El trànsit als accessos a Barcelona supera per primera vegada els valors previs a la pandèmia

Les dades i les reflexions tècniques les aporta Òscar Llatje, coordinador de seguretat viària i mobilitat del Servei Català de Trànsit. Confirma que faran falta més dies, fins i tot setmanes, per determinar si es produeix aquest flux d’una via a una altra. Perquè hi ha moltes variables, diu, que s’han de tenir en compte abans de donar les coses per segures. Crida l’atenció, i això sí que és una xifra objectiva, que el trànsit d’accés a l’àrea de Barcelona creixés un 7% el 5 de setembre entre les 12 hores i la mitjanit. La comparativa es fa respecte al diumenge homòleg de l’any 2019, ja que el 2020, amb el coronavirus, no en tenim ni per pipes en matèria d’analogies vials.

Mai abans, des que va arrencar la pandèmia, un cap de setmana havia tancat amb números per sobre del que era habitual abans del coronavirus. Llatje, no obstant, es mostra cautelós, insistint que hi ha «molts factors que van poder influir en aquest registre». Quant als dies feiners, per ara no s’ha identificat un increment representatiu respecte a l’època dels peatges, tot i que són molts els usuaris que no opinen igual, sobretot a les vies que entren o s’escapen de la capital catalana. Molts, a més, es queixen que en algunes barreres els continua sonant el teletac.

L’operació tornada de diumenge va ser de les de tota la vida. I una mica més. Però xoca perquè la sortida d’automòbils de divendres, 3 de setembre, va estar en la línia habitual de la pandèmia, concretament un 5% per sota del 2019. Dissabte també va deixar valors inferiors a l’era pre-Covid. Normalment, assenyala el responsable de Trànsit, som entre un 8% i un 10% per sota de les dades de dos anys enrere, així que divendres i dissabte concorden amb la tònica, però diumenge, de cap manera. «És possible –segueix Llatje– que moltes persones allarguessin les vacances fins aquell cap de setmana». Una altra hipòtesi és que molta gent aprofités les barreres apujades per fer un dia d’anada i tornada a la platja. Suportaria aquesta teoria el fet que l’N-2, segons dades de Trànsit, també va doblar el volum de retencions, o que la C-14, que uneix la Seu d’Urgell i Salou (Port Aventura...), també patís de valent, molt per sobre del 2019. A l’N-340, en canvi, van baixar la meitat. Una de freda i una de calenta. Molta tela per tallar.

Peatge a la lleugera

Sobre el gruix de retencions de les últimes jornades, Llatje ho compara amb l’estrena d’una rotonda a l’entrada d’una ciutat qualsevol. «Els primers dies hi ha petits accidents, aquí passa el mateix, la gent ha de reconciliar-se amb la nova xarxa viària». N’hi ha prou de passar per algun peatge amb barreres obertes per adonar-se que els usuaris no respecten la velocitat de 30 quilòmetres per hora i que es produeixen situacions de cert risc, tant per part de cotxes que van massa de pressa com de camions que potser s’han oblidat que el seu herculi vehicle passa justet per la zona de control. Sobre les estructures metàl·liques, Trànsit admet que s’estan produint embuts i que s’està parlant amb els propietaris de les vies (Estat i Generalitat) per mirar de resoldre-ho. «El que tampoc es pot fer és obrir les 18 boques, ja que llavors el tap es produeix després del peatge».

Notícies relacionades

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Eva Tortajada: "En la seva primera etapa de vida, els fills necessiten sentir-se segurs"

Precisament els accidents són una altra de les àrees d’estudi per part de Trànsit. El cap de setmana anterior es va passar de tres morts (2019) a un, un motorista que va perdre la vida a l’AP-7 a l’altura del Papiol. Quant als ferits greus, els valors es mouen a la baixa de cinc a dos. I els sinistres amb víctimes de diferent consideració han decrescut, de 63 a 23. Són xifres que conviden a l’optimisme, sempre dins del drama que suposa una sola pèrdua a la carretera, i que deixen clar que el transvasament de vehicles de la carretera a l’autopista és una bona notícia des del punt de vista de la seguretat viària. «La via ràpida és infinitament més segura», recalca Llatje, que adverteix d’«un lleu increment d’accidents a l’autopista que compensa la gravetat dels que normalment es produeixen en artèries com l’N-340».

En resum, tot i que no encara hi ha conclusions que permetin teoritzar, sí que sembla confirmar-se que el final dels peatges està alterant el metabolisme de les autopistes i de les carreteres. Pot passar, i seria una ironia sideral, que molts comencin a trobar a faltar pagar per circular per vies ràpides i segures. Precisament perquè hauran deixat de ser ràpides i segures.