Comença el judici a l’estafadora de les anàlisis de sang ràpides

Un jurat a Califòrnia haurà de decidir si Elizabeth Holmes, l’estrella de Silicon Valley caiguda en desgràcia, és víctima o victimària, d’acord amb els arguments inicials del seu judici per frau exposats aquest dimecres. Quan va llançar la companyia de diagnòstics Theranos el 2003, la carismàtica Holmes, llavors de 19 anys, prometia resultats més ràpids i econòmics que els dels laboratoris tradicionals i realitzats amb poques gotes de sang.

Però els fiscals federals apunten que els exàmens no van funcionar com va prometre i ara ella enfronta càrrecs de frau que, en cas de ser culpada, podrien costar-li anys de presó. «Això és un cas sobre mentir i enganyar per aconseguir diners», va dir el fiscal federal Robert Leach, durant els arguments inaugurals en un tribunal de San José, cor de Silicon Valley.

«Errors no són crims»

«Errors no són crims»Però la seva defensa va argumentar que Holmes es va dedicar de ple a Theranos i que no era la «malvada» que els fiscals descrivien, sinó que va cometre errors. «Theranos va fallar en part perquè van cometre errors, però errors no són crims», va dir l’advocat Lance Wade davant una cort plena de periodistes, familiars de Holmes i grans equips legals. La defensa també va argumentar que ella va patir abús psicològic i era controlada pel seu soci de negocis i exnòvio, Ramesh ‘Sunny’ Balwani, que enfronta un judici per separat.

Holmes era una celebritat de Silicon Valley i la seva emprenedoria multimilionària prometia revolucionar els exàmens mèdics, abans d’estavellar-se de forma estrepitosa en un mar de reclamacions. Ella i Balwani, l’excap d’operacions de Theranos amb qui va mantenir un idil·li, van ser acusats per conspiració per enganyar inversors i clients.

Atenció mediàtica als EUA

El cas acapara l’atenció mediàtica als Estats Units a causa de la història d’èxit meteòric de Holmes.

Durant la selecció del jurat la setmana passada, el seu advocat, Kevin Downey, va preguntar a diversos candidats potencials si havien patit «abús d’algú pròxim», senyalitzant que la defensa abordaria aquest tema. Però s’espera que el fiscal Jeffrey Schenk porti professionals de l’àrea de la salut per desmeritar aquest argument.

Inversions de Kissinger i Murdoch

Figures de pes com l’exsecretari d’Estat Henry Kissinger i l’exsecretari de Defensa James Mattis, així com el magnat dels mitjans de comunicació Rupert Murdoch, van invertir en el que semblava una aposta segura. Holmes va ser considerada una visionària i fins i tot va ser comparada amb el fundador d’Apple, Steve Jobs.

Però després d’alguns anys i milers de milions, la promesa es va pansir i les màquines no van funcionar. D’acord amb els fiscals, Holmes n’era conscient i mentia els inversors, els doctors i els pacients per continuar recaptant diners.

Una fortuna de 3.600 milions de dòlars

Holmes va arribar a amassar una fortuna estimada de 3.600 milions de dòlars, d’acord amb la revista ‘Forbes’ del 2014. En l’època era la milionària més jove sense haver heretat una fortuna.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El 2018, la Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units va presentar el cas de Theranos com «una important lliçó per a Silicon Valley», esbossant-lo com una advertència davant la cultura del «fingeix fins que sigui realitat».

El judici ha sigut posposat diverses vegades perquè l’acusada va tenir un fill al juliol.