històriques, pels pobles que van arribar després, els llombards, els normands i, fins i tot, els borbons.
Així va continuar també amb la unificació d’Itàlia (1861-1870) i la creació de Molise com a tal el 1963, quan aquest territori es va separar dels Abruços, convertint-se en la regió més jove d’Itàlia. Unes circumstàncies que han passat factura als molisans. Un reflex és el PIB per càpita d’aquesta regió italiana (21.300 euros anuals el 2019, segons Eurostat) que, malgrat que ha crescut en els últims anys, encara se situa per sota de la mitjana de la Unió Europea.
Al segle XX, en efecte, la desbandada cap a les ciutats italianes protagonistes del desenvolupament del centre i el nord d’Itàlia (Milà, Bolonya i Florència al capdavant) va fer la resta, amb una emigració massiva que –abans de la pandèmia– els estudiosos pensaven que continuaria en els pròxims anys. Ara, això és una incògnita. Com ho és la resposta a una altra inevitable pregunta: ¿serà efímer l’èxit de Molise?
