Curs 2021-22
La tornada al col·le comença amb un dèficit de 17.000 docents
El sindicat CSIF denuncia la falta de professionals de l’ensenyament i demana mantenir les mateixes mesures anti-Covid que el curs passat
Si el curs passat les escoles i instituts van demostrar que són un dels pocs llocs segurs davant la Covid-19, ¿per a què relaxar les mesures? Amb aquest argument, el CSIF (Central Sindical Independent i de Funcionaris) demana a les administracions que els centres educatius compleixin protocols idèntics als de l’any acadèmic 2020-21. No obstant, la realitat és diferent. Moltes autonomies, com Madrid, abandonaran les classes desdoblades i tornaran a les ràtios prepandèmia. Segons les dades del CSIF, la tornada al col·le comença aquesta setmana a tot Espanya –a Catalunya s’haurà d’esperar al 13– amb un dèficit de 17.000 docents. Així és impossible, segons la seva opinió, assegurar l’èxit acadèmic i sanitari del curs.
El tercer curs pandèmic comença amb un ampli percentatge de la població espanyola vacunada, el famós 70%, que, no obstant, no és suficient per assegurar la immunitat de grup donada la virulència de les noves variants, com la delta. Isabel Madruga Bajo, del CSIF, destaca que la vacunació de l’alumnat –estan aprovades a partir dels 12 anys– és «desigual».
Segons les dades del Ministeri de Sanitat, el 74% dels joves amb edats compreses entre els 12 i 19 anys tenen, almenys, una dosi. El percentatge varia en funció de la comunitat autònoma. A Catalunya, per exemple, és del 67%. La pauta completa arriba –de mitjana espanyola– gairebé al 40% dels joves. «S’ha d’agilitar la vacunació dels joves», destaca la responsable del CSIF, que també demana al ministeri i les comunitats dades oficials sobre la immunització dels docents, que és majoritària però no està especificada en cap estadística oficial. A Catalunya sí que n’hi ha dades: el 90% dels professionals de l’ensenyament han rebut els sèrums.
Malgrat la vacunació i la més baixa letalitat del virus durant la cinquena onada, l’aparició de la variant delta –molt més contagiosa– implica mantenir «l’alerta i la cautela» en aquest nou curs. «No es pot fer creu i ratlla. No podem augmentar les ràtios, reduir el nombre de docents i que la distància de seguretat interpersonal sigui d’1,2 en lloc d’1,5 metres. Si l’any passat les mesures van funcionar, inclosos els professors de reforç, ¿per a què canviar-ho? ¿Quin aval científic té relaxar les mesures?», es pregunta Madruga Bajo.
«Cap autonomia contractarà més professors. A tot estirar, mantindran els del curs passat», afegeix Manolo Gutiérrez, responsable del CSIF. De moment, i malgrat la insistència del Ministeri d’Educació a mantenir els docents de reforç gràcies als fons europeus rebuts –només quatre comunitats han anunciat que el nombre de professors serà similar al d’abans de la pandèmia: Madrid, Andalusia, Múrcia i Aragó.
Segons el CSIF, la falta de professionals de l’ensenyament és un problema estructural del sistema educatiu espanyol. «En els pròxims tres anys molts es jubilaran, així que necessitaríem convocar 180.000 places per cobrir totes les necessitats. L’accés a la funció pública docent ha de millorar. La nova llei exigeix una norma sobre això i continuem sense tenir diàleg amb les administracions», diu per acabar.
